Autor: Joan Brunet i Mauri

Hi ha frases que fan fortuna gràcies al moment i al context en el qual han estat pronunciades i per qui. És el cas, per exemple, de “la derrota dulce y de la victoria amarga” d’Alfonso Guerra després de les eleccions generals de l’any 1996 quan, pels pèls, el PP va guanyar les eleccions generals. O aquell expressiu “¡manda huevos!” que el president del Congrés de Diputats, Enrique Trillo, va exclamar després d’una votació; expressió que es va deixar sentir a través dels altaveus de l’hemicicle pel fet que la megafonia no estava desconnectada, com ell suposava. Però sens dubte, la darrera d’aquestes frases destinades a fer-se cèlebres, ha estat la contundent del “cero patatero” que el president del govern, José M. Aznar, va immortalitzar en els mitings de la seva darrera campanya electoral, al qualificar la condició de les iniciatives que partien de l’oposició. Però no ens enganyem. La severitat del “Cero patatero” pot aplicar-se no només a qüestions que tenen a veure amb l’àmbit de la política, sinó que també quan es tracta de qualificar comportaments en molts d’altres àmbits de la vida ciutadana. En especial els que tenen a veure amb els valors cívics i democràtics. Ja em direu, sinó, quina nota no mereixen l’actitud salvatge d’uns pocs que aprofitant el transcórrer d’una manifestació o pretesa defensa d’uns drets democràtics, es dediquen a provocar destrosses en...