Mes: gener de 2008

Efectes col·laterals

Tant parlar de què venia el llop que finalment ha acabat arribant. Tant parlar de la bombolla immobiliària i dels seus possibles efectes si aquesta es desinflava –cosa que sabíem que tard o d’hora acabaria passant– que quan la crisi de la construcció es fa present entre nosaltres, sembla que ens hagi agafat amb el pas canviat. I és que els humans no n’acabarem d’aprendre mai. Sabem que les coses poden passar però fem poc per evitar-les o per preparar-nos per si es produeixin. I després tots són corredisses. D’aquesta manera, quan la bombolla immobiliària s’ha desinflat descobrim la magnitud de la tragèdia en forma de crisi de la construcció; una crisi que, al seu torn, està comportant una frenada de l’economia. No endebades la construcció ha estat sempre –però especialment durant els darrers anys–, motor econòmic generador d’ocupació, de mà d’obra directa i indirecta i de negoci. Les agències immobiliàries que com bolets havien sorgit arreu, ara, quan és l’hora de les vaques flaques, comencen a tenir problemes. Això no obstant, a qui més afecta la crisi de la construcció és, d’una banda, als promotors i als constructors que veuen com, de la nit al dia, es redueixen notablement les seves possibilitats de continuar treballant com fins ara ho havien fet. I les coses no acaben aquí. De l’altra, les persones que treballen en el sector. Els experts...

Read More

Sabadell des de fora vila

Sóc dels sabadellencs que dormen a Sabadell però que, això no obstant, “vivim” fora ciutat. És a dir, que formem part del col•lectiu de sabadellencs i sabadellenques que treballem més enllàdels límits del nostre terme municipal. Aquesta circumstància ens comporta contratemps –sobretot els que es deriven de la nostra necessàriaàmobilitat diària—, però, també, notables avantatges. En els contratemps no cal insistir-hi massa. El 2007 s’hauràdistingit, precisament i dissortadament, per l’any de la gran crisi del transport públic ferroviari de rodalies de RENFE en general i, en el cas de Sabadell, per l’any del debat entorn la prolongació del traçat...

Read More

A voltes amb l’educació

Una qüestió tan delicada com ho és l’educació obligatòria s’estàsituant al bell mig del debat en ocasió de la comtessa electoral que tindràel seu desenllaç el proper diumenge dia 9 de març amb la sentència de la ciutadania davant les urnes. D’una banda, Rajoy torna a treure pit apel•lant a les essències pàtries més ràncies en relació a una qüestió tan sensible a casa nostra com ho és l’ús del catalàcom a llengua vehicular de l’educació que s’hi imparteix. De l’altra, després dels darrers informes dels quals hem tingut coneixement en relació a l’estat de l’educació a Catalunya, des del departament d’Educació de la Generalitat s’estan estudiant mesures per canviar la tendència a la baixa dels resultats de l’educació obligatòria a casa nostra; mesures que, això no obstant, només insinuar-se, ja han topat amb la resistència dels sindicats del sector que no semblen massa disposats a que s’introdueixin canvis en el sistema. I malgrat algú pugui pensar que barrejo pomes amb peres, entre unes coses i les altres, no resulta fàcil posar fil a l’agulla per millorar l’estat de coses en el nostre actual model educatiu. Si volem col•locar les bases per a donar un tomb als resultats que es desprenien del darrer informe espanyol del programa PISA per a l’avaluació internacional de l’alumnat de l’OCDE, només hi ha una solució possible: que s’assoleixi un pacte polític d’ampli abast...

Read More

El Principal

Just aquests dies es commemora el primer aniversari des que el Teatre Principal va reobrir les seves portes, una vegada acabats els treballs de rehabilitació que durant tres llargs anys s’hi varen portar a terme. Amb la reobertura de la instal•lació, Sabadell recuperava no només un escenari emblemàtic, sinó que també un espai escènic cridat a ser complement perfecte dels pre-existents; un espai, d’altra banda, especialment interessant, ateses les seves característiques i possibilitats, a l’hora d’acollir determinades propostes culturals que fins ara no comptaven d’un espai tant idoni com el del Principal per ser presentades. Des de fa un any, el teatre torna a mostrar tot l’esplendor que ja va tenir en el passat al viure força jornades de glòria des que va començar el seu caminar, l’any 1839. I és que l’actual Principal s’aixeca sobre part del terreny que havia ocupat un primer teatre que va tenir una vida molt curta pel fet que el 1866, aquella primera edificació donava pas, després de ser enderrocada, al teatre Principal tal com ara el coneixem. La burgesia local de l’època volia disposar d’un espai en el qual acollir espectacles de primer nivell i competir amb d’altres teatres veïns. Cal recordar que per l’escenari del Principal varen passar i actuar –tal com té cura de fer-nos memòria alguns dels programes facsímil editats per l’Ajuntament–, el violoncel•lista Pau Casals o el pianista...

Read More

Oblits que no poden ser

Carlos Berzosa, rector de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), reflexionava no fa pas massa entorn el desconeixement que la joventut espanyola té del franquisme i, més concretament, de la crueltat amb què el règim dictatorial del general Franco va actuar a l’hora de sotmetre voluntats d’aquest nostre país durant, pràcticament, quaranta anys. Diverses, segons Berzosa, són les causes d’aquest oblit. En destaca, d’una banda, el nivell de curiositat intel•lectual i d’inquietud política entre la gent jove que Berzosa assegura és més baix que no pas el que es donava els anys setanta en plena dictadura. Una manca de curiositat intel•lectual que es manifestaria, sobretot, en els baixos nivells de lectura que es donen a Espanya i també a Catalunya. D’altra banda, el resultat d’una transició política que, en gran part, va ser possible perquè llavors tothom va “entendre” que calia mirar endavant si es volia normalitzar el país. I encara una tercera causa podria trobar-se en què els mitjans de comunicació no sempre reflecteixen amb claredat suficient allò que el franquisme va ser. D’aquesta manera no ha d’estranyar que entre una cosa i una altre s’hagi anat bastint entorn el franquisme, un distanciament i una deformació a la baixa altament preocupant. De la mateixa manera ha anat prenent cos un cert oblit generalitzat dels estralls que el franquisme va causar. I sort en tenim d’algunes produccions cinematogràfiques i...

Read More
  • 1
  • 2

Suscripció

Recent Comments

  • Ramon 9 June 2016
    on Pedregar
  • AS 9 June 2016
    on Pedregar
  • Quirze Casablancas i Pascual 6 June 2016
    on TTIP
  • Xime 4 June 2016
    on TTIP
  • Quirze Casablancas i Pascual 20 May 2016
    on La ciutat

Categories