Autor: Joan Brunet i Mauri

10 anys d’Ateneu del Món

L’Ateneu del Món de Sant Quirze del Vallès compleix deu anys. Probablement molts desconeguin aquesta entitat que aglutina persones preocupades pel foment de la cultura, per la natura i per la potenciació de la solidaritat entre els pobles. L’Ateneu, és després de deu anys, una entitat quirzetenca amb una presència ciutadana decisiva. De fet, l’Ateneu va ser, per exemple, el promotor de l’Aplec del Mussol que se celebra cada any el segon diumenge després de la Pasqua i que, a hores d’ara, és un clàssic i un element d’identitat d’un municipi que viu en l’òrbita de Sabadell, amb l’amenaça de convertir-se en un barri més de la ciutat vallesana. Però l’Ateneu no n’ha tingut prou en constituir-se en referent de la cultura quirzetenca i, a través de la seva secció Ateneu del Món, desenvolupa també accions solidàries, especialment amb Cuba. No cal tampoc oblidar que gràcies a l’Ateneu, Sant Quirze del Vallès es troba agermanada amb la cubana vila d’Antilla. Potser sigui aquesta la raó per la qual la presència cubana a Sant Quirze es deixa notar d’allò més i, per això mateix, no pot estranyar que un dels actes emblemàtics del desè aniversari de l’Ateneu, consistís en un concert del conjunt vocal femení cubà “Gema-4”; un concert que comptà amb la col•laboració del cor de l’Escola de Música i que, per als que van tenir la sort d’assistir-hi,...

Read More

Estats d’opinió

Sovint es fa referència a l’opinió pública talment com si algú tingués la facultat de saber el què les persones pensen en un moment determinat. De fet, històricament, el concepte opinió pública ha estat vinculat a l’opinió que, sobre una qüestió concreta, tenen els que ostenten algun tipus de poder o actuen com a ascendents socials damunt col•lectius de persones més o menys amplis. És el cas, sense anar massa lluny, dels mitjans de comunicació que, en més d’una ocasió, s’erigeixen en portaveus d’una opinió pública, d’un col•lectiu de ciutadanes i de ciutadans, que mai no han consultat o, que si ho han estat, ha sigut de manera parcial. En aquest cas, més que d’opinió pública, s’hauria de parlar d’opinió publicada que, com fàcilment pot deduir-se, no és pas ben bé el mateix. També, els partits polítics –o, per ser més exactes, els aparells dels partits polítics– tenen també una certa tendència a creure’s que allò que ells pensen i opinen és el que interessa a la ciutadania sense que, abans, l’hagin consultat o s’hi hagin apropat de manera suficient. Quan això passa es tracta, com a mínim, d’una distorsió en les perspectiva de les coses. D’aquesta tessitura no ha d’estranyar que sovint sorgeixin situacions en les quals els mitjans de comunicació o els que governen acabin disposant d’una percepció social o político-social que no es correspon amb la...

Read More

Ràdio Sabadell

L’Ajuntament de Sabadell s’ha decidit recuperar per l’emissora de ràdio local. Tant bon punt l’estació comenci a emetre –sembla que serà a partir de la Festa Major–, quedarà definitivament tancat un parèntesi en la història de la radiofonia sabadellenca que mai no s’hauria d’haver obert. Són molts encara els que recorden els dies en què podien trobar-se en les ones hertzianes dues emissores locals: Ràdio Joventut de Sabadell i Ràdio Sabadell. I és que Sabadell –caldrà recordar-ho precisament ara– va ser una de les ciutats capdavanteres de la radiodifusió nacional i estatal. Quan s’acaben de crear els consells d’administració i consultiu de la ràdio municipal sabadellenca, hora és de fer vots per tal que la nova emissora local –ara de caràcter públic– contribueixi al reforçament de la identitat sabadellenca, tal com des de l’Ajuntament es propugna, i que ho faci des de la pluralitat característica d’una ciutat que s’ha anat fent mitjançant el pòsit que al llarg dels temps han anat deixant les persones que en ella hi han viscut o hi viuen. De fet, la història de Sabadell, la seva identitat i la seva personalitat, es continuarà bastint a partir de la diversitat dels seus habitants. Fer ulls clucs al passat i al present, a banda d’un greu error, seria apostar pel perill que comportaria el creixement d’actituds que ben poc tenen a veure amb la solidaritat i...

Read More

Mas, òpera i futbol…

El govern de la Generalitat ha atorgat un ajut de 60 mil euros als Amics de l’Òpera. El conveni de l’ajut s’acaba de formalitzar. Per part del govern autonòmic, va ser el conseller en cap Artur Mas l’encarregat de signar-lo. L’acte, com aquell qui diu, es va celebrar en família. No pas perquè fossin poques les persones que hi van assistir, sinó perquè els dos signants –Mirna Lacambra i Artur Mas– tenen en comú les seves arrels sabadellenques. Com se sap, la mare del superconseller -i Mas en té cura de fer-ne ostentació-, és sabadellenca. Fins i tot, en una recent entrevista televisiva, per sortir-se’n del parany que Pedro Ruiz li va parar en relació a si preferia el Barça o l’Espanyol, Mas va preferir recordar que ell era també del Sabadell, equip al qual havia vist en diverses ocasions, quan era més jove i no es dedicava encara a la política. Amb l’ajut de la Generalitat formalitzat a través de Mas, els Amics de l’Òpera podran superar el trasbals econòmic arran de l’obligat trasllat de la temporada d’òpera al Teatre Principal. No sé, però, si al Sabadell li seran suficients les simpaties del conseller en cap per jugar el play off a Segona A. I és que els arlequinats, que van començar la temporada força bé, assolits els mítics 45 punts de la salvació que demanava el seu...

Read More

Més sobre la immigració

Unes declaracions de Marta Ferrusola, esposa del president de la Generalitat de Catalunya, fetes a Girona, en relació als “problemes” que ens venen a sobre per causa de les persones immigrades i l’aparició d’un llibre del qual n’és autor l’expresident del Parlament de Catalunya Heribert Barrera, han causat un ampli debat i rebombori entorn els immigrants i la situació que pateixen. No pas –que també–, pel contingut d’allò que una i altre diuen i escriuen, sinó, més aviat, per la incidència i les conseqüències que els missatges de Ferrusola i de Barrera han causat en la societat catalana, així com pel rerefons que s’ha evidenciat que nia en el comportament d’alguns sectors de la ciutadania. De fet, les reaccions dels que diuen entendre i que, fins i tot justifiquen, el què Ferrusola i Barrera (amb discursos diferents, però amb un fons de pensament semblant) han dit, són exponent de les contradiccions en les quals cau una societat que, com la catalana, es pretén oberta a despit que, amb els seus comportaments, es mostra sovint hermètica, tancada i amb un elevat índex d’insolidaritat. Fins ara, s’han fet discursos ampulosos sobre els drets que assisteixen a les persones. Tot plegat perquè els discursos són fàcils de fer mentre “el problema” no ens afecta. I contra allò que hauria estat millor, ni des dels polítics i dels partits polítics, ni des la...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories