Autor: Joan Brunet i Mauri

Qui ha guanyat?

La cimera de Niça ha acabat. Les lectures que dels resultats de la cimera se’n fan depèn del país des del qual la cimera s’observa. I encara, dins de cada país, les lectures són diverses i no sempre necessàriament coincidents. I és lògic que això sigui així. Tot plegat perquè a Niça, allò que ha continuat primant, han estat els interessos particulars de cadascun dels socis de la Unió Europea per tal d’assegurar-se les seves respectives opcions d’un futur que ara passa per l’ampliació de la Unió i per la resolució dels problemes que tenen a veure amb la superació dels dèficits democràtics que es pateixen. No han primat a Niça, doncs, els interessos generals dels ciutadans de la Unió entesos en el seu conjunt sinó els interessos dels governs dels països membres. I a despit que aquesta constatació pugui semblar una crítica, certament no ho és del tot. No es pot oblidar que la Unió va començar a construir-se a Roma, l’any 1957, quan sis països van decidir-se a crear les Comunitats Econòmiques del Carbó i de l’Acer i que des de llavors fins ara s’han donat transcendentals passos que han fet possible la transformació d’aquelles comunitats en l’actual estructura econòmica i social que la Unió Europea presenta. Una Unió disposada a vertebrar l’Europa del futur, amb capacitats de competir amb les potències econòmiques que encara són el...

Read More

No. No és això!

Que el Consell Comarcal del Vallès Occidental serveix de ben poc no és descobrir la Mediterrània. Tampoc ho és assegurar que entre Terrassa i Sabadell continua havent-hi, almenys des d’un punt de vista polític, un cert “mal rotllo”. Així les coses, l’aprovació d’un Consorci de Turisme promogut des del Consell Comarcal no ha satisfet els factòtums egarencs que se’n han desentès. Consideren que Terrassa disposa d’una riquesa cultural molt superior a Sabadell. Encara, però, que així fos, no n’hi ha com per menysprear els valors culturals patrimonials sabadellencs els quals van més enllà de “La Faràndula, la Torre de l’Aigua i del turisme comercial de l’Eix Macià”. La cultura –recordem-ho– és un valor dinàmic que es posa de manifest mitjançant el patrimoni cultural (continent) però també dels moviments, de les manifestacions artístiques i de la vitalitat cultural que els col•lectius ciutadans són capaços de desplegar (continguts). Terrassa gaudeix d’una riquesa cultural de caràcter patrimonial indubtable; però Sabadell, a despit que la ciutat no travessi pel millor dels seus moments, gràcies a la vitalitat cultural d’associacions i de persones no es queda tant enrera. No ens equivoquem. Es miri com es miri, al Vallès no hi ha ningú que es pugui sentir plenament satisfet des d’un punt de vista cultural. Tampoc ningú no està en condicions d’instal•lar-se en el cofoïsme mirant la resta per damunt l’espatlla… Però ja se sap...

Read More

‘¡Manda huevos!’

No sé si el govern del PP ho està fent més bé o més malament. Tampoc no és ara el moment de dilucidar-ho. En tot cas seran els electors els que, en definitiva, tindran ocasió de fer-ho quan unes noves eleccions legislatives se celebrin. Una de les grandeses de la democràcia consisteix en què els ciutadans es puguin manifestar periòdicament i fer sentir la seva veu a través de les urnes. En qualsevol cas, al govern del PP les coses no li pinten tant bé com solament passava fa uns mesos i, com a conseqüència de la majoria absoluta de la qual disposa al parlament, comencen a fer-se evidents els tics intervencionistes i arbitraris que fins ara amagava el govern i que el porten a fer prevaler la seva opinió amb el suport del  corró parlamentari del qual disposa. Un mal senyal. Per això no hauria d’estranyar que, per exemple, el govern no faci el més mínim cas al milió de veus que des de Catalunya clamaven només fa una setmana contra ETA i en favor del diàleg entre les forces democràtiques com a fórmula idònia d’acabar amb el terrorisme. Com, en un altre ordre de coses ben diferent, tampoc no ha d’estranyar que el ministre Rato es tregui el mort de la inflació de sobre, carregant els neulers en la debilitat de l’euro i en el preu del...

Read More

Zona Hermètica

Els veïns del sabadellenc barri de Gràcia estan preocupats pel fet que el tranquil nucli urbà de durant el dia, es transforma radicalment les nits dels caps de setmana. No és fàcil resoldre ara el contenciós generat entre la “moguda” i els interessos dels veïns del barri. Tampoc trobar la solució que satisfaci a veïns i a establiments que basen el seu negoci en la captació de clients, de gent jove. De fet, la situació que pateix el barri de Gràcia és el resultat, d’una banda, de la manca de previsió de l’ajuntament que, quan tocava, no va avaluar els riscos que la concentració de bars i de discoteques a la zona hermètica comportava, i, de l’altra, de la disbauxa que en matèria d’oci nocturn s’han anat implantant arreu. La suma d’ambdós factors, ha comportat que la zona industrial del barri de Gràcia afectada per la crisi de fa uns anys s’hagi reciclat, en part, en sector de macrolocals i en centre de la “moguda” sabadellenca; una “moguda” que amb el pas del temps ha anat adquirint anomenada, captant una creixent afluència d’un públic no sempre respectuós ni amb el paisatge ni amb el paisanatge. Comptat i debatut, el nus del problema rau ara en els interessos que planen sobre l’àrea de la “moguda” sabadellenca i en la tímida voluntat de les administracions –l’autonòmica primer, però també la local–...

Read More

Què haurem de menjar?

La qüestió de les “vaques boges” ha tornat a un primeríssim pla d’actualitat el debat entorn la bondat i la qualitat dels aliments que consumim. Primer el problema va aparèixer al Regne Unit i el rebombori que va generar, va ser més que considerable. Quan la crisi semblava superada, el problema ha reaparegut amb més contundència. Les conseqüències de la nova crisi originada a França en aquesta ocasió i amb possibles ramificacions a Itàlia i a Espanya, no han tardat en fer-se sentir. Així, els francesos han deixat de consumir carn bovina a corre que vols i les vendes de la carn d’aquest bestiar han caigut en ben pocs dies en un 20%. També a Espanya, el consum de carn bovina ha baixat dràsticament només en una setmana. Tot plegat perquè quan l’alarma es dispara, la psicosi entre la població creix i els hàbits alimentaris canvien radicalment… per si de cas! Però no ens enganyem, el problema de les “vaques boges” és, de fet, la punta de l’iceberg de massa sovintejades fraudulentes manipulacions sobre alguns aliments abans no arriben als punts de venda per a ser adquirits per nosaltres els consumidors. I és que si de veritat sabéssim com són tractats alguns aliments abans no els comprem per al nostre consum, possiblement perdríem les ganes de consumir-ne molts. I passa també que quan es detecten i es comproven manipulacions...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories