Autor: Joan Brunet i Mauri

Dèficit zero

No pot ser d’altra manera. Si contra vent i marejol el govern del PP acaba postulant i imposant un pressupost de dèficit zero, vol dir que algú o altre –o tots plegats– acabarem pagant els neulers. I és que en això de l’economia i dels pressupostos les faves són més que comptades i quan es fa un discurs ampul•lós i retòric d’estalvi des del govern, clar i català vol dir que seran –serem– els de sempre els que haurem de quedar-nos amb la pitjor part del lleó i pagar les conseqüències que tot estalvi forçat comporta. Com passa ara amb la nostra comarca que, de moment, ha vist retallades dràsticament les inversions que l’estat havia de fer aquí en matèria d’infrastructures. Però l’estalvi d’avui s’acabarà transformant amb retard en el creixement econòmic, en menors oportunitats de desenvolupament i en augment dels dèficits infrastructurals. De mica en mica, però, anem comprovant –o millor patint– la pitjor cara del govern del PP: la d’una dreta que sense manies treu profit de la seva majoria absoluta a favor de la mateixa dreta i que fa passar per l’adreçador a les àrees geogràfiques que electoralment no els són favorables. Certament una estranya manera d’entendre l’exercici del poder. I mentre aquí ens discutim per saber per on passarà el tren d’alta velocitat o on s’haurà d’aturar, en d’altres latituds els estalvis no es noten;...

Read More

Mala peça al teler…

  Aquells que divendres passat van assistir al concert de la Simfònica del Vallès, no van tardar en adonar-se de les no condicions concertístiques que l’església de Sant Fèlix atresora. Els professors de l’orquestra, en acabar el concert, es van manifestar en el sentit de no tornar-hi a actuar. Així, doncs, la solució d’emergència adoptada per l’Ajuntament de Sabadell va fracassar i mentre La Faràndula no torni a ser operativa no serà fàcil saber com i on continua el cicle de concerts de la Simfònica. De fet, sense avançar-me als dictàmens dels experts, no és agosarat imaginar que les...

Read More

Informar

Un meu amic telefona divendres passat a La Faràndula. Vol saber si, finalment, hi ha concert de l’Orquestra Simfònica del Vallès. La persona que l’atén li diu que el concert ha estat suspès i posa l’accent en què aquesta circumstància ha estat anunciada a través de la premsa local. El meu amic, estranyat, assegura al seu interlocutor que cada dia llegeix El 9 Nou i que no ha vist cap avís o anunci al respecte; que, com a molt, ha pogut llegir una peça de redacció en la qual s’apuntava la possibilitat d’haver de suspendre els concerts de l’Orquestra...

Read More

Terrorisme i feixisme

Un dels fenòmens que més han de preocupar a la nostra societat és el terrorisme; és a dir les accions d’aquells que volen fer prevaler les seves idees a partir de crear una situació de terror i de coerció sobre la població. La nostra ciutat no ha estat aliena al fenomen terrorista i encara recorda, amb dolor, aquella desgraciada tarda del 8 de desembre de 1990 quan ETA va fer sis víctimes mortals entre membres de la Policia Nacional mitjançant un  cotxe bomba col·locat al carrer Aparici i Guijarro de la Creu Alta o, quan uns mesos abans, el GRAPO havia fet una víctima acabant amb la vida d’un membre de la Policia Municipal. Certament algú podria adduir que quan el terrorisme es dóna en països amb estructures no democràtics i quan és utilitzat com a instrument de resistència contra l’opressió governamental, el fenomen terrorista podria trobar alguna justificació. Sense voler entrar en aquesta qüestió, però, quan el fenomen nia i s’estén en un estat social de dret, el terrorisme no troba cap mena de justificació possible i solament pot ser conseqüència del fanatisme d’uns pocs que s’autoatorguen la condició de salvadors d’una pàtria que no poden estimar perquè no la saben respectar. Durant el franquisme ETA havia arribat a gaudir d’algunes simpaties per la seva lluita contra la dictadura. Però des que Franco va morir i la democràcia...

Read More

Qüestió de xapes

Un dels jocs preferits de la meva infantesa era jugar a xapes; un joc que es caracteritzava pel fet que nosaltres mateixos ens fabricàvem les peces de joc a partir dels taps de cervesa i que, abans d’encetar una partida, n’acordàvem les normes. El president del govern espanyol, José M. Aznar, s’ha referit a la polèmica de les noves plaques de matrícula com a una simple qüestió xapes, i, per això mateix, no acabo d’entendre “el mando y ordeno” que el govern ha acabat aplicant. De fet, l’adequació de les plaques de matrícula espanyoles al model proposat per la Comissió Europea és una qüestió entorn la qual s’ha debatut i escrit molt. Això no obstant, el govern ha pensat que ja n’hi havia prou i ha aplicat el saberut principi de “a qui li piqui que rasqui”! Però si Aznar diu que tot plegat és una qüestió de xapes, li aconsellaria que, de la mateixa manera que quan jo hi jugava, les normes de joc les decidíssim entre els implicats. De fet, la polèmica hauria estat menor si cadascú –cada comunitat autònoma en aquest cas– hagués disposat de la possibilitat de fer allò que estimés més oportú quan a la col•locació o no del seu identificatiu a les xapes. D’aquesta manera, si Aznar hagués estat conseqüent entre el què diu i el què fa, mai no s’hauria d’haver desencadenat...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories