Una setmana després de la “gran nevada” que ens va sotmetre a una prova duríssima pel què fa a la nostra capacitat de reacció davant situacions excepcionals, hora deu ser d’aprofundir una mica més entorn el què des de llavors s’ha esdevingut. Si més no per intentar situar les coses al seu punt. Cal insistir, en primer lloc, en l’evident excepcionalitat del temporal de fred i de neu que ens va caure damunt i la seva magnitud. Només cal adonar-se de les destrosses produïdes en tants i tants boscos i zones arbrades. TV3, passats uns dies d’aquella “gran nevada” informava, a través dels seus corresponsals a Washington, Londres, París i Berlín, de les conseqüències que en aquestes ciutats i en les seves respectives regions s’havien derivat després de recents fenòmens meteorològics semblants als viscuts a casa nostra. També com en aquests indrets, més acostumats que no pas nosaltres a inclemències extremes, els temporals havien acabat per paralitzar el país i els estralls causats pels elements. Amb les imatges i les cròniques servides per TV3, quedava palès que en circumstàncies semblants a les que nosaltres vam haver de suportar ara fa deu dies, també en d’altres latituds passen coses semblants a les que aquí hem tingut de suportar: des dels col·lapses circulatoris fins a les grans anomalies en el subministrament de serveis bàsics. Una única, i alhora gran diferència, però: quan a Europa protecció civil dona avís de risc  alt per inclemències meteorològiques, la ciutadania opta per quedar-se a casa i no moure’s a menys que sigui estrictament necessari.

Però estem acostumats a què com a llatins que som, no creure’ns els avisos i encara menys  fer-ne cas. Això no obstant haurem de convenir que les conseqüències més preocupants del temporal foren les afectacions en determinats nuclis habitats quant al subministrament de serveis, especialment d’energia elèctrica. La causa: d’una banda la precarietat d’algunes de les instal·lacions i infraestructures elèctriques i la caiguda de línies de la xarxa per l’acumulació de neu i gel damunt els cables conductors d’energia. Damunt les companyies elèctriques recau la responsabilitat en el retard en resoldre les avaries produïdes i n’hauran de respondre davant l’administració i davant dels seus clients. No deixa de ser paradoxal en qualsevol cas, que fossin les comarques que més s’oposen a la MAT les afectades per la manca de subministrament elèctric. No sabrem mai si amb la MAT en servei s’haurien evitat tants perjudicis a tantes persones. Sí que podem suposar que amb la MAT en servei, el nombre de persones afectades hauria estat menor pel fet de disposar de més possibilitats en la distribució de corrent elèctric.

Ens haurem d’anar fent a la idea, però, que si no volem patir determinats problemes hem d’estar disposats a satisfer alguns peatges. Si no, les oportunitats desfilaran davant nostre i n’hi haurà d’altres que es beneficiaran d’allò que nosaltres no volem. Ironies del destí van fer que mentre una part de Catalunya quedava a les fosques, el Parlament de Catalunya aprovés una declaració contra l’eventual decisió del govern central d’acceptar la petició d’Ascó a acollir un magatzem nuclear. Ascó que fins ara s’havia vist “perjudicada” per la ubicació de centrals nuclears en el seu terme, pot veure’s novament “perjudicada” per  decisions d’“altres” i quedar al marge de poder accedir als beneficis econòmics i industrials que acollir el magatzem de residus nuclears els comportaria. Així Ascó pot quedar-se amb un pam de nas i sense ofici ni benefici, només perquè algú ha decidit per ells i contra ells. I això simplement pel fet que el Parlament de Catalunya no va dignar-se ni tan sols a escoltar l’opinió i les raons de l’alcalde d’Ascó… Una manera peculiar d’entendre l’autonomia, en aquest cas municipal. I després ens queixem de quan altres no respecten la nostra d’autonomia amb l’excusa d’un interès superior… “Receptes tinc que per a mi no vull”, deia repetidament la meva àvia!

Publicat a Diari de Sabadell, el 18 de març de 2010