Mes: desembre de 2008

Suma… i malsegueix

 Fets diversos –i sense massa connexió aparent– es troben en el rerafons d’aquest meu comentari de final d’any o, segons com es miri, també de començament del nou. No fa massa dies llegia un article, publicat a El Periódico, en el qual el científic Pere Puigdomènech manifestava tenir la impressió que durant l’any 2008 tothom havia complert 60 anys. Si ens atenem a la meva experiència personal, jo també podria assegurar el mateix, atès que jo també els acabo de complir…! A això Pere Puigdomènech afegia, possiblement per consolar-se, que segons es deia recentment en el rotatiu francès Le Monde, els europeus consideren els 60 anys com l’edat en què molts ciutadans i ciutadanes se senten més feliços. Deu ser per allò d’apropar-se a la jubilació… Això no obstant, amb aquesta segona apreciació, jo ja no hi puc estar tant d’acord pel fet que alguns amics meus –no pas jo mateix– no se senten massa còmodes amb els seus 60 anys acabats de complir a l’esquena… Sigui com sigui caldrà reconèixer, però, que el 1948 –any en el que vàrem néixer les persones que el 2008 n’hem fet 60–, va ser un any en què a més de proclamar-se la Declaració dels Drets Humans, David Ben Gurión va fundar l’Estat d’Israel. Així, vistes com estan les coses en aquella zona del món, no serà gens difícil deduir que el conflicte que l’Estat d’Israel...

Read More

Fer-ne 60!

Avui no hi ha article com cada setmana. És Nadal i el Diari de Sabadell no s’edita i, per tant, disposo de “vacances”… Feia molt temps que no fallava amb aquesta meva cita setmanal. Però les festes obliguen. Potser per això no vull deixar passar aquesta circumstància sense escriure una nova entrada en el meu blog, encara que en aquesta ocasió sigui per parlar de mi mateix… i, indirectament, de tots vosaltres, amics i amigues que em seguiu a través d’aquest blog… Avui m’haureu de permetre, doncs, aquesta llicència i mostra de vanitat personal que estic segur comprendreu. I és que no sempre...

Read More

L’any que acaba…

L’any 2008 està descomptant ja els pocs dies que li resten abans no ens digui adéu. I a fe que en deu tenir ganes després dels ensurts pels quals ens ha fet transitar. El 2008 sap perfectament que haurà estat un any que ningú no voldrà recordar i, molt menys encara, repetir. Un any que, com ho havien estat d’altres abans que no pas ell, passarà a la història com un període en el que les dificultats de tota mena hauran anat sorgint arreu i sense treva. Ni de bon tros pensàvem quan l’any 2008 encetava la seva singladura, que les coses ens serien tan difícils i, en general, ens anirien tan malament econòmicament parlant. Menys encara –qui sap si per no fer quedar malament aquell principi de Murphy que assegura que el què pot empitjorar sempre empitjora–, que les coses s’anirien complicant mes rere mes fins abocar-nos a la situació de pessimisme en la qual ara estem instal•lats, tot esperant que es produeixi un fet miraculós capaç de canviar el signe d’aquests dies. Un fet miraculós que, de moment, res no indica que es pugui produir…, almenys a curt termini. No endebades, els més optimistes situen la sortida de la crisi per a finals del 2009. N’hi ha, però, que asseguren que no serà fins a mitjans del 2010 que la tendència començarà a canviar. Tant dura deu...

Read More

Festes, dieu?

En el darrer butlletí vaig amenaçar-vos amb què tornaria a escriure en aquestes pàgines tant nostres i entranyables. Certament no em pensava llavors que ho faria tant aviat. Però, com sempre dic i més vegades escric, les coses són com són i no pas com voldríem que fossin. I heus aquí que torno a estar entre vosaltres. Ara a través d’aquest nou escrit. I el primer que voldria fer és desitjar-vos i desitjar-nos unes bones festes de Nadal i, i si això fos possible, un any 2009 no tan difícil i costerut com el que els pronòstics ens anuncien. Es clar que nosaltres –els de la Coral– tenim un avantatge: que amb això de les cantades, les dificultats sempre se’ns fan més suportables, si més no per fer certa aquella dita tant catalana que resa que “qui canta els seus mals espanta”. D’aquesta manera, doncs, serà qüestió d’anar cantant més encara, i entre cantada i cantada, entre assaig i assaig, ens passaran els dies, les setmanes i els mesos fins que arribi aquell dia en què l’horitzó se’ns dibuixarà novament amb un cel més esplendorós i radiant que no pas l’actual. Si m’ho permeteu, però, i com a contrapunt a aquestes paraules i desitjos que acabo d’escriure, el fet que nosaltres travessem ara per dificultats no hauria de tenir massa més importància que la que estrictament té. Més quan...

Read More

Ràdio Sabadell

La setmana passada, a través dels resultats del Baròmetre d’Opinió Pública del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, coneixíem els índexs d’audiència que s’atribueixen a Ràdio Sabadell amb uns 20.000 oïdors. Es tracta, pràcticament, de la mateixa audiència que el Baròmetre atorga a emissores d’un abast territorial molt superior a l’emissora local, tals com Ràdio 4 i icat.fm. A alguns l’audiència atribuïda a Ràdio Sabadell els pot semblar minsa. A d’altres suficient. I encara, a uns altres, molt positiva. Com sempre passa en aquests casos, els uns, els altres i els de més enllà, poden acabar per tenir una part de raó en les seves respectives anàlisis. Ja sabem que res no és ni blanc ni és negre del tot. Sigui com sigui, tenint en compte l’alta oferta radiofònica que arriba a la nostra ciutat i els nivells d’audiència que en cada cas i per cada proposta es donen, haurem de concloure que les dades del Baròmetre d’Opinió Pública del mes de novembre no són gens menyspreables i que, en qualsevol cas, poden ser  interpretades com un just reconeixement a la tasca que venen desenvolupant les persones que amb professionalitat, il•lusió i tenacitat la fan possible dia rere dia. Escrit això m’afanyaré a destacar que sóc dels que no estic content d’aquests resultats i que de Ràdio Sabadell n’espero molt més. Pel bé de la ciutadania...

Read More
  • 1
  • 2

Suscripció

Recent Comments

Categories