Autor: Joan Brunet i Mauri

Qüestió de xapes

Un dels jocs preferits de la meva infantesa era jugar a xapes; un joc que es caracteritzava pel fet que nosaltres mateixos ens fabricàvem les peces de joc a partir dels taps de cervesa i que, abans d’encetar una partida, n’acordàvem les normes. El president del govern espanyol, José M. Aznar, s’ha referit a la polèmica de les noves plaques de matrícula com a una simple qüestió xapes, i, per això mateix, no acabo d’entendre “el mando y ordeno” que el govern ha acabat aplicant. De fet, l’adequació de les plaques de matrícula espanyoles al model proposat per la Comissió Europea és una qüestió entorn la qual s’ha debatut i escrit molt. Això no obstant, el govern ha pensat que ja n’hi havia prou i ha aplicat el saberut principi de “a qui li piqui que rasqui”! Però si Aznar diu que tot plegat és una qüestió de xapes, li aconsellaria que, de la mateixa manera que quan jo hi jugava, les normes de joc les decidíssim entre els implicats. De fet, la polèmica hauria estat menor si cadascú –cada comunitat autònoma en aquest cas– hagués disposat de la possibilitat de fer allò que estimés més oportú quan a la col•locació o no del seu identificatiu a les xapes. D’aquesta manera, si Aznar hagués estat conseqüent entre el què diu i el què fa, mai no s’hauria d’haver desencadenat...

Read More

Pressió

La pressió que les autoritats i els veïns de les poblacions properes a l’aeroport de Sabadell han portat a terme, ha estat decisiva a l’hora de prendre mesures per tal de rebaixar els nivells sonors que emanen dels motors dels avions que de la instal•lació aeroportuària s’enlairen o en ella aterren. D’aquesta manera, fa uns dies, es presentava la primera avioneta dotada amb silenciador; una presentació que obre el camí, d’una banda, a la incorporació d’aquest giny a la resta d’avionetes i, de l’altra, a la implantació de més mesures encaminades a disminuir la contaminació acústica que actualment han de suportar els habitants de les zones properes a l’aeroport. En tracta d’un bon exemple de com la pressió ciutadana pot tenir incidència en la millora de la nostra qualitat de vida en tots sentits. Però no sempre s’esdevé així. I si els veïns de la instal•lació aeroportuària es poden felicitar per l’èxit assolit, els sabadellencs en general no ens podem pas sentir satisfets pel què fa a la lluita contra un altre tipus de contaminació acústica ¬–certament més terrena i de menys volada– que provoquen les motocicletes desbocades per carrers i avingudes. Des l’ajuntament s’ha anunciat repetidament, l’imminent inici de campanyes actives contra els incívics ciutadans que cavalquen damunt sorolloses màquines. De moment, però, tot i que l’estiu acaba avui mateix i s’havia dit que s’aprofitaria per fer front...

Read More

La xarxa

Certament, això que popularment coneixem com la xarxa (o Internet) s’està posant cada vegada més complicat i difícil. Ho diuen els internautes, ho asseguren els experts i ho constaten els que cada dia naveguen -i mai tant ben emprada l’expressió- pel ciberespai a la recerca d’informacions, de materials o del què sigui. Però no per això és menys cert que també en qualsevol altre ordre de la vida les coses són igualment cada vegada més complicades i complexes. Només cal llegir sinó diaris o escoltar tertúlies i informatius de ràdio o veure programes de televisió… No cal donar-hi més voltes. El món se’ns ha fet petit de tant globalitzat i per això, a cada instant o a partir de cada nou avenç, descobrim que hi ha coses que no ens agraden. D’aquesta realitat ens n’adonem ara perquè, abans, ni tan sols sabíem que existien. I ja se sap que, com diuen els castellans, “ojos que no ven, corazón que no siente”. Si acceptem que tot plegat és així –que sens dubte ho és–, no ens ha de sorprendre massa allò que s’esdevé al ciberespai capaç d’apropar-nos ràpidament a gran quantitat de materials, alguns bons i d’altres no tant bons, tal com passa en la vida real mateixa. I si, com deia aquell, la ciutat és un milió de coses, la xarxa no n’és pas una excepció i ella sola...

Read More

Endarrera aquesta gent!

Qui ho havia de dir! Ara resulta que els terrassencs són la causa de la manca d’unitat que afecta als partits polítics sabadellencs que no són capaços de fer un únic acte institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Suposo que qui més qui menys haurà seguit la suggerent i enriquidora picabaralla entre ERC i CiU en què els primers acusen als segons d’haver organitzat un acte de partit al Racó del Campanar i els segons acusen als primers d’haver fet ostentació de la seva bandera en un acte que es pretenia unitari, convocat per l’Ajuntament de...

Read More

Ensopegar amb la mateixa pedra

L’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb una mateixa pedra. Dit d’una altra manera, els homes encara no hem après la manera d’aprendre –i perdoneu per la redundància– d’experiències viscudes. I certament, quan han passat uns mesos des d’una experiència negativa, ja no som capaços de fer-ne memòria i de prendre mesures per tal que no es repeteixi. Passa, per exemple, quan patim una llarga malaltia o quan ingressem en un hospital. Els dies de recuperació que segueixen al mal tràngol, tot són promeses en relació a la vida que portarem que assegurem, serà més ordenada i de més qualitat. Però només cal que ens veiem les orelles per tornar a caure en els mateixos errors i paranys d’abans. No és estrany, doncs, que si a títol personal les coses són així, que a títol col•lectiu no se’ns presentin massa millor. Els europeus patim aquests dies, la recaiguda en una malaltia que segurament hauríem pogut evitar; almenys en part. L’escenari econòmic que se’ns obre davant nostre, recorda el que vam patir a començaments de la dècada dels 70 a partir de la “crisi del petroli”. Llavors com ara, el preu del barril de petroli s’enfilava mentre els països productors s’omplien les alforges de dòlars i les monedes europeus es debilitaven davant el dòlar. Llavors, en plena crisi, s’assegurava que s’adoptarien mesures per tal d’evitar l’alta dependència del...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories