Autor: Joan Brunet i Mauri

Curiositats

L’Arxiu Municipal del barceloní Districte de Sant Martí acaba d’editar un opuscle sobre la història de la línia d’autobusos coneguda com “la catalana” que des del 1890 i fins el 26 d’octubre de 1980 enllaçava els nuclis del Clot i del Poblenou. Ricard Fernández i Valentí, que el firma, descriu amb pels, detalls i senyals les vicissituds de la línia: des dels canvis de titularitat fins la descripció dels vehicles de tracció a sang i a motor amb el quals es va prestar el servei. Amb l’opuscle es recupera una part de la història del transport urbà sabadellenc ja que des del 1932 i fins el 1980 “la catalana” va ser servida per la mateixa empresa que ostentava la concessió del transport urbà a Sabadell fins començaments dels anys 80: el “Martí dels autobusos” tal com es coneixia popularment a l’empresa Autotransportes Martí. En aquest cas, la publicació reprodueix imatges dels vehicles que eren utilitzats indistintament a Barcelona i a Sabadell.; des d’un legendari Krupp fins a un Ford passant per altres vehicles dels que se’n desconeix la marca però no la placa de matrícula. La portada de l’opuscle mateix s’il•lustra amb una fotografia presa a Sabadell en què, ben arrenglerats, s’hi veuen vuit autobusos, un dels quals exhibeix el rètol del llavors clàssic trajecte urbà ”Apeadero – Cruz Alta”. La fotografia està feta al carrer Papa Pius XI,...

Read More

Idees

L’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès acaba de posar en marxa una experiència gens menyspreable al promoure la imposició de multes simbòliques a aquells vehicles que dificultin el normal trànsit dels vianants per la via pública. De moment, els agents amb potestat d’imposar les multes simbòliques, són les persones de més edat de la vila que, de fet, són les que potencialment acaben patint les conseqüències de topar-se amb obstacles que en forma de cotxes i de motos mal estacionats deixen alguns conductors de comportament cívic dubtós. Sens dubte cal prendre molt bona nota de l’invent de l’ajuntament de Sant Quirze del Vallès i copiar-lo i aplicar-lo en d’altres poblacions. Si així es fes, la llista de simbòlics multats amb la papereta que resa “Em molestes” seria, dissortadament, inesgotable. Si no cal només passejar per les places i els carrers de les nostres ciutats i viles i adonar-se que són munió els vehicles els propietaris dels quals s’acaben passant pel folro les més elementals normes de respecte cap els seus conciutadans. Uns conductors que, al cap i a la fi, apliquen el principi egoista de jo primer… i la resta que es fotin. És clar que ben mirat, segurament valdria la pena estendre la iniciativa i, a més de poder multar simbòlicament als automobilistes, hauria de multar-se els ajuntaments mateixos que, a l’hora d’evitar entrebancs viaris de diversa mena,...

Read More

Reflexió mediàtica

No per sabut cal oblidar-se’n. Ens trobem immersos en un món que camina cap una radical transformació que, al seu torn, ens està situant enfront transcendentals canvis els efectes dels quals és impossible de preveure del tot. No obstant i això, en el context d’aquest món tant canviant -que, paradoxalment, hem batejat com de la societat de la informació-, continua prevalent un vell axioma que assegura que res no és veritat si no ha estat explicat pels mitjans de comunicació; és a dir, res no és veritat si un o una periodista no ho recull i ho acaba traslladant a les pàgines d’un diari o llençant a través de les antenes de la ràdio o de la televisió. Altra cosa és si precisament perquè vivim en els albors d’aquesta societat de la informació, hem de continuar conformant-nos amb què aquell pervers i vell axioma ha de continuar essent vigent. Sigui com sigui els fets s’esdevenen i no per això són sempre recollits pels mitjans de comunicació o si ho són, a voltes no amb la fidelitat que seria desitjable. I allò que encara és més greu: hi ha ocasions en què els mitjans de comunicació es fan ressò de relats, d’històries que mai no s’han esdevingut. Com va ser el cas recent de la notícia recollida pels mitjans de comunicació barcelonins que explicava la història d’una noia jove apallissada...

Read More

Ser notícia

Sentmenat i la sabadellenca Creu Alta han estat focus d’atenció per part dels mitjans de comunicació capitalins. Els informatius radiofònics i televisius d’àmplia audiència i els diaris de més circulació s’hi han referit a bastament des del cap de setmana en què un acte criminal d’una preocupant brutalitat va segar dues vides de cop. A despit de les consideracions entorn el sensacionalisme que acompanya algunes informacions, si ens atenem a la forma amb que els grans mitjans de comunicació han difós els fets, caldrà concloure que des la gran ciutat, el territori que s’obre més enllà del Tibidabo i dels rius-clavaguera Besós i Llobregat no existeix si no és a través de successos catastròfics o luctuosos. No ha d’estranyar, doncs, que una periodista de televisió (de la mateixa cadena del sociològic “Gran Hermano”), dubti sobre si es troba a la “província” de Barcelona quan trepitja terme municipal de Sentmenat i, més concretament, del paratge de Guanta (transformat, d’altra banda, amb Banta o Buanta, segons el gust del cronista de torn). Ens queixem del centralisme que Catalunya pateix en relació a Madrid. Mentre, aquí mateix, n’hi ha que són incapaços de veure la biga que hi ha en el seu ull i que els impedeix de veure-hi clar pel que fa al centralisme que Barcelona exerceix sobre la resta de Catalunya; un centralisme que es manifesta també quan els grans...

Read More

Creu Alta

L’històric barri sabadellenc de la Creu Alta celebrava la seva tradicional Festa Major aquest darrer cap de setmana; però la pluja es va fer senyora i majora de la situació i va eclipsar-ne l’èxit que normalment acompanyava la festa. No obstant les inclemències climatològiques sempre imprevisibles, la Festa Major de la Creu Alta d’enguany es va veure encara més deslluïda degut a altres inclemències en forma d’improvisacions i de manca de bona voluntat per trobar solucions als molts problemes que anaven sorgint. No es tracta de senyalar amb el dit a ningú en la responsabilitat de la suspensió d’actes i en aplicació dels reglaments. Tenen raó els organitzadors de la Festa Major quan posen l’accent en la poca col•laboració trobada en el municipi i la deuen tenir també des de l’administració quan s’adopta la decisió de no autoritzar actes en els quals no es donen les condicions necessàries de seguretat ni d’assumpció d’hipotètiques responsabilitats que se’n poguessin derivar. En qualsevol cas, la via d’esperar a darrera hora per fer front als problemes mai no s’ha demostrat encertada. Els organitzadors de les Festes Majors de barris són persones que, amb la millor de les voluntats, treballen altruistament durant mesos per assegurar-ne l’èxit. Per això seria desitjable que des de l’administració se’ls prestés ajut i suport suficient per resoldre entrebancs normatius i traves legals que les persones que no es dediquen...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories