Deu ser que hi ha un creixent clima d’insatisfacció en la societat. Deu ser que aquells que sempre s’havien sentit motivats i es mostraven disposats a prendre part en activitats cíviques, estant farts de la manera de fer d’uns i dels interessos dels altres. Deu ser que estem posant anys a les nostres vides i — com diuen els que hi entenen–, amb els anys es guanya amb experiència i es posa seny. Deu ser per moltes i diverses raons difícils d’argumentar, que les entitats i les associacions solidàries viuen bons temps i es multipliquen, talment com si de bolets en plena i bona temporada es tractés.

No sé si això és bo o és dolent. Em refereixo, òbviament, al creixement desmesurat d’entitats i d’associacions solidàries. Perquè el què està fora de qualsevol discussió és que en un món cada vegada més materialista, ens calen aquestes entitats a través de les es canalitzen les aportacions –tant en idees com en espècie– destinades a mostrar la nostra solidaritat envers els que pateixen per causa de la irracionalitat humana.

Un grup de persones de Sant Quirze del Vallès han posat en marxa, recentment, una nova entitat solidària. Com és el cas que els seus promotors són, alhora, membres de l’Ateneu, han pensat que el millor nom per a l’entitat era el d’Ateneu del Món. No està mal pensat. Perquè certament som ciutadans del món. D’un món cada vegada més petit i més proper. Llàstima, però, que Ateneu en el Món sigui la segona entitat solidària que es crea a Sant Quirze del Vallès. Sabíem que a Sabadell cadascú anava per ell, però de Sant Quirze del Vallès ningú no ens n’havia dit res encara.

Publicat a El 9 Nou, el 20 de novembre de 1997