Ahir, arreu del país (el d’aquí i el d’allà) es varen constituir els consistoris resultants de les darreres eleccions municipals. A Sabadell, la jornada va ser tensa arran les accions i manifestacions que es van viure a la plaça de Sant Roc. Bo és insistir que la llibertat d’expressió i la de manifestació són drets que mai poden ser negats a ningú. Confondre, però, l’exercici d’aquests drets amb la vulneració dels drets d’aquells que no pensen com jo penso, amb un ‘tot s’hi val’ on l’escarni, l’insult sense mesura, la mentida i la demagògia ocupen un lloc preeminent, ha de ser com a mínim preocupant. El pacte entre partits no pot ser viscut com una traïció, n’agradi més o n’agradi menys el resultat. L’elecció d’alcalde o d’alcaldessa es regeix per una normativa que obliga a pactes que, a voltes, fins i tot poden semblar contranatura, però que democràticament cal respectar. En són bona prova la diversitat de pactes als quals s’ha arribat aquests dies i que han propiciat que no sempre la persona que encapçalava la llista més votada hagi resultat elegida com a alcalde o alcaldessa d’una ciutat o població concreta. Sense anar més lluny, això és el què va passar a Sabadell ara fa quatre anys, quan ERC (tercera força més votada el 2015) i la Crida per Sabadell (quarta força més votada el 2015) varen pactar un programa de govern i varen repartir-se l’alcaldia en períodes de dos anys. Pràcticament ningú no va discutir la validesa del pacte.

Ahir tot va ser diferent. I tal com es va desenvolupar la jornada, una conclusió em sembla evident: estem mancats encara d’una cultura democràtica que eviti que el ressentiment, la revenja, el ‘mira que tú!’ o ‘el tú més!’ continuïn planant sobre la vida política. Cert és que els temps que vivim són extremadament delicats i els sentiments es troben a flor de pell. Però això –o precissament per això–  és responsabilitat de tothom –i en especial dels polítics–  no atiar el foc d’un acarament que a res de bo condueix. Al cap i a la fi, la via de la política és la que ens ha de portar a trobar solucions capaces de fer front a unes divisions, sovint més dominades per les emocions que no pas per les raons. (Recomanable escoltar les paraules de la fins ahir alcaldessa de Madrid a l’acomiadar-se del càrrec conseqüència del pacte al que varen arribar PP, CS i Vox. Ho podeu fer clicant aquí mateix).

Al nou govern de la ciutat l’espera una tasca ingent. Políticament i socialment. No ho tindrà gens fàcil la primera alcaldessa que Sabadell té en la persona de la Marta Farrés. Ben aviat sabrem, però, qui prefereix estar a la contra de tot i qui contribuir al desenvolupament d’un projecte de ciutat compartit, alhora il·lusionant i sobretot inclusiu…