No. No ho puc evitar. És el cas, però, que cada 17 d’octubre indefectiblement em ve a la memòria el del 1986 quan, al Palau de Beaulieu de Lausana –just en el moment en el qual Juan-Antonio Samaranch, amb paradinha inclosa, digué allò de “a la ville de… Barselona”–, un nombrós grup de persones esclatava d’alegria. No en tingueu cap dubte, per a mi i per a moltes persones més que ens trobàvem dins el Palau i per moltíssimes més que eren a Barcelona, aquell va ser un dels moments professionals i personals més rellevants i transcendents que hem viscut al llarg de les nostres respectives vides. Avui fa just 35 anys que, a Lausana, el desig d’acollir uns Jocs Olímpics a casa donava pas al repte d’organitzar-los. Avui fa just 35 anys que, a Lausana, començava a ser realitat el somni perseguit per Pasqual Maragall de consolidar les bases sobre les quals bastir la Barcelona del futur i de posar la ciutat al mapa…