Benestar i la cultura del “no”

Ens hem arribat a creure tant i tant això de l’estat del benestar que l’hem acabat mal interpretant de tal manera que ens hem acabat instal•lant en la cultura de la reivindicació sense límit i del “no”. És a dir, després de tant predicar-nos les bondats de l’estat del benestar ens hem cregut que ha de ser l’Estat –ara en majúscula– qui ens ha de resoldre tots els “problemes”, siguin quins siguin, que per això –diuen– “paguem religiosament els nostres impostos”. D’aquesta manera no ha d’estranyar-nos que quan intuïm que una possible millora per a la col•lectivitat pot acabar afectant “interessos nostres” no tardem en mostrar-nos crítics contra la millora i busquem raons de qualsevol mena per evitar-nos possibles i hipotètiques molèsties posteriors. Per dir-ho més clarament: si ens diuen que des de l’administració es vol resoldre els problemes derivats de la no disponibilitat d’abocadors de brossa, res no tindrem a dir a menys que el lloc escollit per col•locar un nou abocador sigui prop de casa nostra. Si ens informen de la voluntat del govern de bastir noves presons per descongestionar les existents, res no passarà ni res no direm si els terrenys elegits no són prop d’on nosaltres tenim fixada la nostra residència, sigui la primera o sigui la segona. Quan es projecta una nova infrastructura elèctrica per satisfer la creixent demanda de consum, pensem que ja...

Read More