Autor: Joan Brunet i Mauri

Cap un país tecnològicament preparat

Un vell amic fa temps que em persegueix. Em proposa entrar a formar part d’un negoci que, segons ell, té molt de futur. Es tracta de treballar i de posar a punt -en la forma i en el fons- uns diorames naturals capaços d’explicar el què havia estat, físicament, el nostre país. Confesso que fins ara no li havia prestat la més mínima atenció. No pas perquè no hi confiés -que no és el cas-, si no més aviat, per no haver-me de plegar a l’evidència d’una visió pessimista en relació al futur del nostre territori. I, posats a confessar, m’acuso que després de moure’m durant la Setmana Santa i observar les  destrosses medioambientals que arreu s’estan produint que amenacen en canviar-nos fins i tot el paisatge, hauré d’acabar acceptant -mal que em pesi- la proposta del meu amic i posar-nos-hi a treballar abans no sigui massa tard. Com que no tinc la seguretat que ningú que hagi arribat fins aquí entengui massa res del que fins ara ha llegit, millor serà que expliqui la idea dels diorames naturals que atresora el meu amic. Estic segur que ho comprendrà i no ho considerarà cap deslleialtat envers ell. Contràriament algú podria suposar que a mi em falta més d’un bull. Anem, doncs, al gra. El meu amic està convençut -i confesso que ara també jo amb ell- que entre tanta...

Read More

Més sobre el civisme

  No per haver-se’n parlat molt, el problema ha deixat de ser-ho. Tampoc no calia -a despit que benvingut sigui el treball realitzat per alumnes de l’IES del Vallès- cap mena d’estudi per confirmar el què tothom sap. I és que en determinats punts de Sabadell se superen els límits acústics tolerables. I d’entre els sorolls capdavanters, en sobresurt el terrabastall que emeten algunes motocicletes d’escassa cilindrada però d’elevada capacitat de contaminació acústica. Sembla estrany que a Sabadell encara no s’hagi emprés cap actuació contundent davant l’espectacle diari de motocicletes desbocades en velocitat i en soroll. S’assegura que cara...

Read More

Pujol dixit

El president de la Generalitat de Catalunya, durant la seva estada a Sabadell el tranquil matí de dissabte passat, arran del protocolari acte de col•locació de la primera pedra de les noves instal•lacions del C.N. Sabadell a Can Llong, va dir que es notava que “el CNS era un club de molta gent i no només de quatre senyors”. No li faltava gens de raó al president en formular tals manifestacions. D’una banda perquè un club que supera els 26.000 socis -la qual cosa significa que poc més del 14% dels sabadellencs formen part del seu col•lectiu-, un club que s’ha situat en segon lloc entre els de caràcter exclusivament esportiu quan al nombre de socis després del totpoderós Barça, només pot ser conseqüència d’un ampli suport de ciutadanes i de ciutadans que troben en el CNS unes instal•lacions adequades pel desenvolupament d’activitats esportives i d’oci i lleure. D’altra banda perquè, com molt bé coneix el president de la Generalitat de Catalunya, sempre s’ha dit que els senyors són a Terrassa i els homes a Sabadell. Potser per això va fer bé l’alcalde sabadellenc Bustos de recordar a Pujol que l’Ajuntament de Sabadell s’oposa al projecte de construcció d’un camp de golf en terrenys de les finques de Torrebonica i de Can Bon Vilar; unes finques que si bé es troben situades en el terme municipal de Terrassa, són...

Read More

Transport públic

Davant el caos circulatori que diàriament es pateix en els accessos a les grans ciutats i en el trànsit rodat pel seu interior, només hi ha una solució: potenciar un transport públic eficaç i de qualitat. No obstant i això, amb aquesta condició que és necessària no n’hi ha prou a l’hora d’acabar amb els embussos de cada dia. L’aposta per un transport públic eficaç ha de veure’s complementada amb d’altres mesures que el facin desitjable per part dels ciutadans que han d’efectuar petits i mitjans desplaçaments. Perquè ningú no apostarà altruistament pel transport públic si no li acaba reportant avantatges sobre l’ús del transport privat. Una estructura tarifària que s’adapti perfectament als perfils i a les necessitats dels usuaris, hauria de ser una de les avantatges. Però, per damunt de tot, la d’una velocitat comercial competitiva que, en especial en els moments de màxima congestió del trànsit, fins i tot arribi a ser superior a la del transport privat. Si algú s’ha d’esperar és el cotxe privat i no pas el col•lectiu. Les empreses de línies regulars de transport de viatgers reclamen carrils per als seus busos per accedir i moure’s per les ciutats. Fan bé i no els manca gens de raó. No és just que els que usen el transport públic paguin els neulers de l’excés de cotxes particulars. Les autoritats competents i els ciutadans haurem...

Read More

Tràgic avís…

Ha calgut la tràgica mort d’una persona a mans de joves violents a Barcelona, perquè tothom es mobilitzi i, ara sí, les autoritats assegurin l’adopció de mesures. Diuen, els que manen, que els enfrontaments violents no creixen quan al seu nombre. Un ben trist argument quan cada dia comprovem que les accions violentes entre persones són cada vegada més violentes. I fins que algú no ha trobat la mort a mans de components de bandes violents, no hem descobert la magnitud d’una tragèdia anunciada. A les zones malanomenades d’oci s’hi concentren persones obcecades en engolir alcohol, que s’acaben deixant...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories