Autor: Joan Brunet i Mauri

El nou petroli…

  Una de les més radicals transformacions i trasbalsos que està ocasionant això que en coneixem com tecnologies digitals és en l’àmbit dels negocis. Cada dia, a cada moment, ens trobem davant noves possibilitats de fer calerons si encertem en la creació d’un bon portal a internet, o d’una millor tenda virtual, o inventem un més sofisticat sistema de cerques per internautes o… La febre virtual s’estén arreu com si d’una taca d’oli es tractés fins el punt que qualsevol empresa real, d’aquelles de tota la vida, es busca la vida per tal d’ingressar en l’àmbit dels negocis virtuals....

Read More

Sense novetats?

No és fàcil resoldre el conflicte ja que la demanada d’informació plana com una llosa damunt els encarregats d’omplir pàgines de diaris i minuts de ràdio i de televisió. Certament no sempre és senzill trobar una bona història per ser explicada. I de la mateixa manera que, en ocasions, el o la periodista pot trobar-se davant històries que el sobrepassen, no és estrany que hi hagi dies en els quals es fa més complicat trobar històries amb contingut suficient per ser traslladades a la ciutadania. En especial ara a l’estiu en què l’activitat oficial es redueix fins extrems insospitats. Però no ens enganyem ni ens deixem enlluernar pel miratge ja que cada dia hi ha moltes històries per ser contades. Només cal esmerçar-s’hi i saber fugir d’imposicions i de ferris marcatges. Tot plegat ve com anell al dit precisament aquests dies de canícula que imposen provisionalitats i sequeres informatives. Els diaris s’aprimen i les emissores de ràdio inventen programes “frescos” i les televisions imposen repeticions sense mesura. Però faci o calor, el món continua i la vida també malgrat els mitjans de comunicació semblin no voler-se plegar davant aquesta evidència. Perquè es miri des d’on es vulgui les persones -sigui estiu, hivern, primavera o tardor-, continuem comportant-nos com sempre i, per tant, generant històries d’interès social i humà. Ara i tota la resta de l’any ja que, pesi a...

Read More

De vacances

Qui més qui menys és a punt de començar les vacances o qui sap si de posar-hi punt i final. I és que la frontera entre el mes de juliol i el d’agost marca, per a molts, un abans o un després dels dies teòricament més esperats de l’any, com ho són els de les vacances. Però per diferents causes, no tothom en gaudeix de la mateixa manera ni tampoc les vacances no són agradables per a tots; depèn del tarannà personal, de les circumstàncies i, perquè no dir-ho, de la dependència laboral que a cadascú acompanyi i, en darrera instància, de les experiències acumulades al llarg de les sèries vacacionals que a cadascú ha correspost al llarg dels anys. En qualsevol cas, pels que les vacances és sinònim d’alliberament de la feina diària i pels que, per això mateix les esperen ansiosament amb l’objectiu de canviar, encara que sigui provisionalment, la cadència del ritme de vida al qual es troben sotmesos al llarg de l’any i pels que, a més, volen treure el màxim de profit de les seves vacances i conèixer altres realitats, es poden trobar amb que hagin de fer front a un calvari en forma de modernitat: és a dir el d’haver de veure com les hores es consumeixen en les impersonals terminals de qualsevol aeroport en l’espera que el transportista de torn compleixi amb...

Read More

Laberint d’ombres

TV-3 ha posat cadenat i forrellat a un nou dels seus culebrots. I Sabadell, com abans el barceloní Poblenou, Manresa o la comarca vinicultora del Penedès, passarà a ocupar un espai en l’imaginari dels telespectadors que han seguit les trifulgues dels tèrbols personatges del Laberint d’ombres. Segons que sembla, la inversió sabadellenca feta en la sèrie televisiva ha estat rendible ja que, diuen, els visitants foranis a Sabadell han augmentat. No sé si té res a veure amb aquest èxit del Laberint d’ombres, però una recent guia turística sobre Catalunya repartida com a gadget dominical, descriu els encants de la ciutat sabadellenca fins el punt que l’espai que la guia hi Sabadell és pràcticament idèntic al que destina a Terrassa; una ciutat que, monumentalment parlant, em sembla més interessant que no pas la seva veïna. Però no cal perdre passada i treure profit de la popularitat que la sèrie televisiva ha atorgat a Sabadell o, millor dit, a l’Eix Macià i al Parc Catalunya. De la mateixa manera que cal aprofitar-se de la proximitat amb Barcelona i apuntar-se els turistes que des la capital són desviats cap als hotels de l’Eix Macià per comptabilitzar-los en el rànquing de visitants que, encara que sigui per causalitat, visiten -o millor pernocten- a Sabadell. I és qui no es consola és perquè no vol ja que ben mirat, l’interès artístic i arquitectònic...

Read More

Reflexió

Els fets s’han entestat en acarar-nos novament a la nostra fragilitat i a la morbosa curiositat que davant desgràcies alienes ens empeny. Fa just una setmana de l’accident de Sòria en què van perdre la vida massa joves de Ripollet i de Viladecans. La magnitud de la tragèdia i de les imatges -dantesques i emotives que de l’accident i de les seves seqüeles es van derivar-, van ajudar que els mitjans de comunicació no perdessin passada i  contribuïssin, si això era encara possible, a donar major dimensió al drama i a la injustícia de la pèrdua de vides humanes...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories