Autor: Joan Brunet i Mauri

Informar

Un meu amic telefona divendres passat a La Faràndula. Vol saber si, finalment, hi ha concert de l’Orquestra Simfònica del Vallès. La persona que l’atén li diu que el concert ha estat suspès i posa l’accent en què aquesta circumstància ha estat anunciada a través de la premsa local. El meu amic, estranyat, assegura al seu interlocutor que cada dia llegeix El 9 Nou i que no ha vist cap avís o anunci al respecte; que, com a molt, ha pogut llegir una peça de redacció en la qual s’apuntava la possibilitat d’haver de suspendre els concerts de l’Orquestra...

Read More

Terrorisme i feixisme

Un dels fenòmens que més han de preocupar a la nostra societat és el terrorisme; és a dir les accions d’aquells que volen fer prevaler les seves idees a partir de crear una situació de terror i de coerció sobre la població. La nostra ciutat no ha estat aliena al fenomen terrorista i encara recorda, amb dolor, aquella desgraciada tarda del 8 de desembre de 1990 quan ETA va fer sis víctimes mortals entre membres de la Policia Nacional mitjançant un  cotxe bomba col·locat al carrer Aparici i Guijarro de la Creu Alta o, quan uns mesos abans, el GRAPO havia fet una víctima acabant amb la vida d’un membre de la Policia Municipal. Certament algú podria adduir que quan el terrorisme es dóna en països amb estructures no democràtics i quan és utilitzat com a instrument de resistència contra l’opressió governamental, el fenomen terrorista podria trobar alguna justificació. Sense voler entrar en aquesta qüestió, però, quan el fenomen nia i s’estén en un estat social de dret, el terrorisme no troba cap mena de justificació possible i solament pot ser conseqüència del fanatisme d’uns pocs que s’autoatorguen la condició de salvadors d’una pàtria que no poden estimar perquè no la saben respectar. Durant el franquisme ETA havia arribat a gaudir d’algunes simpaties per la seva lluita contra la dictadura. Però des que Franco va morir i la democràcia...

Read More

Qüestió de xapes

Un dels jocs preferits de la meva infantesa era jugar a xapes; un joc que es caracteritzava pel fet que nosaltres mateixos ens fabricàvem les peces de joc a partir dels taps de cervesa i que, abans d’encetar una partida, n’acordàvem les normes. El president del govern espanyol, José M. Aznar, s’ha referit a la polèmica de les noves plaques de matrícula com a una simple qüestió xapes, i, per això mateix, no acabo d’entendre “el mando y ordeno” que el govern ha acabat aplicant. De fet, l’adequació de les plaques de matrícula espanyoles al model proposat per la Comissió Europea és una qüestió entorn la qual s’ha debatut i escrit molt. Això no obstant, el govern ha pensat que ja n’hi havia prou i ha aplicat el saberut principi de “a qui li piqui que rasqui”! Però si Aznar diu que tot plegat és una qüestió de xapes, li aconsellaria que, de la mateixa manera que quan jo hi jugava, les normes de joc les decidíssim entre els implicats. De fet, la polèmica hauria estat menor si cadascú –cada comunitat autònoma en aquest cas– hagués disposat de la possibilitat de fer allò que estimés més oportú quan a la col•locació o no del seu identificatiu a les xapes. D’aquesta manera, si Aznar hagués estat conseqüent entre el què diu i el què fa, mai no s’hauria d’haver desencadenat...

Read More

Pressió

La pressió que les autoritats i els veïns de les poblacions properes a l’aeroport de Sabadell han portat a terme, ha estat decisiva a l’hora de prendre mesures per tal de rebaixar els nivells sonors que emanen dels motors dels avions que de la instal•lació aeroportuària s’enlairen o en ella aterren. D’aquesta manera, fa uns dies, es presentava la primera avioneta dotada amb silenciador; una presentació que obre el camí, d’una banda, a la incorporació d’aquest giny a la resta d’avionetes i, de l’altra, a la implantació de més mesures encaminades a disminuir la contaminació acústica que actualment han de suportar els habitants de les zones properes a l’aeroport. En tracta d’un bon exemple de com la pressió ciutadana pot tenir incidència en la millora de la nostra qualitat de vida en tots sentits. Però no sempre s’esdevé així. I si els veïns de la instal•lació aeroportuària es poden felicitar per l’èxit assolit, els sabadellencs en general no ens podem pas sentir satisfets pel què fa a la lluita contra un altre tipus de contaminació acústica ¬–certament més terrena i de menys volada– que provoquen les motocicletes desbocades per carrers i avingudes. Des l’ajuntament s’ha anunciat repetidament, l’imminent inici de campanyes actives contra els incívics ciutadans que cavalquen damunt sorolloses màquines. De moment, però, tot i que l’estiu acaba avui mateix i s’havia dit que s’aprofitaria per fer front...

Read More

La xarxa

Certament, això que popularment coneixem com la xarxa (o Internet) s’està posant cada vegada més complicat i difícil. Ho diuen els internautes, ho asseguren els experts i ho constaten els que cada dia naveguen -i mai tant ben emprada l’expressió- pel ciberespai a la recerca d’informacions, de materials o del què sigui. Però no per això és menys cert que també en qualsevol altre ordre de la vida les coses són igualment cada vegada més complicades i complexes. Només cal llegir sinó diaris o escoltar tertúlies i informatius de ràdio o veure programes de televisió… No cal donar-hi més voltes. El món se’ns ha fet petit de tant globalitzat i per això, a cada instant o a partir de cada nou avenç, descobrim que hi ha coses que no ens agraden. D’aquesta realitat ens n’adonem ara perquè, abans, ni tan sols sabíem que existien. I ja se sap que, com diuen els castellans, “ojos que no ven, corazón que no siente”. Si acceptem que tot plegat és així –que sens dubte ho és–, no ens ha de sorprendre massa allò que s’esdevé al ciberespai capaç d’apropar-nos ràpidament a gran quantitat de materials, alguns bons i d’altres no tant bons, tal com passa en la vida real mateixa. I si, com deia aquell, la ciutat és un milió de coses, la xarxa no n’és pas una excepció i ella sola...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories