Ermita preromànica de Sant Nicolau

La majoria de persones que conec, que treballen a Sabadell però que habiten en una altra ciutat, coincideixen en fer-me notar la vitalitat, varietat i riquesa cultural que com a col•lectivitat atresorem. Segons ells, aquesta vitalitat, varietat i riquesa cultural no és dóna en d’altres ciutats comparables amb la nostra. Aquestes mateixes persones destaquen a més, la nostra facilitat d’acolliment, la qual cosa fa que ningú no se senti estrany a casa nostra. Està clar que aquestes percepcions comunes recollides entre amics i coneguts no sabadellencs, tampoc no són el resultat fiable de cap treball o estudi acadèmic. Són, simplement, el resultat d’escoltar a persones que desenvolupen la seva activitat professional entre nosaltres, i que per això mateix, possiblement siguin les persones amb major criteri quan es tracta de “fer-nos” descobrir quins són els nostres punts forts; uns punts als que nosaltres no hi donem valor, potser perquè tampoc no disposem de la perspectiva suficient per a poder-ho fer. D’altra banda, hem de reconèixer que els sabadellencs i les sabadellenques, malgrat estimem molt la nostra ciutat, ens caracteritzem per tenir un baix nivell d’autoestima en quant al possible interès per les nostres coses per part de la gent que ens visita. Comptat i debatut, els sabadellencs i les sabadellenques considerem que la nostra és una ciutat amb un interès escàs. I això, segons els de fora, no és pas així.

Diuen els castellans que “obres són amores y no muy buenas razones”. Així que millor serà posar fil a l’agulla per “descobrir-nos” a nosaltres mateixos aspectes que sobresurten als ulls dels nostres estadants laborals. Comencem. Per exemple, sabíem que en el nostre terme municipal hi ha sis construccions que remunten els seus orígens al període preromànic i romànic? Davant aquesta afirmació noto perfectament la cara d’astorament dels meus lectors i lectores. Comprovem-ho. Fem un recorregut imaginari en ziga-zaga i de nord a sud de la ciutat i descobrirem aquestes construccions d’origen preromànic i /o romànic: l’ermita de Sant Vicenç de Verders (s. XI), l’església de Sant Vicenç de Jonqueres (s. XII-XVII), l’ermita de Togores i masia de Can Pagès Vell (s. XII), l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria (s. X-XIII), la capella de Sant Nicolau (s. X), i l’ermita de Sant Pau de Riu-sec (s. XI). Hi haurà qui s’afanyarà a fer-me notar que faig trampa a l’incloure l’ermita de Sant Vicenç de Verders en el llistat, atès que originàriament aquesta construcció s’aixecava on ara hi ha les aigües del pantà de Sau. És cert, però avui, l’ermita és plenament sabadellenca pel fet que s’aixeca enmig d’un paratge meravellós com ho és el bosc de Can Deu. I ja que parlem de paisatges, què n’hem de dir dels nostres rodals, amb el parc fluvial del Ripoll a l’est i el parc Agrari a l’oest, que ens proporcionen possibilitats immenses per a la descoberta de la natura i pera unes tranquil•les passejades. En aquesta relació gens exhaustiva de patrimoni físic, hi podríem afegir la trentena d’edificis d’origen modernista, o la xarxa de museus locals amb l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i Museu del Gas al capdavant per ser unes instal•lacions úniques en tot l’Estat en les seves especialitats. I podríem continuar amb el patrimoni dels intangibles que conformen les nostres temporades estables de música clàssica (simfònica i de cambra), d’òpera, de teatre, de cinema, d’exposicions…

Imaginem per un moment què passaria si fóssim capaços, com ho saben fer molt bé els francesos, de promocionar-ho tot en el seu conjunt, proposant rutes, itineraris i activitats encaminades a facilitar la descoberta de la varietat patrimonial d’una ciutat que va ser bressol de la revolució industrial a Catalunya i Espanya. D’altres ciutats, amb molt menys, n’han tret major partit. Qüestió d’autoestima!

Publicat a Diari de Sabadell, el 28 de març de 2013