Mes: març de 2006

Reflexió primaveral

Diu una dita popular que la primavera la sang altera. Qui sap si és per això que després de mesos i mesos de donar voltes i voltes entorn un mateix tema no ens deixa de sorprendre que és quan precisament s’ha de votar l’Estatut de Catalunya al Congrés de Diputats, quan l’actualitat mediàtica gira la seva mirada cap a una altra banda, conseqüència de la treva permanent que ETA va anunciar justament ahir va fer una setmana. És evident que en un país normal i en una situació normal no hauria d’estranyar que això fos així atès que la majoria de les ciutadanes i dels ciutadans esperàvem feia molt de temps que la banda terrorista ETA anunciés la fi de les seves hostilitats i que un alto el foc obrís les portes a la pacificació d’Euskadi. A partir d’ara seran les paraules les que s’imposaran per damunt d’unes armes que haurien d’haver estat silenciades fa anys. A partir d’ara encetem un camí llarg i costerut que haurem de recórrer amb prudència abans no s’assoleixi la pau que el País Basc i nosaltres mateixos desitgem. A partir d’ara, no hi pot haver excuses per tal que govern i oposició treballin colze amb colze, sense fissures, per abastar l’horitzó en el que es dibuixa l’oportunitat única de trobar un encaix que acabi amb el terrorisme i amb la violència etarra. I...

Read More

Estatut de Catalunya

Cert és que amb el nou Estatut de Catalunya ens hi va molt a les ciutadanes i els ciutadans i a les institucions d’aquest nostre país. Cert és que l’Estatut no és, en cap cas, una qüestió de menor importància atesa la seva transcendència política, econòmica i social. Cert és també que per consolidar la nostra personalitat com a poble, ens cal un instrument polític que posi negre sobre blanc allò que som i allò que volem ser. Expressades, però, aquestes certeses, no podem deixar de referir-nos a algunes incerteses i a alguns danys col•laterals que el debat entorn...

Read More

Dues cares d’una mateixa moneda

La setmana passada, el bisbe emèrit de Sao Félix d’Araguaya Pere Casaldàliga rebia, de mans del president de la Generalitat de Catalunya, el premi Internacional de Catalunya en la seva divuitena edició. Les cròniques expliquen que aquesta ha estat la primera vegada en què el premi és atorgat a un català i que Casadàliga atresora una trajectòria de més de quatre dècades lluitant a favor dels sectors més pobres i oprimits de la societat brasilera, els indígenes i els “sin tierra”. A això, les cròniques afegeixen també que Casaldàliga milita en el moviment de la teologia de l’alliberament; un moviment progressista i anticapitalista resultat d’una reflexió teològica que va començar a Llatinoamèrica després del Concili Vaticà II i la Conferència de Medellín (Colòmbia, 1968). Els seus ideòlegs més destacats són el sacerdot peruà Gustavo Rodríguez Gutiérrez, qui el 1973 editaria el primer llibre sobre aquesta qüestió –Historia, Política y Salvación de una Teología de la Liberación– i el bisbe brasiler Leonardo Boff. La teologia de l’alliberament va ser resultat de la reacció de part de l’església catòlica d’Amèrica Llatina davant de la situació d’opressió i subdesenvolupament de la majoria de la seva població. La trajectòria i el compromís de Pere Casaldàliga amb els més febles dóna dimensió d’una església compromesa que troba en la teologia de l’alliberament la presa de consciència davant d’una realitat socioeconòmica –en aquest cas de...

Read More

Després de la “Convención popular”

Aquest cap de setmana, el Partit Popular ha celebrat la seva convenció; una convenció que no és altra cosa que el congrés del partit, això sí, dit més a l’americana. Des de fa anys, els congressos dels partits, tenen més d’espectacle que no pas de continguts. De fet els congressos de formacions polítiques són plataformes mitjançant les quals es vol visualitzar davant la societat les idees que es defensen i convèncer el màxim número de persones per tal d’aconseguir el seu suport davant noves comtesses electorals. La convenció del PP no ha estat una excepció a la norma. D’aquí també el lema que els organitzadors populars varen elegir per encapçalar la convenció fos la de “hay futuro”. Ben cert, però, que l’eslògan escollit suggereix, com a mínim, dues idees no necessàriament complementàries. Una: que, malgrat els missatges catastrofistes que el PP ve traslladant a la societat, sortosament els populars pensen que encara hi ha futur. L’altra: que els populars volen deixar enrera el passat per avançar cap al futur. Com sovint passa, però, les bones intencions se’n poden anar en orris per culpa de les paraules. I quan les principals veus que es varen poder escoltar en la convenció –deixant a banda les forànies– foren les d’Aznar –amb la seva insistència en negar l’evidència (en aquest cas en forma de negociacions amb ETA)–, de Fraga –parlant de la “bona...

Read More

Ciutat, bicicletes… i persones

La peça que vaig escriure dijous passat, que va ser publicada en aquest mateix espai, ha mogut alguns comentaris. O, per ser més exactes, algunes de les persones que m’honoren amb la lectura de les meves col•laboracions, m’han fet arribar notes entorn el què vaig escriure en relació a les ciutats i a les bicicletes. És d’aquesta manera que he considerat oportú avui ampliar aquell meu comentari de la setmana passada i fer-lo extensiu als vianants. Com sigui que darrerament m’he trobat amb lectors que s’han pres la molèstia de fer-me arribar comentaris en relació als meus escrits, he pensat que era arribada l’hora de publicitar la meva adreça de correu electrònic. D’aquesta manera, les persones que ho desitgin, disposaran d’una via ràpida per fer-me arribar els seus comentaris, suggeriments, crítiques o observacions. Serà també una bona experiència que tindrem ocasió de comentar d’aquí uns mesos. Però anem al gra. Els comentaris rebuts en relació al meu darrer article als quals m’he referit en començar, anaven en dues direccions: l’una, de les persones que tot i reconeixent que la bicicleta és un vehicle excel•lent com a mitjà de transport, em traslladen la queixa de què hi ha una certa manca de respecte dels i de les ciclistes envers les normes de circulació i, el què encara és pitjor, envers els vianants; l’altra, de les persones que em diuen que...

Read More

Suscripció

Recent Comments

Categories