Mes: novembre de 2010

Mai tant

He de reconèixer que va ser d’una manera casual –gràcies a l’obsequi que em va fer un bon amic– que vaig tenir l’oportunitat de llegir un llibre la lectura del qual m’havia de captivar des del primer moment. Em trobava davant un text elaborat a partir d’una estructura epistolar de deu cartes separades cadascuna d’elles per una cadència de deu anys, redactades per persones diferents i enviades també a persones diferents entre els anys 1909, la primera, i 1999, la darrera. El resultat: una novel•la d’intriga, però que no només era això. I és que si bé l’eix sobre el qual gira és un assassinat comès l’any 1929, aquest crim esdevé gairebé una excusa que ha de permetre a l’autor de la novel•la fer un retrat acurat de la vida a muntanya. De la vida de les persones que viuen a muntanya. Dels seus dimonis i dels seus silencis. Uns silencis que a voltes amaguen històries que mai no han estat del tot contades i que això no obstant, o precisament per això, incideixen de ple en la vida d’una petita col•lectivitat i es projecten més enllà de les generacions que n’han estat protagonistes. Si a això hi afegim que en el rerefons de la novel•la s’hi dibuixen els esdeveniments polítics i socials més sobresortints de la vida del nostre país durant el segle passat, ens trobarem davant la...

Read More

La ciutat amagada

Podria ser el títol d’un llibre o potser d’un film. Però no. No és aquest el cas. La ciutat amagada a la qual em vull referir té a veure amb una part de la nostra ciutat de Sabadell volgudament oblidada durant uns anys. D’una ciutat amagada que, això no obstant, bategava entre les timbes del Ripoll a resguard de mirades oficials que volien ignorar-la. Una ciutat que això no obstant, els sabadellencs i les sabadellenques de més edat recordem i que havíem vist o visitat. Els uns per curiositat, per adonar-se que aquella altra ciutat de barraques, estades i coves existia. Els altres, per mostrar la seva solidaritat i prestar ajut a unes famílies que no disposaven de res més que d’un forat excavat als talussos del riu i que era el seu únic recer. Amb aquella ciutat amagada i en les persones que la van habitar pensava dissabte passat en ocasió de l’acte institucional, senzill però emotiu, en què es va formalitzar l’adhesió de la nostra ciutat a la Xarxa d’Espais de Memòria. Acte que encertadament va tenir per marc les restes del què havien estat les coves-estades que en un nombre d’unes quatre-centes s’estengueren al llarg de la timba del Ripoll, des de Sant Oleguer fins a La Llanera. Les estades avui parcialment recuperades constitueixen un testimoni excepcional a partir del qual explicar i entendre els processos...

Read More

La visita de Benet XVI

La meva àvia, quan jo era petit, em recordava sovint que no era signe de bona educació anar de convidat a casa d’algun familiar, amic o conegut i oblidar-se de donar les gràcies per la invitació rebuda o queixar-se per quelcom que no t’acabés de plaure en relació a la casa que es visitava. Que en conseqüència, era mostra de bona educació, i sobretot de respecte, comportar-se com corresponia i no vulnerar les normes més elementals de convivència i de bons costums… Pensava en aquests sempre savis consells de la meva àvia quan dissabte passat escoltava –he de confessar que amb un cert astorament– les declaracions que Benet XVI va fer durant el vol que des de Roma el traslladava a Galícia per complir amb el ritus, com a pelegrí, de visitar la tomba de l’apòstol Sant Jaume, i com a pas previ al seu posterior desplaçament a Barcelona per dedicar el temple de Sagrada Família. Unes declaracions, les de Benet XVI, en les que es mostrava crític envers Espanya, un país que després de qualificar-lo d’“originari de la fe” assegurava es veia envaït darrerament per un “un laïcisme, un anticlericalisme, un secularisme fort i agressiu” que al pontífex li rememoraven els corrents anticlericals que en anys pretèrits (referint-se a temps de la II República) havien recorregut Espanya de nord a sud i d’est a oest. Just en acabar...

Read More

Dret a decidir

El 12 de novembre, partits polítics i coalicions posaran a treballar tot el seu potencial amb l’objectiu d’aconseguir fer-se amb la confiança de l’electorat el proper diumenge 28 de novembre. Malgrat serà aquest dia quan la campanya, formalment, començarà, el dia a dia ens diu que fa temps que ja hi estem immersos. Com a mínim des d’abans de l’estiu. I que això sigui així ni és necessàriament positiu ni tampoc ajuda a res, com ho prova el fet que a hores d’ara, la mobilització de l’electorat continua essent molt baixa i la cita del diumenge 28 de novembre encara no figura com una data assenyalada en les agendes de la majoria de ciutadanes i de ciutadans de Catalunya. Almenys aquesta és la fotografia que es desprèn de les enquestes electorals publicades fins ara i que coincideixen en assenyalar una marcada tendència cap a una alta abstenció. Per evitar-la, o millor per contrarestar aquesta tendència, benvinguda sigui la campanya institucional que promoguda per la Generalitat de Catalunya s’està portant a terme aquests dies a través de tots els mitjans de comunicació cridant a la participació. Hem de reconèixer, però, que per moltes campanyes que es puguin fer, la participació de la ciutadania depèn també de molts altres factors. I quins són aquests factors? Són molts i ben diversos, però n’hi ha tres que com a mínim hi tenen molt...

Read More

Suscripció

Recent Comments

Categories