Mes: novembre de 2006

Dret a governar en coalició

S’anuncien temps complexos per la política catalana. Hi ha qui fins i tot assegura que aquell hipotètic oasi català del qual tant s’havia parlat, ha tocat a la seva fi. Els resultats electorals i els pactes que han seguit a les eleccions del primer de novembre no han agradat a CiU. I malgrat que aquesta coalició assegura respectar la voluntat popular reflectida a través de les urnes, no deixa passar “passada” per insistir en què el pacte establert entre PSC-ERC i IC-EUiA per governar, afebleix la democràcia. A això CiU afegeix que per evitar que situacions semblants es repeteixin en el futur, promourà una reforma de l’actual llei per tal de garantir que sigui la força política amb més escons al Parlament la que tingui responsabilitats de govern, encara que no disposi de la majoria suficient per a fer-ho. Potser cal recordar a CiU que la llei electoral de la qual ara es queixa, és exactament la mateixa que ha regit en totes les eleccions autonòmiques a Catalunya i que durant més de 23 anys de govern convergent no es va voler tocar, a despit de les peticions que en aquest sentit s’havien formulat per part d’altres partits. Una llei que, dit sigui de passada, si a algú beneficia és a CiU, tal com es va evidenciar en les eleccions autonòmiques dels anys 1999 i del 2003; unes eleccions...

Read More

La llei de barris: la gran desconeguda

Fa uns dies teníem notícia de la posada en funcionament d’unes escales mecàniques a Torre-romeu i que a partir d’ara facilitaran la comunicació entre les parts baixa i alta del barri. El fet, tot i ser rellevant pel barri, haurà passat possiblement massa desapercebut per la resta de la ciutadania. I segurament és normal que això sigui així, de la mateixa manera que és normal que qualsevol millora ciutadana sigui percebuda com a tal solament per les persones, sectors o col•lectius als quals beneficia. No obstant i això, m’hauran de permetre que posi l’accent en el projecte, ara culminat, d’aquestes escales mecàniques instal•lades al barri de Torre-romeu, el qual no hauria estat possible si el Parlament de Catalunya no hagués aprovat, l’any 2004, la llei popularment anomenada de barris (Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial). Precisament aquesta llei va representar un dels avenços més destacats en matèria de polítiques socials i de benestar assolits durant la darrera legislatura del Parlament i del govern de Catalunya. I és que mitjançant aquesta llei es creava un fons destinat a finançar al 50% del cost de projectes destinats a millorar barris o àrees urbanes catalanes en risc de degradació i que, en base a això, reclamen intervencions que sovint ultrapassen les possibilitats inversores de les administracions locals, dels ajuntaments. En definitiva, la llei era...

Read More

Esquinçar-se les vestidures?

El pacte establert entre PSC, ERC i IC-Els Verds per reeditar un govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat de Catalunya ha atiat passions: unes contràries al pacte i altres favorables. Fins aquí res que no sigui normal com, fins i tot ho podrien ser –encara que, potser, no ens agradin del tot– les ostentoses mostres de desacord que aquests darrers dies s’han deixat sentir. Una vegada més, però, s’hauria d’imposar la ponderació, deixar les vísceres a banda per analitzar la situació amb el màxim distanciament possible. Diu la dita que mai no plou a gust de tothom. Diu la sensatesa política que cal respectar els principis democràtics pels quals ens regim. D’aquesta manera, una primera aproximació als fets ens adonem que amb el sistema electoral del qual ens hem dotat a les mans, no necessàriament ha de governar qui té més escons, sinó que ho pot fer qui obté suports parlamentaris suficients. De la mateixa manera que no guanya les eleccions qui té més vots populars sinó qui disposa de més escons. Tampoc no té el mateix pes decisori un vot emès per qualsevol sabadellenc o sabadellenca que, per exemple, l’emès per un ciutadà o ciutadana de Lleida… I podríem continuar… La nostra democràcia és un sistema perfectible i, per això mateix, imperfecte. La reedició del tripartit –ara sota el nom d’Entesa nacional de progrés–, genera amors i...

Read More

L’endemà del dia D

Òbviament escric aquest meu comentari quan encara res no se sap entorn de quins han estat els resultats electorals corresponents a la jornada d’ahir. Com que tampoc no sóc vident, m’és impossible per tant, saber qui va guanyar les eleccions (per escons i per vots) i qui serà el proper president de la Generalitat de Catalunya que substituirà a Pasqual Maragall. En qualsevol cas, superats els ressons de la música de l’enfadós d’anit en què cada partit i coalició deia haver guanyat (i per vaticinar això no cal ser vident!), deu ser prudent ara fer una primera reflexió que –ironies del destí– l’hem de fer en la jornada en què l’Església Catòlica commemora el “Dia dels fidels difunts”… No tinc cap mena de dubte que quan els meus amables lectors llegeixin aquest meu comentari –malgrat, previsiblement,  ningú no va assolir una majoria suficient per governar sol–,  disposaran ja d’algunes pistes en relació a com poden anar les coses i qui podria ser el nou president de la Generalitat de Catalunya: si el socialista Montilla o el convergent Mas. I això, evidentment, en funció de l’aritmètica que els resultats electorals i els escons assolits per cadascú acabaran imposant. En unes altres paraules: avui podrem avaluar si les possibilitats de repetir el tripartit són altes o caldrà anar pensant que un altre color polític pot dominar el nou govern de la...

Read More

Suscripció

Recent Comments

Categories