Autor: Joan Brunet i Mauri

L’any abans del canvi de segle

Acaba de començar l’any enmig dels desitjos de pau i de prosperitat que ens formulem cada dotze mesos. Això no obstant, l’imminent canvi de segle i de mil·lenni, incorpora a l’haver de l’any 1999 un fet diferencial i molts reptes a superar. Vivim instal·lats en una societat en la qual la informació és en la base mateixa dels canvis econòmics, socials i polítics als quals estem assistint. Tothom parla de globalització sense que ningú no acabi d’entendre de què va la cosa. Ens trobem davant una situació semblant a la que van viure els obrers dels segle XVII amb...

Read More

Gran Via

Així com hi ha aniversaris que se celebren amb generositat i esplendorositat i tothom s’apunta els èxits, n’hi ha d’altres que gairebé passen desapercebuts, de puntetes, talment com si no volguessin fer massa soroll i dels quals en són relativament pocs els que en fan memòria. Quelcom d’això passa amb una de les obres emblemàtiques sabadellenques que ara acaba de complir els seus vint-i-cinc anys d’existència i que va canviar, radicalment, la vida dels sabadellencs. I és que el soterrament del ferrocarril de la RENFE va ser, sens dubte, una obra d’aquelles que ara es qualifiquen com la del...

Read More

Bones notícies

Cert és que no és un fet massa habitual. Però, de tant en tant, hi ha alguna bona notícia que, per la seva raresa en un món ple d’egoismes, val la pena de ressaltar. Aquest és el cas de la iniciativa d’una entitat d’estalvi catalana -la Caixa de Catalunya per a ser més concrets-, la qual a través d’una fundació que d’ella depèn, està treballant per tal de preservar paratges i paisatges d’interès medioambiental. De moment, prop de quinze mil hectàrees de diversos indrets de Catalunya es troben sota el tutelatge de la fundació. Per tenir mesura del que...

Read More

Somni d’una nit d’estiu

Estava molt cansat. Les vacances havien estat denses i, finalment, havien aconseguit fer impacte en la meva resistència física. Per això no és estrany que tant bon punt en vaig instal·lar en el minúscul espai que tenia assignat en l’immens avió que m’havia de retornar a casa, em deixés anar, plàcidament, en els braços de Morfeo. Però no vaig aconseguir que el son m’embolcallés del tot i que fes més curt el lent transcórrer de les hores que acompanyen un vol transoceànic. Una remor va fer que obris els ulls i que em fixés en allò que s’estava projectant...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories