Autor: Joan Brunet i Mauri

“Cero patatero”

Hi ha frases que fan fortuna gràcies al moment i al context en el qual han estat pronunciades i per qui. És el cas, per exemple, de “la derrota dulce y de la victoria amarga” d’Alfonso Guerra després de les eleccions generals de l’any 1996 quan, pels pèls, el PP va guanyar les eleccions generals. O aquell expressiu “¡manda huevos!” que el president del Congrés de Diputats, Enrique Trillo, va exclamar després d’una votació; expressió que es va deixar sentir a través dels altaveus de l’hemicicle pel fet que la megafonia no estava desconnectada, com ell suposava. Però sens dubte, la darrera d’aquestes frases destinades a fer-se cèlebres, ha estat la contundent del “cero patatero” que el president del govern, José M. Aznar, va immortalitzar en els mitings de la seva darrera campanya electoral, al qualificar la condició de les iniciatives que partien de l’oposició. Però no ens enganyem. La severitat del “Cero patatero” pot aplicar-se no només a qüestions que tenen a veure amb l’àmbit de la política, sinó que també quan es tracta de qualificar comportaments en molts d’altres àmbits de la vida ciutadana. En especial els que tenen a veure amb els valors cívics i democràtics. Ja em direu, sinó, quina nota no mereixen l’actitud salvatge d’uns pocs que aprofitant el transcórrer d’una manifestació o pretesa defensa d’uns drets democràtics, es dediquen a provocar destrosses en...

Read More

Imperial

  A l’històric cinema Imperial li ha arribat, finalment, la seva hora. Una hora, però, que ha de permetre la seva rehabilitació i la recuperació d’un espai per la ciutat. El projecte final que fa pocs dies es va fer públic, posarà punt-i-final al contenciós que pesava sobre el solar sobre el qual s’aixeca el vell cinema. Cal celebrar que propietat i administració hagin arribat a un acord i que l’emblemàtica instal•lació cinematogràfica, la més vella que encara es troba dempeus en tot l’Estat, pugui salvar-se. De ben segur que l’acord no acaba d’omplir de satisfacció a tothom. Però...

Read More

Qui ho diria!

  Qualsevol observador, aliè a la realitat vallesana, podria concloure -si es limités a fer l’estricte seguiment de les desavinences que afloren entre les cocapitals del Vallès Occidental i que es reflexen a través dels mitjans de comunicació-, que en els consistoris de Terrassa i de Sabadell hi dominen colors polítics diferents. Certament, els contenciosos i els posicionaments entorn el territori i les infrastructures, augmenten dia rere dia. D’aquesta manera, les úniques actuals coincidències entre sabadellencs i terrassencs, rauen, paradoxalment, en les preferències polítiques dels ciutadans i, si se’m permet la digressió, en la qualitat de la campanya que...

Read More

Quan el missatge no s’entén quan cal…

Dolors Renau, dilluns passat al Casal Pere Quart de Sabadell, en el decurs de l’acte organitzat pel Fòrum Dona i Ciutat i pel Fòrum Sabadell sota el títol “La crisi de la masculinitat”, afirmava que la desfeta de moltes parelles es devia al fet que els homes busquen un tipus de dóna que ja és història, mentre que les dones volen un tipus d’home que encara no es dóna. La crisi en la qual es troba immersa l’esquerra, especialment des que les urnes van dictar la seva inapel•lable sentència diumenge passat, es deu, malparafrasejant a la Dolors Renau -per la qual cosa li demano excuses i que no m’ho tingui en compte-, al fet que els partits de l’esquerra busquen un tipus d’elector sumís cada vegada més escàs, mentre que els electors progressistes volen apostar per unes propostes coherents i amb futur que encara ningú no els sap formular i argumentar. L’any 1993, Felipe González, després de guanyar les eleccions pels pèls, afirmava que “havia entès el missatge que l’electorat li acabava de fer arribar” i, no obstant això, res no es va fer. Tres anys més tard, després de l’escassa victòria del PP, Alfonso Guerra va assegurar que “mai una derrota havia estat tan dolça ni una victòria tan amarga” i tots satisfets convençuts que el PP duraria quatre dies en el poder. Ara, quan l’esquerra ha descobert...

Read More

Ni una cosa ni l’altra

Diuen els castellans que “cuando el río suena, agua lleva”. La dita il•lustra perfectament el rumor desencadenat la setmana passada, en relació a la hipotètica construcció d’una instal•lació penitenciària en terrenys de Can Bon Vilar i Torrebonica. Tan bon punt el rumor es va propagar, les accions oficials de protesta contra de l’equipament es van iniciar. No es tracta tant de saber com i qui va desencadenar el rumor ni tampoc el perquè. D’entre altres raons pel fet que un rumor és només això, un rumor i no pas, com alguns interpreten perversament, avantsala de la notícia. En qualsevol...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories