Durant els anys 60’s, malgrat les dificultats que el desenvolupament de qualsevol iniciativa d’ordre cultural comportava, l’ànim i esforç d’alguns grups culturals sabadellencs va fer  possible una programació que girava sota el títol de Festival d’Estiu. La trajectòria d’aquests Festivals d’Estiu va ser dissortadament curta. En qualsevol cas l’experiència interessant pel fet que la programació bàsica descansava a l’entorn de les activitats que preparaven un grup teatral sabadellenc molt innovador que disposava d’un notable prestigi i projecció arreu de la geografia catalana. M’estic referint al grup teatral Palestra que fundat el 1945, va tenir durant molts anys la seva seu a la desapareguda “Americana”, que es trobava a la Via Massagué cantonada carrer de Garcilaso i, al seu torn, acollia el Centre Parroquial de la Puríssima Concepció i disposava d’un petit teatre. L’esforç dels components de Palestra feia possible que els sabadellencs poguessin accedir a una oferta i muntatges teatrals força interessants i avançats. A través del Festival d’Estiu, Palestra oferia una programació especial que era presentada en ocasions al pati de la Casa Duran, en d’altres a la plaça del Vallès i, fins i tot, als jardins de La Salut. Aquells Festivals d’Estiu tingueren escassa durada, fonamentalment per raons econòmiques. Des d’aquells Festivals d’Estiu, malgrat la vitalitat cultural que Sabadell sempre ha mostrat, no s’havia fet cap més intent per recuperar aquella oferta estiuenca. I mentre altres ciutats semblants a la nostra disposaven d’una programació estiuenca força interessant, Sabadell quedava al marge de programacions culturals per a les nits d’estiu.

Sortosament les coses han canviat. I si la memòria no em falla, des de fa 6 anys els sabadellencs podem gaudir d’una programació estiuenca que gira sota el nom de 30 nits. La filosofia de la iniciativa, ara promoguda des de l’Ajuntament, és similar a la d’aquells desapareguts Festivals d’Estiu: això és promoure actes i activitats, però, també, animar i donar suport a les activitats que programen des de diverses entitats com és el cas, per exemple, de l’Alliance Française i de Joventuts Musicals de Sabadell que abans que 30 nits fos un fet, ja disposaven de sengles programacions estiuenques estables.

Sigui com sigui, 30 nits s’ha convertit en els seus pocs anys d’existència, en l’eix de la programació cultural estiuenca que la ciutat reclamava i necessitava. Per la seva banda els ciutadans han correspost amb la seva creixent presència als actes programats, a l’esforç que Ajuntament, patrocinadors, i entitats fan per tal que durant el mes de juliol disposem d’una programació plural en diversos escenaris al llarg i ample de la ciutat. D’aquesta manera 30 nits s’ha sumat als cicles de teatre, dansa, música i espectacles habituals des de la tardor a la primavera que no tenien continuat a l’estiu. Segur que encara hi ha molta feina a fer per disposar tot l’any d’una programació cultural de la més alta qualitat. Però només si els ciutadans s’interessen per aquesta programació i hi corresponen amb la seva assistència, serà possible aixecar de mica en mica el llistó. Amb la incorporació, la propera temporada, d’un nou espai cultural com el del Teatre Principal, s’hauran de consolidar plenament els cicles de concerts simfònics que ofereix l’Orquestra Simfònica del Vallès i que malgrat la seva indubtable qualitat, no acaben de reunir en la majoria de concerts, un nombre d’afeccionats com el que seria desitjable. Per cert, ja que parlem dels concerts simfònics i de l’Orquestra Simfònica del Vallès, no seria oportú canviar el nom de la formació pel d’Orquestra Simfònica de Sabadell?

No hi ha dubte que Sabadell ha anat creixent també quant a programació cultural. Continuar per aquest camí de progrés només depèn de la resposta de la ciutadania en forma d’assistència als actes i activitats que es programen.

Publicat a Diari de Sabadell, el 4 d’agost de 2006