Demà farà dos mesos de les eleccions del 27S i des de llavors vivim instal·lats en una preocupació creixent arran la manca de govern que patim i de les incerteses que aquest fet transmet dins i fora del país. A hores d’ara no sabem encara si les negociacions -tenses i llargues- entre Junts pel Sí (JxS) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) arribaran al port que la principal minoria del Parlament de Catalunya anhela des del moment en el que les urnes varen deixar a la coalició a un sol escó de la ‘comoditat’ que proporcionaven els 63 escons garants de que passés el què passés, Artur Mas renovaria com a president de la Generalitat de Catalunya. Però les coses són com són i atesos els resultats del 27S i una volta esgotat el primer intent d’investidura, quatre continuen essent els escenaris de futur possibles.

Dos d’aquests escenaris són sobradament coneguts i ambdós passen per l’assoliment d’un acord entre JxS i la CUP que paradoxalment passa per superar l’escull Artur Mas. Cas que l’hipotètic acord s’assoleixi pactant-se la continuïtat de Mas com a president (primer escenari) la lectura que se’n desprendrà és que la CUP finalment s’haurà plegat als interessos de JxS cedint en un dels seus posicionaments principals en el que es mostraven més intransigents. Cas d’un hipotètic pas enrere de Mas (segon escenari) ens situaríem davant mateix del final de la seva carrera política i també de la desfeta definitiva de CDC. Però per experiència sabem que en política, el no indòmit és el pas immediatament anterior que cal donar abans d’un sí sense més condicions. Per descomptat que tot apunta que ha de ser un d’aquests dos escenaris -i molt en especial el primer- el més versemblant a despit que això pugui comportar una presidència i un govern dèbils per acarar amb solvència els delicats moments socials i polítics que vivim al quedar, a més, sotmesos al pairo dels vents que en cada moment puguin bufar a la casa dels cupaires.

El tercer dels escenaris -i per a molts també el més convenient- s’obriria just a partir del moment en què les negociacions entre JxS i la CUP fracassessin i Artur Mas optés per deixar esgotar els terminis legals en l’espera del 9 de gener en què quedarien automàticament convocades unes noves eleccions que tindrien lloc el mes de març quan a Madrid ja hi podria haver un nou govern del que se’n coneixerien les intencions quant a la voluntat d’establir o no vies de diàleg i de negociació amb el govern de Catalunya. Una circumstància, aquesta, que en un o altre sentit tindria la seva lògica incidència en les eleccions catalanes. I encara un quart escenari (certament el menys probable de tots els possibles) sorgiria d’un hipotètic canvi radical en l’estratègia de JxS un pic trencades les negociacions amb la CUP. Canvi que tindria com a objectiu evitar unes noves eleccions i garantir la continuïtat d’Artur Mas a la presidència de la Generalitat a partir de conformar una majoria parlamentària alternativa al marge de la CUP.

Cap d’aquests quatre hipotètics escenaris descrits resolt els problemes polítics, econòmics i socials que nien en la societat catalana tant dividida també pel què fa al model de gestió política pel qual cal apostar. Una divisió que en part deriva de les dificultats d’elegir un president i un govern parlamentàriament forts amb capacitat d’assumir fil per randa els punts continguts en la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya el 9 de novembre. Mentre, el govern de Madrid, més preocupat per les eleccions del 20D que no pas per la situació tensa que políticament i socialment es viu a Catalunya, continua optant per deixar a banda la política i apostar per vies de coacció (ara a través del FLA) i judicials. Amb aquesta actitud l’independentisme continua trobant terreny adobat i la solució dels problemes del dia a dia es complica enmig de la perplexitat de la ciutadania.

Publicat a Diari de Sabadell, el 26 de novembre de 2015