“Flama sempre encesa,
d’amistat i de fe,
testimoni fidel i amic sincer.
Reposa en pau que és hora de calma.

Vida intensa d’espòs i pare,
néts que creixen i neguits d’avi amatent.
Dorm tranquil, company, que arriben
dies de consol plaent”.

Poc podia imaginar el Jaume quan fa justament tretze anys escrivia aquests versos arran la mort del seu sogre, que al seu torn aquest poema seria la millor manera d’il•lustrar, a través dels sentiments reflectits en les paraules, allò que ha estat la constant de seva vida. Ens hem quedat orfes d’un home bo. D’una persona prudent, comprensiva, d’ànim ferm. D’una persona disposada a aportar el seu gra d’arena a qualsevol causa per la qual se’l reclamés o per la qual ell valorés calia advocar. Una actitud de servei que el Jaume ha mantingut fins al darrer instant de la seva vida, en tots els ordres i en tots sentits. El seu exemple, la seva bonhomia, la seva constància, el seu record perduraran per sempre més entre les persones que hem tingut la sort de conèixe’l i de compartir amb ell projectes, complicitats, il·lusions, amistat…

Gràcies Jaume! I ara descansa tu també en pau “que és hora de calma”…!