Autor: Joan Brunet i Mauri

Creu Alta

L’històric barri sabadellenc de la Creu Alta celebrava la seva tradicional Festa Major aquest darrer cap de setmana; però la pluja es va fer senyora i majora de la situació i va eclipsar-ne l’èxit que normalment acompanyava la festa. No obstant les inclemències climatològiques sempre imprevisibles, la Festa Major de la Creu Alta d’enguany es va veure encara més deslluïda degut a altres inclemències en forma d’improvisacions i de manca de bona voluntat per trobar solucions als molts problemes que anaven sorgint. No es tracta de senyalar amb el dit a ningú en la responsabilitat de la suspensió d’actes i en aplicació dels reglaments. Tenen raó els organitzadors de la Festa Major quan posen l’accent en la poca col•laboració trobada en el municipi i la deuen tenir també des de l’administració quan s’adopta la decisió de no autoritzar actes en els quals no es donen les condicions necessàries de seguretat ni d’assumpció d’hipotètiques responsabilitats que se’n poguessin derivar. En qualsevol cas, la via d’esperar a darrera hora per fer front als problemes mai no s’ha demostrat encertada. Els organitzadors de les Festes Majors de barris són persones que, amb la millor de les voluntats, treballen altruistament durant mesos per assegurar-ne l’èxit. Per això seria desitjable que des de l’administració se’ls prestés ajut i suport suficient per resoldre entrebancs normatius i traves legals que les persones que no es dediquen...

Read More

Intel·lectuals…

Desconec el perquè cada vegada que un grup de persones es posicionen públicament sobre algun aspecte de l’ampli àmbit de la cultura, automàticament se’ls qualifica d’intel•lectuals. Un adjectiu aquest que confesso que a mi m’ha impressionat sempre. D’entre altres raons perquè mai no he sabut què calia ser ni fer per reunir condicions suficients per ingressar en tan elevada i selecte categoria. D’altra banda, em sembla una frivolitat que hi hagui persones que no tinguin cap mena de pudor a l’hora d’autoqualificar-se intel•lectuals. Seria més atinat, penso, que aquestes persones es defineixin com treballadors del saber, de la ciència, de l’art… Tot plegat perquè se’m acut que el qualificatiu intel•lectual és una manera subtil d’establir distància i diferència d’uns pocs amb les persones -dissortadament la majoria- que no han tingut la possibilitat, la capacitat o l’oportunitat de poder-se dedicar al pensament, a la reflexió, a la creació artística. Potser per això em preocupa que El 9 Nou de dissabte em cités a mi com una de la trentena de persones -d’”intel•lectuals” es deia- signants d’una carta demanant que la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell reconsideri la decisió adoptada de retallar la subvenció a una entitat cultural sabadellenca. Certament m’identifico amb l’escrit -que signaria com a ciutadà les vegades que calgués- més pel seu fons que no pas per la seva forma. En qualsevol cas rebutjo el qualificatiu...

Read More

Hi ha un per què de tot plegat?

Compro el diari en el quiosc veí. Com ho faig cada matí abans d’anar cap a l’estació. Avui tampoc no em puc estar de fullejar-lo abans no agafo el tren on el podré llegir tranquil•lament. D’entre els molts titulars que hi ha, alguns em criden molt l’atenció. Són els que fan referència a actes bàrbars i criminals comesos per persones contra les persones. També els que informen de destrosses sobre el mobiliari urbà per part de grups de joves. Dissortadament, es tracta d’una perversa cançó de l’enfadós que, a despit que sempre amb lletra diferent, es repeteix un cap de setmana sí i l’altre també. Mentre hi reflexiono observo com un vehicle es salta un semàfor en vermell i a punt és de provocar un accident. I encara uns metres més enllà, una motocicleta passa rebent no fent de cas als vianants que travessaven el carrer per un pas zebra degudament senyalitzat… La fera existeix. Torno la mirada sobre el diari. Unes pàgines més endavant llegeixo que “Grups violents paralitzen un barri” i que “Una pàgina ‘web’ neofeixista crida a l’acció dels ultradretans”. I encara més endavant: “Haider vol acabar amb la ‘conjura europea’”… La fera, a més, creix. Plego el diari… El guardo a la cartera. El matí que es presentava clar i net, sembla haver-se enfosquit de sobte. Tampoc avui no serà un gran dia!, penso per...

Read More

Catalunya, 40 anys després…

Els que sumem unes quantes dècades en les nostres vides, recordem les pintades que fa quaranta anys podien veure’s a les carreteres i en els llocs més insospitats, exhibint un sol nom: Pujol. Eren, aquells, anys d’estretors, de dureses repressives i de coerció de les llibertats. El règim del dictador Franco no deixava ni la més mínima escletxa per la qual filtrar-se un raig de sol que obrís l’esperança cap un temps i uns dies millors. Enmig del tenebrós panorama, Jordi Pujol, juntament amb altres patriotes catalans, es van atrevir a entonar el Cant de la Senyera en un Palau de la Música Catalana ple a vessar d’opressors de les llibertats nacionals de Catalunya. La resposta de les autoritats del moment va ser, com tot ho era en el franquisme, contundent i sense concessions. El resultat de l’acció patriòtica, coneguda com Els fets del Palau, fou el de la repressió i del maltractament envers les persones que havien gosat contradir -cantant!-, la voluntat del règim. Jordi Pujol ho va pagar amb més de dos anys de presó mentre el seu nom era pintat sobre parets, pedres i bitllets de curs legal com a símbol de la persecució que el règim franquista exercia sobre Catalunya i els catalans. Avui Jordi Pujol és president de la Generalitat de Catalunya. Ell i altres representants de la societat catalana van omplir dissabte passat...

Read More

Perdre el tren…

El govern francès ha parlat. El TGV (el tren d’alta velocitat francès) no arribarà als Pirineus l’any 2004 tal com estava previst i s’havia compromès. D’aquesta manera, l’enllaç Barcelona-París mitjançant l’alta velocitat ferroviària es veurà retardada i, ara com ara, ningú no sembla saber massa quan i com evolucionaran les obres. El retard del TGV francès podria servir d’excusa -a despit que explícitament això es negui des de Madrid- per retardar també les obres de l’AVE fins els massís muntanyós que serveix de frontera natural franco-espanyola. I, encara, les dificultats derivades del retard del traçat francès podria afectar també l’evolució de les obres de connexió Barcelona-Madrid. D’altra banda, des de casa nostra, encara no s’ha resolt el conflicte entorn la ubicació de l’estació del tren d’alta velocitat al Vallès. No se sap si serà finalment Sant Cugat o Barberà del Vallès qui s’emportarà el gat -el tren en aquest cas- a l’aigua. I és que els desencontres vallesans a l’hora de manifestar-se sota una sola veu en relació a la futura estació vallesana de l’AVE, poder ser aprofitats també des de Madrid d’excusa del retard en l’arribada de l’alta velocitat a Barcelona en benefici d’altres traçats. Entre els jacobins francesos i els aprenents a jacobins espanyols, entre debats de com i de quina manera l’AVE ha de discórrer per terres catalanes i vallesanes, correm el risc d’acabar perdent el...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories