Mes: juny de 2009

El rodamón…

En un racó de món, al vell mig d’una plana extensa, s’aixecava, fa molts i molts anys, una vila que vivia dels productes del camp i del què els seus habitants en treien del bestiar. Els vilatans, malgrat recollien blat i civada, cols i tomàquets i obtenien carn i llet del bestiar, maleïen la seva sort perquè eren moltes les boques a alimentar i pocs els fruits que acabaven donant camps, pastures i bestiar. Per això, els vilatans, estaven tristos i tenien poca confiança en el futur… Però vet aquí que un dia va arribar a la vila una personatge estrany. Un rodamón. D’entrada, els vilatans se’l miraven amb malfiança. D’aquí que quan el nouvingut s’atansà cap un grup de vilatans que es lamentaven de la seva sort, aquests es van fer enrere. Tots, menys un infant que preguntà al rodamón què volia. El rodamón li digué que solament volia un tros de pa, una mica d’aigua i una pallissa on poder passar la nit. L’infant parlà amb la seva mare i la va convèncer per acollir-lo a casa seva. Li donaren sopar i li prepararen una habitació. La millor de la casa va ser pel rodamón. L’endemà al matí, el rodamón es llevà just quan l’infant es disposava a sortir de casa camí de l’escola. El rodamón li donà les gràcies i com a mostra d’agraïment per la...

Read More

Som-hi altra volta!

Ja hi tornem a ser. Des de fa un temps, encara no acabem de sortir-ne d’una que ja ens trobem immersos de ple en una altra. Així, quan els ressons dels discursos presidencials pronunciats en ocasió de la inauguració de la barcelonina T1 encara no s’han apagat, nous núvols de tempesta es fan presents en l’horitzó. I és que José Luis Rodríguez Zapatero, qui sap si amb la voluntat de calmar les aigües catalanes que darrerament baixen mogudes i potser deixant-se portar per les eufòries del moment inaugural, va afirmar que amb el nou sistema de finançament previst es faria justícia a Catalunya que se situaria, en matèria de finançament provinent de l’Estat, per sobre de la mitjana del conjunt de comunitats autònomes. No va caldre que passessin massa hores des que Rodríguez Zapatero parlés a El Prat perquè comencessin a sentir-se les primeres veus contràries als interessos de Catalunya i, òbviament, al contingut del discurs presidencial. S’encetava una nova ofensiva contra les legítimes aspiracions catalanes en matèria d’un finançament que sigui just. Les veus crítiques a les quals faig referència –a les que després se’n han afegit d’altres–, consideraven que no pot ser que Catalunya es vegi afavorida pel nou sistema de finançament i afegeixen que aquesta circumstància, si es donés, no faria més que desencadenar un greuge comparatiu amb la resta de comunitats autònomes. Afegeixen que de...

Read More

Les contres de la T1

Quan aquestes ratlles vegin la llum, farà vint-i-quatre hores que les terminals de l’aeroport del Prat hauran canviat la seva nomenclatura i la instal•lació aeroportuària barcelonina iniciat el què hauria de ser un tomb radical en relació al seu futur. Així ahir deixaven d’existir les tradicionals terminals A, B i C, que ara s’han integrat en una de sola, sota la denominació de T2 gràcies a l’entrada en servei de la nova terminal, la T1, que assumeix la responsabilitat de posar negre sobre blanc la voluntat de ser del “nou” aeroport de Barcelona. D’aquesta manera també haurà culminat el procés més ambiciós i costós de tots els temps pel què fa al redimensionament de l’aeroport del Prat. Un procés que es va encetar fa una pila d’anys i que es va començar a concretar amb la construcció i posada en servei de la tercera pista i que avui es complementa amb la nova terminal. Això no obstant, són moltes les persones –i jo entre elles– que pensen que el conjunt de reformes del Prat han arribat tard i que en el camí s’han perdut oportunitats. Tard i qui sap si també malament, atès que la nova terminal ha entrat en servei sense disposar de totes les infraestructures que haurien estat desitjables, com és el cas de les de metro i ferrocarril. De fet, aquesta sensació que s’ha arribat tard...

Read More

L’Europa que no ens acabem de creure

Com moltes vegades passa, no podríem pas dir que no ens ho veiéssim a venir… Ningú no pot haver quedat massa sorprès davant la baixa participació que es va produir arran les eleccions de diputades i diputats al Parlament europeu de diumenge passat. Una baixa participació que segurament va acabar per causar una certa distorsió en la distribució final d’escons en el Parlament europeu que, en els propers cinc anys, es mourà més cap a la dreta que en l’anterior legislatura.  I és que mentre l’esquerra, abans d’anar a votar, s’ho pensa i s’ho mira i s’ho remira molt, la dreta, més pragmàtica, acaba per mobilitzar-se sense massa problemes. Es veia a venir, doncs, que en el context del creixent passotisme polític que s’està donant fonamentalment entre els sectors més progressistes de la ciutadania, la tònica que imperaria en les darreres eleccions seria la d’una baixa participació. Clar que si hi ha passotisme electoral és perquè hi ha raons que l’alimenten i el justifiquen com, per exemple, el dèficit democràtic que patim pel què fa a informació, comunicació i transparència de gestió. Conseqüència d’aquest dèficit, augmenta gradualment el distanciament entre política i ciutadania; una ciutadania que en la seva majoria i especialment els seus sectors menys conservadors, no acaba de sentir-se representada per cap de les opcions polítiques que se sotmeten a la seva elecció. D’aquí al desencís i...

Read More

Del Sabadell i de la Creu Alta

Fa temps que no ho feia i, finalment, crec que ha arribat el moment de tornar-hi. Fa temps que no escrivia sobre esports ni tampoc feia cap de referència al meu equip de sempre. Fa temps, en definitiva, que en aquesta meva col•laboració setmanal no hi apareixia res relacionat amb el C. d’E. Sabadell. Però, com si de l’atzar es tractés, aquests darrers dies s’han donat un seguit de coincidències o de casualitats en l’espai i en el temps, que em permeten relacionar el Centre d’Esports amb temes d’actualitat. Així, entre això i deixat portar pel ressò dels èxits futbolístics d’un Barça triomfant, he pensat que estaria bé parlar del Sabadell. Per cert, i dit sigui de passada, els culés sabadellencs celebren les conquestes del Barça a l’Eix Macià, una cèntrica avinguda que transcorre pel barri de la Creu Alta. I és precisament amb el barri de la Creu Alta que tenen a veure moltes de les coincidències a les quals em referiré. Com se sap, la Creu Alta celebrava el darrer cap de setmana la seva Festa Major. Coincidint amb aquesta celebració, el diumenge a la tarda el C. d’E. Sabadell jugava un decisiu partit a l’Estadi municipal batejat com la Nova Creu Alta. Més enllà d’aquest fet, la veritat és que Creu Alta i C. d’E. Sabadell són dues realitats històriques, socials i esportives estretament unides. No...

Read More

Suscripció

Recent Comments

Categories