Mes: maig de 2009

Sabadell i el nou Pla Territorial

Les urgències de cada dia –en aquesta ocasió en forma de disquisicions polítiques sense límit arran la proximitat d’unes eleccions europees en les quals, encara que no ho sembli, ens hi juguem molt–, han deixat a banda el ressò que segur que mereixia una recent decisió de la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona. M’estic referint a l’aprovació de l’avant projecte del Pla Territorial de l’àmbit metropolità de Barcelona anunciat pel conseller Joaquim Nadal divendres passat, al quedar enllestit l’acord entre els membres que conformen la Comissió per tal que la Regió Metropolitana disposi d’un nou Pla Territorial de gran abast. Certament el Pla només acaba de començar el que ha de ser un llarg caminar fins a culminar amb la seva aprovació definitiva. En qualsevol cas l’avantprojecte estableix quins seran, a partir de la seva aprovació, els eixos de desenvolupament i de creixement d’un territori complicat on hi residim pràcticament el 70% del total de la població catalana. El precedent més immediat d’aquest Pla cal buscar-lo en el Pla General Metropolità d’ara fa trenta anys que llavors fou aprovat per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona i que va merèixer amplis debats i compareixences per part de molts estaments ciutadans i associatius. D’una primera visió general del nou Pla Territorial Metropolità es desprèn la voluntat dels seus redactors d’atorgar major protagonisme a l’entorn més immediat de la capital...

Read More

Farrés, la Creu Alta i Sabadell

1. Ara fa just un any, coincidint més o menys amb la nostra Festa Major, vaig tenir una de les trobades que periòdicament mantenia amb el Toni Farrés. Com sempre que ens vèiem, la conversa va ser animada, en aquesta ocasió asseguts al voltant de la taula de reunions del seu despatx professional al sabadellenc carrer de Lazy. A fora feia mal temps i la pluja començava a caure després de molts mesos de no fer-ho. Era la mateixa pluja que obligaria a suspendre tots els actes de la Festa Major de la Creu Alta d’aquell any. Un dels temes que en el decurs de la nostra conversa afloraren havia de girar entorn el què havien estat els quatre primers anys d’ajuntaments democràtics, en els quals jo vaig tenir la immensa sort de poder col•laborar amb el Toni Farrés i amb el seu equip de govern que, com a alcalde, liderava i que era format pels regidors del PSUC i els del PSC comandats, en aquest darrer cas, per un altre històric i pes notable de la política sabadellenca, de l’oposició al franquisme i de la transició: el també advocat Manuel Garriga i Miralles. En el rerefons de la conversa, el sentiment que li vaig fer avinent en el sentit que durant aquells primers anys de democràcia municipal, alguns barris i sectors de la ciutat s’havien sentit oblidats i, entre aquests, la Creu...

Read More

Quimera postdebat

Sorprèn que a les alçades en les quals ens trobem, allò que mediàticament encara continuï interessant més després dels debats de política general, sigui saber qui n’ha resultat guanyador. D’aquesta manera, les propostes o les característiques de les intervencions, tant del president del govern com de cadascun dels líders i portaveus dels grups parlamentaris, queden sovint en un segon terme, malgrat que en el debat de la setmana passada no hagi estat ben bé així, però poc se’n hi ha faltat. Si se’m permet la gosadia de comparar el darrer debat de política general amb un partit de futbol –ara que els “culés” viuen jorns de glòries esportives–, és més transcendent el resultat que el marcador assenyala al final del partit que no pas l’estil de joc i l’estratègia desplegada per cada equip. Al cap i a la fi, quan es tracta de guanyar un encontre, tant li fa si el gol de la victòria es marca en el darrer segon i de penal. Però un partit és un partit i la lliga normalment l’acaba guanyant l’equip més regular i amb millor qualitat del joc desplegat. Haurem de convenir, doncs, continuant amb la comparació, que la intervenció inicial del president del govern en el darrer debat de política general, va causar estralls en la defensa contrària; en el discurs que tenia preparat Rajoy ja des d’abans d’haver escoltat al...

Read More

Europa

Dissabte passat, cert és que amb més pena que glòria, commemoràvem el Dia d’Europa. Un dia que, enguany, ens arribava just un mes abans que se celebrin unes noves eleccions a través de les quals renovarem els nostres representants al Parlament Europeu. En la pràctica, si no hagués estat per algunes referències esparses del Dia d’Europa en els mitjans de comunicació o per les banderetes blaves amb estrelles que lluïen els autobusos sabadellencs, la celebració ens hauria passat pràcticament desapercebuda. Qui sap si tot plegat és metàfora perfecta del què ens passa en relació a allò que hauria de ser la pàtria comuna dels ciutadans i ciutadanes dels 27 països membres que conformen la Unió Europea; és a dir un espai del que en formem part i que això no obstant ens sentim notablement distanciats. I ens ho mirem com vulguem, haurem de convenir que, ara com ara, sense Europa seríem ben poca cosa. Menys encara en temps de dificultats, en temps de crisis com els que estem vivint. Si no formessin part d’Europa de ben segur que els dies difícils pels quals estem transitem ho serien molt més encara. Fixem-nos amb el Regne Unit que malgrat ser un país que forma part de la Unió Europea, no es va voler integrar en l’anomenat espai euro. Les dificultats amb les quals els britànics s’enfronten aquests dies són superiors a...

Read More

L’ascensor

Han passat només un parell de setmanes des que la Diada de Sant Jordi ens va omplir de llibres i de roses. Però, atès que som uns quants que voldríem que Sant Jordi fos tot l’any, si més no per allò de la lectura, vull referir-me a una de les moltes novetats editorials publicades enguany en ocasió de la Diada. I m’he decidit a fer-ho, com a mínim, per un seguit de raons. La primera, per l’interès mateix de l’obra. La segona pel fet que aquest llibre està escrita a quatre mans, dues de les quals són les del periodista sabadellenc Pere Cullell que, novament torna a treballar amb el també periodista barceloní, Andreu Farràs, com ja van fer com a coautors de l’Oasi català, un llibre sobre les relacions que es donaven entre l’elit dirigent tradicional catalana. Qui sap si com a complement d’aquella obra i també com una mena de continuació d’obres de Paco Candel, Cullell i Farràs han escrit ara L’ascensor. L’arribada al poder dels altres catalans. Un títol que –hi aquí rau la tercera raó que justifica el parlar-ne–, dedica unes pàgines a transcriure el testimoni de l’alcalde de la nostra ciutat, Manuel Bustos, en relació a l’arribada al poder dels altres catalans, justament quan ell compleix el seu desè aniversari al capdavant del consistori sabadellenc. I per si no n’hi hagués prou amb aquestes...

Read More
  • 1
  • 2

Suscripció

Recent Comments

Categories