Autor: Joan Brunet i Mauri

Lleida

Els manresans es mobilitzen i no els manca raó al fer-ho. Des de fa temps reclamen la millora i modernització del traçat ferroviari entre Manresa i Lleida, el qual es troba en un estat d’abandó que déu n’hi do! En temps de presses i de comunicacions cibernètiques es fa estrany que per anar des de Manresa fins a Lleida encara siguin necessàries més de tres llargues i cansades hores; més del temps que el modern Euromed empra per recórrer la distància que hi ah entre Barcelona i València. Ben mirat, però, els manresans no haurien de trobar-se sols en la seva justa reivindicació i, com a mínim, terrassencs i sabadellencs hauríem de fer causa comuna amb ells. Perquè en aquest cas, com en molts d’altres, els interessos dels manresans són els nostres i reclamar una major atenció per una línia de ferrocarril injustament oblidada, és reclamar quelcom que a nosaltres també ens convé i alhora recordar-nos que hi ha una Catalunya que s’obre i que s’estén més enllà de la Catalunya oficial dels grans traçats i dels interessos electorals de curta volada. No s’hi val dir que la línia Manresa-Lleida, que és usada per prop de mig milió de persones l’any, no és rendible. ¿No serà que no ho és precisament perquè es troba en condicions precàries? Hi va haver un dia en què RENFE va apostar intel•ligentment pels...

Read More

De la tornada…

Les vacances són, per definició, un parèntesi que obrim amb il•lusió i que, sense gairebé adonar-nos, tanquem ben ràpidament. Un temps que serveix per enllaçar la realitat de l’ahir amb la incertesa del demà. Les vacances són un període d’excepció en les nostres vides; un període que indefectiblement acaba amb un munt de deures sobre la taula que ens havíem proposat resoldre i que, una vegada més, queden pendents. Però, precisament per la provisionalitat dels dies de vacances, la vida de cada dia no deixa de transcórrer amb la mateixa normalitat de sempre i les seves lleis continuen imposant-se per damunt de les nostres voluntats. No és estrany, doncs, que quan tornem de vacances, no tardem en adonar-nos que res ja no serà com abans. Que dels nostres paisatges habituals han desaparegut persones. Que la vida ens reserva, també en temps de vacances, mals tràngols, com si volgués fer-nos adonar d’una realitat de la qual mai no havíem dubtat: que amb vacances o sense la vida continua, amb les seves dolçors i les seves amargors. Pels sabadellencs –com segurament per altres col•lectivitats– aquestes hauran estat unes estranyes vacances. I en tornar ens hem adonat que en el nostre paisatge urbà hi falten persones que per la seva bonhomia, pel seu tarannà i pel seu civisme ens endolcien amargors; unes persones que arran causes que sempre considerem injustes, han aprofitat...

Read More

Dels ases i dels senyors

Avui faré allò que mai no s’hauria de fer: parlar d’un mateix per a fer-vos partícips del meu positiu estat d’ànim pel que fa a la feina que tinc a despit que ningú no m’hagi ofert la possibilitat -tampoc no he demanat, per si de cas!- de doblar-me el sou. Vistes, però, com van les coses en el món del futbol, potser serà temps de revisar aquest meu criteri. M’explicaré: si per córrer darrera una pilota es paguen el disbarat de milions que diuen, no puc deixar de preguntar-me què no hauríem de cobrar la majoria de mortals que,...

Read More

El nou petroli…

  Una de les més radicals transformacions i trasbalsos que està ocasionant això que en coneixem com tecnologies digitals és en l’àmbit dels negocis. Cada dia, a cada moment, ens trobem davant noves possibilitats de fer calerons si encertem en la creació d’un bon portal a internet, o d’una millor tenda virtual, o inventem un més sofisticat sistema de cerques per internautes o… La febre virtual s’estén arreu com si d’una taca d’oli es tractés fins el punt que qualsevol empresa real, d’aquelles de tota la vida, es busca la vida per tal d’ingressar en l’àmbit dels negocis virtuals....

Read More

Sense novetats?

No és fàcil resoldre el conflicte ja que la demanada d’informació plana com una llosa damunt els encarregats d’omplir pàgines de diaris i minuts de ràdio i de televisió. Certament no sempre és senzill trobar una bona història per ser explicada. I de la mateixa manera que, en ocasions, el o la periodista pot trobar-se davant històries que el sobrepassen, no és estrany que hi hagi dies en els quals es fa més complicat trobar històries amb contingut suficient per ser traslladades a la ciutadania. En especial ara a l’estiu en què l’activitat oficial es redueix fins extrems insospitats. Però no ens enganyem ni ens deixem enlluernar pel miratge ja que cada dia hi ha moltes històries per ser contades. Només cal esmerçar-s’hi i saber fugir d’imposicions i de ferris marcatges. Tot plegat ve com anell al dit precisament aquests dies de canícula que imposen provisionalitats i sequeres informatives. Els diaris s’aprimen i les emissores de ràdio inventen programes “frescos” i les televisions imposen repeticions sense mesura. Però faci o calor, el món continua i la vida també malgrat els mitjans de comunicació semblin no voler-se plegar davant aquesta evidència. Perquè es miri des d’on es vulgui les persones -sigui estiu, hivern, primavera o tardor-, continuem comportant-nos com sempre i, per tant, generant històries d’interès social i humà. Ara i tota la resta de l’any ja que, pesi a...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories