Selecció de fotografies extretes del meu àlbum que evoquen records, temps passats, amistats, complicitats…

2n-de-parvuls-a-can-colapi.jpg

La classe de segon de pàrvuls de Can Culapi, el curs 1954-55. Jo sóc el de baix de tot, a la dreta. La “senyoreta” era la Ma. Cinta. La fotografia m’ha estat facilitada pel bon amic Marc Batlle.

 * * * * * *

 amb-josep-ma-huertas-lliurament-ofici-de-periodista.bmp

Lliurament del títol d’Ofici de Periodista a Josep Ma. Huertas i Claveria, el 2005.

  * * * * * *

 Un sopar dels components de la colla del “Clan” a l’A. E. Sant Bernat de Menton… també uns pocs anys més tard

img_0364.JPG

 img_0366.JPG 

La colla del Clan de l’A. E. Sant Bernat de Menthon de Sabadell ens reunim periòdicament a l’entorn d’una taula ben parada. En ocasions ens acompanyem les respectives, com ha estat el cas del darrer que hem celebrat i que va tenir per marc el Restaurant El Brunet de Castellar del Vallès el 5 de novembre de 2009. A aquest sopar corresponen les dues fotografies que es troben damunt aquest comentari. En la immediatament a sobre hi podem veure a la Montse, la Lluïsa, l’Olga, la Pilar i la Núria. Més amunt la colla en la que hi falten el Joan Soley,  el Pep Gadea i el Joan Sallent. I encara en la primera fotografia d’aquesta sèrie –que correspon a un altre sopar a La Manduca el 30 de gener de 2004–, hi podem veure, d’esquerra a dreta, Joan Soley, Pere Obiols, Pep Gadea, Pep Fíguls, jo mateix, Jaume Pujol, Ramon Villarino (consiliari), Josep Brunet i Joan Sallent (cap de colla). En aquesta ocasió hi faltava només en Carles Lladó.

  * * * * * *

dsc_0456.JPG

Torrent de Colobrers

Trobades de la colla d’estiu de Montserrat dels anys 60’s de les quals en podreu trobar més referències a l’entrada Colla de Montserrat. Aquí només deixo constància d’una de les clàssiques fotos de família que ens va fer la Isabel Fatjó, el 17 d’octubre de 2009 a la zona volcànica d’Olot  i una segona feta el 30 de maig de 2010 al Torrent de Colobrers.  

  * * * * * *

18122008047.jpg

17122008045.jpg

Les meves col·laboradores, companyes i amigues més properes de feina a la UPC em van voler sorprendre –i a fe que ho van aconseguir– amb un sorpar-sorpresa. Era el 17 de desembre de 2008. Estaven disposades a que em recordés de la llavors meva propera celebració dels 60 anys de vida… La vetllada va ser excel·lent i podeu estar segurs i segures que la recordaré per sempre més. El testimoni d’aquella nit queda recollit i resumit en dues fotografies. La primera: la tradicional foto de família, amb les companyes que em van sorprendre amb la celebració. La segona: moment, sempre culminant en ocasions com aquesta, de bufar i apagar les espelmes d’un boníssim pastís d’aniversari. Elles són, d’esquerra a dreta, l’Annarosa, la Débora, la Cristina, la Maria Hilària, l’Esther i l’Encar. Arraulides hi veiem la Maria, la Sandra i la Rossy. Hi encara hi falten la Blanca i la Marta que no van poder-hi assistir per problemes familars. Gràcies a totes! Sou formidables!

*  *  *  *  *  *

Si la fotografia que obre aquest apartat té a veure amb els meus primers anys a Can Culapi, aquesta que teniu a sobre d’aquest comentari correspon al retorn a l’escola que 50 anys després hem fet una part de la promoció de sisè de batxillerat del curs 1954-1955.  De dalt a baix i d’esquerra a dreta hi podem veure a l’inefable ‘Ventura’ (que fou tants i tants anys conserge de l’escola), a Pere Perarnau, Ramon Ma. Pons, Fidel Añaños, Josep Oliu, Antoni Ferrer, Pere Alavedra i jo mateix; a Carles Casasampere, Xavi Bella, Quim Carbonell, Antoni Buxeda, Joan Alguersuari, Ignacio Ruiz-Cortina i Joan Montllor.

*  *  *  *  *  *

“El temps, amics, passa volant”. Això diu la cançó i això és el què pensàvem la prop de seixantena membres de la cohort d’alumnes de Can Culapi nascuts els anys 1948, 1949 i 1950 que ens varen reunir en un dels salons de l’Hotel Urpí, el passat 18 de maig. Durant la reunió –que comptà amb l’assistència de Buenaventura García, l’etern ‘Ventura’ que al llarg de més de 40 anys va exercir de conserge i del què calgués a l’Escola Pia–, les anècdotes i “els te’n recordes quan…” es succeïen. Tal com algú d’entre els assistents em va fer notar: “t’has adonat que estem pràcticament igual que quan anàvem a escola, però amb panxa i sense pèl?”.