Sortida de juny
Puig d’Olorda
Anirem fins l’Àrea de Collserola de Santa Creu d’Olorda a la que s’accedeix en cotxe en la corba del punt quilomètric 7,8 de la carretera BV-1468 que de Vallvidrera porta a Molins de Rei.
Recorregut
Començarem aquesta passejada –després de visitar l’ermita i el castell d’Olorda–, travessant la plaça i sortint per la carretera particular asfaltada que ens indica direcció la “Pedrera”. Uns 300 metres més enllà s’acaba l’asfaltat i a dreta surt una pista que puja amb revolts fins arribar a la Pedrera dels Ocells, des d’on disposarem d’interessant panoràmiques des de Barcelona al Prat. Si ens arribem fins al final del pla, un mirador/balconet ens permet ampliar la panoràmica amb vistes sobre Sant Boi, Sant Feliu de Llobregat, Pallejà, Molins de Rei, Torrelles de Llobregat… i a sota ens quedaran les restes d’una antiga pedrera cimentera. Al darrera i sobre nostre hi tenim la torre de vigilància d’incendis ubicada al Puig d’Olorda que és on ens dirigim continuant per la pista. Ara podem veure el massís de Montserrat. Uns 400 metres més enllà, prendrem la pista que surt a dreta i que s’enfila ràpidament i que ens portarà al cim del Puig d’Olorda.
El panorama des d’aquest punt es extraordinari, ja que a les zones del Llobregat abans descrites s’hi sumen, les del Tibidabo, el turó de Sant Pere Màrtir i fins i tot La Mola.
Per baixar podem optar per fer-la circular baixant per un corriol que surt a mà dreta en un revolt de la pista per la qual hem pujat que ens portarà directament i amb un fort pendent fins la carretera asfaltada de la Pedrera. L’altra opció, més tranquil.la, retornar pel mateix camí pel qual hem ascendit al puig.
Es tracta d’un recorregut curtet, de poc més de 5 qms que ens ofereix vistes espectaculars.
La foto de família és del Miquel. Podeu veure les fotos del seu àlbum del de l’Olga i de la Marisol clicant sobre els seus noms respectius.
Sortida de maig
L’Esquirol. Riera de les Gorgues
Anirem en direcció a L’Esquirol (Roda de Ter). A uns 30 metres abans d’arribar al quilòmetre 11, agafarem un camí que surt a la dreta venint de Vic, al costat mateix de l’empresa Patel que es dedica al tractament de purins. Rodejarem aquesta empresa pel carrer Camí de Vic a Olot. Seguirem i travessarem el torrent de la font de Terrers i immediatament aparcarem sobre unes grans lloses de pedra davant del Restaurant les Gorgues (ara tancat), al costat mateix dels indicador de la ruta que ens disposem fer.
Recorregut
La passejada que farem és part d’un circuït que volteja la Riera de les Gorgues, primer pel seu marge esquerra (per on anirem nosaltres) i que retorna per l’altre marge. Nosaltres, però, anirem i tornarem per la mateixa banda.
L’itinerari s’inicia, no per la pista, sinó pel corriol i pel Sender de les Gorgues que baixa suaument paral·lel al torrent. Al cap de 100 metres ja podem veure el salt i gorg de la Gorga. El soroll d’un segon salt que cau sobre la cua del pantà de Sau, ens farà travessar el torrent per admirar una nova caiguda d’aigua: és El Salt del cabrit.
Retornem cap al primer corriol o principal i continuarem planejant per damunt les aigües del pantà i girarem cap a l’esquerra fins travessar el torrent de les Paganes, on podrem admirar el Salt d’en Nara, ben a prop de la font de l’avi Miquel.
Continuarem per l’altre banda del torrent, resseguint les corbes que va fent la cua del pantà, amb boniques vistes sobre els cingles i agulletes. Des d’aquí podem veure el conjunt de Sant Pere Casserres a la distància.
Arribarem a una explanada on un cartell ens indica que ens trobem en el Gorg del Saborell i que podem travessar a la cinglera de l’altre riba després d’un descens i una pujada forteta. Estem en el punt que la Riera de les Gorgues desemboca al pantà.
Nosaltres no travessarem i seguirem per la banda que veníem cap a la Barra de Ferro que es troba a poc més d’un quilòmetre. El camí planeja i puja suaument. Al fons deixarem la riera. Passarem un trencall a mà esquerra que indica direcció a L’Esquirol i la Barra de Ferro que és la que prendrem.
En uns centenars de metres la pista es fa més ampla. Passarem sobre un pas canadenc metàl·lic i ja podrem veure a l’altre banda de la riera l’ermita de Sentfores.
Hi ha diversos corriols que ens porten a diversos miradors sobre la riera, però el més espectacular i més ben senyalat es el Mirador de la Barra de Ferro: una gran llosa de pedra que es troba a una alçada de 80 metres sobre la riera. Des d’aquest punt podem contemplar, en època de pluges, un salt d’aigua petit però bonic.
Per tornar desfarem el camí per a on hem vingut.
Es tracta d’una passejada fàcil de prop de 7 quilòmetres –que és aconsellable fer en temps que les rieres i els torrents portin aigua–, que revolta els cingles de la cua del pantà de Sau i moltes zones boscoses amb interessants vistes sobre un bon nombre de saltants.
La foto de família és de l’Àngel. Podeu veure les fotos de l’àlbum de l’Anna i de l‘Olga i el Joan clicant sobre els seus noms respectius.
Sortida d’abril
Marganell
Anirem fins a Castellbell i el Vilar i prendre’m la B-1123 en direcció a Marganell. Poc després de superar el quilòmetre 6 i un pont sobre la riera de Marganell, deixarem la carretera per entrar en una esplanada a mà esquerra on aparcarem.
Recorregut
Començarem la passejada seguint el corriol que surt a mà esquerra i que baixa fins a la riera que travessarem per uns pilons. Remuntarem per uns graons i un corriol que puja uns 40 metres fins arribar a una pista àmplia que prendre’m a esquerra. Entrarem ara en una zona d’ermites, restaurants, urbanitzacions i camins (ruta Abad Oliva, un GR, el camí de les ermites, el de santa Cecilia, la ruta Ignaciana, altres rutes de rodalies…). Nosaltres seguirem els senyals que condueixen a Sant Esteve de Marganell on hi arribem al cap d’uns 500 metres.
Continuarem uns 50 metres en direcció al Cementiri i tombarem a esquerra per una pista que baixa, revolta i travessa els amplis camps de la Vinya del Macari i la Vinya del Quim i que ens ofereixen una meravellosa vista sobre el perfil de la muntanya de Montserrat. Aquesta pista ens portarà a la cruïlla del camí que condueix a Can Carner, però nosaltres seguirem a mà esquerra i després d’una passar per sota una petita arbreda, entrarem en les grans extensions de l’anomenat Pla de Masroig i arribarem a una nova cruïlla, amb un indicador de ceràmica que conté un sol (ruta Igualadina). Tombem a esquerra per anar a buscar la següent cruïlla, amb tot d’indicadors; agafarem el camí de mà dreta que ens porta a la urbanització de Sant Cristòfol, on es troba l’ermita de Sant Cristòfol de Castellbell.
Recularem fins a la cruïlla abans esmentada per continuar ara per la dreta i donar la volta al camp del Pla de Masroig. A l’arribar a l’alçada de un grup de cases, tombarem a esquerra, (Camí del Macari). Seguint aquesta àmplia pista, anem ja de baixada, travessant un parell de rieres, arribant-nos fins al camí d’entrada a les instal·lacions del Natural Hípic. Les marques en els arbres ens portaran per la pista correcte fins arribar a la darrera de les ermites; la de Sant Jaume de Castellbell.
Per tornar, és més directe baixar a la carretera, la BV- 1123 i seguir-la durant uns 1,5 qm passant per davant de Can Fermí, Can Pujolet, Cal Felip Neri, Cal Soler i Cal Nen, fins arribar a la esplanada on hem deixat els cotxes.
Haurem recorregut uns 7 qms molt planers.
Sortida de març
Riera de Martinet. Aiguafreda
Anirem fins al barri de La Llobeta a Aiguafreda que es troba a la sortida del poble en direcció a Vic i deixarem el cotxe en la confluència del carrer Guifré el Pilós amb el dels Enamorats (al costat mateix de la Residencia Geriàtrica la Font) on hi ha un ampli pàrquing.
Recorregut
Agafem el camí ample que neix entre l’esplanada de la Font des Enamorats i la Riera de Martinet. Seguirem per aquest camí que va pujant lleugerament entre arbredes sense perdre en cap moment el soroll de l’aigua que transcorre per la riera que ens queda a esquerra, a la que podem accedir a través dels diversos corriols que ens hi permeten baixar.
Al cap de 900 metres, a mà esquerra trobarem unes escales que ens porten fins a un pla i a un gorg que val la pena visitar. I encara, uns 300 metres més enllà, després d’haver deixat a dreta un trencall i uns plafons explicatius de la flora i fauna del lloc, arribarem al Gorg de la Sort amb el seu saltant.
Des d’aquest punt travessarem la riera i remuntarem per un corriol molt ben senyalitzat que en 150 metres es portarà fins la pista forestal que ve de la urbanització Pinós i que seguirem cap a la dreta. A l’altre banda de la vall veurem el campanar de Sant Martí d’Aiguafreda. Continuarem per la pista fins arribar a l’Afrau, que és la casa-estudi del pintor Paco Ballesteros on podrem observar diverses obres escultòriques disseminades sobre l’era i una exposició de quadres a l’interior de la casa.
La tornada la farem travessant la riera per uns pilons per agafar una àmplia pista que s’enfila i que ens portarà fins a Aiguafreda de Dalt (cementiri, excavacions ibèriques i església de Sant Martí amb el seu comunidor). Des d’aquest punt iniciarem el descens, seguint sempre la pista principal i deixant a banda els trencalls del castell de Cruïlles, de la cova, del dolmen de l’Arca i d l’Eco-granja Salgot fins arribar al punt d’inici de la passejada.
Es tracta d’un recorregut fàcil de 6,5 qms amb dos únics trams de lleu pujada, molt agradable de fer.
La ‘mullada’ foto de família és de l’Àngel.
Sortida de febrer
Parc Fluvial de Cànoves
Anirem fins a Cànoves per la BP-5107 i deixarem el vehicle en l’ampli aparcament a l’entrada del nucli central (cruïlla Avda. Josep Crous amb Camí del Castellar).
Recorregut
Des del pàrquing anirem fins l’església de Sant Andreu i continuarem per l’avinguda Josep Crous fins que trobarem els indicadors que assenyalen el camí a seguir per fer la Ruta del Parc Fluvial. Baixarem i arribarem a la primera de les passeres que travessen la Riera de Cànoves i seguirem per una pista que transcorre pel seu marge esquerra. Uns dos-cents metres més enllà, deixarem la pista i pujarem per un corriol que arrenca a mà dreta i que ens portarà fins la Masia i el Castell de Cànoves (que és tancat).
Continuarem per la planera pista, passarem d’una banda a l’altra de la riera i dels vivers de Can Congost. Arribarem a Can Domènec on hi trobarem una caseta de informació i un ampli pàrquing per a vehicles. Retornarem a la Riera, que travessarem per un pontet penjant sobre la seva llera. Seguirem per la pista fins que després de creuar novament la Riera ens portarà fins una carretera asfaltada que travessem per enllaçar amb l’espai habilitat per a caminaires. Cent metres més enllà trobarem la Roca del Fité, on hi practiquen els escaladors; roca que queda a l’altre banda d’un bonic gorg.
Deixarem la carretera per endinsar-nos per un camí que surt a mà esquerra que en mig quilòmetre ens portarà fins a l’aparcament de vehicles del pantà de Vallfornés i a un gorg espectacular. Continuem per la carretera principal, pujarem fins la pressa “natural/estiu Macadam” i podrem admirar el pantà construït els anys 80’s del segle passat. Si continuem per la carretera fins la capçalera del pantà podríem anar fins el Castanyer del Cuc, la Casa del Bosc i planejant fins el luxós hotel de Can Cuc i des d’aquest punt i per un camí de forta baixada fins el pàrquing del pantà.
Per tornar desfarem al camí. Quan arribem a l’aparcament haurem fet una passejada d’uns 7,6 qms, per uns paratges d’aigua i arbres que ens mostren uns altres paisatges del Montseny allunyats dels més clàssics d’aquest massís.
Foto de família obra de l’Àngel Colomer i tot seguit l’apunt habitual que el Lluís Mas ens fa de la sortida.
Sortida de gener
Gorg Negre a Gualba
Hem d’anar fins a Gualba de Dalt, (AP-7 sortida 11 Sant Celoni-Montseny i llavors per la BV- 5115 fins a Gualba). Passada la Plaça Major, seguim primer direcció cap al Parc Medioambiental del Montseny (cartells grogs), però de seguida, passat el pont de la Riera de Gualba seguim recte per la pista de terra amb direcció a Riells; passats uns 200 metres, girem a l’esquerra per la pista marcada amb indicadors verds, direcció Can Prats. Seguim fins que al cap d’uns 2,5 quilòmetres veurem, a mà esquerra, un cartell i una fita que ens indica l’inici del camí que ens ha de portar fins el Gorg Negre. En aquest punt deixem els vehicles.
Recorregut
La passejada comença seguint aquest camí ampli que va revoltant i amb lleus pujades i baixades fins que, al cap de aproximadament 1 quilòmetre, un indicador a mà dreta, indica la direcció que cal prendre per anar a la “Riera de Gualba-Gorg Negre”. Pugem per aquest corriol que ens porta al cap de uns 50 metres a una àmplia i planera pista.
Seguim per aquesta pista cap a l’esquerra, amb amplies vistes sobre el sistema Montenegre-Corredor i a sota podem veure el poble de Gualba; també podem veure en l’altre vessant, les entrades a les mines de marbre de Gualba. Una conducció d’aigua ens acompanya per la banda dreta de la pista.
En el primer revolt fort comencem a sentir el brogit del Salt de Gualba que ens queda a sota a l’esquerra, així com podem admirar el monumental “suro de pedra”: una alsina centenària. Uns metres més endavant, a ma esquerra, veurem un turó coronat per una creu.
Un quilòmetre més endavat, la pista s’acaba en una sèquia que permet desviar l’aigua. Passem pel seu costat i travessem el riu i amb una lleu remuntada ens situem en el bonic salt i Gorg de la Resclosa.
Per arribar-nos fins el Gorg Negre el camí és més confós i demana alguns trams de petites grimpades i altres de relliscoses roques, però val la pena fer els 250 metres de distancia. El corriol surt a la esquerra del gorg de la Resclosa.
Continuem pujant pel congost, a vegades per les roques, altres per petits corriols, bordejant diversos gorgs i seguint petites fites de pedres apilades fins a sentir el salt del Gorg Negre i, seguint-lo, accedim a aquest amagat, enigmàtic i ple de llegendes Gorg Negre damunt del qual hi ha una segona creu.
Per tornar, reculem fins al Gorg de la Resclosa, continuem per la amplia pista fins a trobar ell trencall a on hi hem accedir a l’anada (on hi ha un cartell verd que indica “Gualba”) però en comptes de baixar pel corriol seguim la pista àmplia fins arribar a Can Prats.
Continuem pels camps fins a la pista àmplia per la que hem pujat amb els cotxes que seguim cap a la dreta, baixant, fins a trobar els cotxes.
La passejada d’uns 8 quilòmetres és ben planera fins el Gorg de la Resclosa. I des d’aquest punt més costeruda fins arribar al Gorg Negre que bo és visitar.
La foto de família és de l’Àngel i podeu veure els àlbums de l’Anna i de l’Olga i el Joan clicant sobre els seus noms respectius.
Sortida de desembre
Massís de Sant Llorenç. Les Foradades
Per la carretera BV-1221 que va de Matadepera a Mura, anirem fins Les Pedritxes i després del senyal del quilòmetre 7, a mà esquerra, trobarem el trencall que ens porta a la urbanització Els Rourets, que prendrem. Seguirem pel carrer dels Roures i prendrem el primer trencall a mà esquerra que ens portarà fins una cruïlla des d’on agafarem, a dreta, el carrer Alba de la Barata. Uns 300 metres més endavant, en una corba pronunciada veurem l’inici d’una pista àmplia de terra amb una cadena i uns senyals vermells i verds que corresponen a la popular Matagalls-Montserrat. Hem arribat al punt on deixarem els cotxes.
Recorregut
Superarem la cadena i pujarem suaument. Passarem pel Torrent de la Riba i arribarem al trencall del Coll de la Riba des del qual gaudirem d’una bella panoràmica de 360 graus. En aquest punt abandonarem el camí Matagalls-Montserrat per continuar, a esquerra, per una altra àmplia pista que va carenejant i pujant que ens portarà fins al Coll de Les Foradades. Aquí hi veurem un tancat amb dipòsits destinats a l’extinció d’incendis. En aquest punt, a mà dreta, neix un corriol que baixa seguint una línia de conducció elèctrica i que ens porta fins un replà rocós. Som a les Foradades. Diverses instal·lacions i claus ens indiquen que allà s’hi practica l’escalada. Continuarem el camí de descens ràpid que ens portarà fins Les Foradades, un seguit de túnels i de forats realment curiosos.
Des d’aquest punt tenim vàries possibilitats per retornar als dipòsits d’aigua. Però el més recomanable és tornar pel camí pel qual hem baixat. Quan siguem als dipòsits podem optar per fer una ruta circular continuant per la pista per a on vingut fins a trobar, a uns 50 metres, un corriol a mà esquerra, que va planejant. Al cap de 200 metres més, a mà esquerra, trobarem un trencall que hem d’agafar i que baixa de valent, fins trobar la pista des de la qual hem iniciat la caminada molt a prop dels cotxes.
Si tornem desfent el camí pel qual hem pujat, és més llarg però més planer.
Una excursió propera d’uns 6 quilòmetres, carenera i amb molt bones vistes.
Foto de família de la que n’és l’autor l’Àngel.
No hi podia faltar la visió de la sortida des de l’òptica aquarel·lista i artística del Lluís.
I com és tradicional cada any, també en aquesta ocasió hi va haver cantada de nadales… dedicades a mi mateix! Gràcies!
Sortida de novembre
Camí de Ronda de Torre Valentina a platja d’Aro
Posta de Sol a Palamós. Aquarel.la del Lluís Mas
Ens arribarem fins la urbanització Torre Valentina (Sant Antoni de Calonge) i deixarem els cotxes a l’Avinguda Torre Valentina, en una zona blava que llevat dels mesos d’estiu, no és de pagament.
Recorregut
La passejada arrenca del Passeig del Mar en direcció als apartaments Edèn i la Torre Valentina. No trigarem a trobar-nos amb els senyals vermells i blancs que ens indiquen que ens trobem en sender GR (en aquest cas el 92). El tram que farem serà fins Platja d’Aro per la costa malgrat que des de 2017, el tram final del recorregut està tancat als caminaires a partir de Belladona. Es tracta d’una la ruta molt popular, transitada i ben senyalitzada i que no té pèrdua.
Començarem pujant pel Racó de les Dones i arribarem després al Racó dels Homes i el seu Mirador. Seguirem planejant per damunt la platja dels Capellans i passarem per sota de la Torre dels Perpinyà i per sobre de petites caletes (passarem per sota d’algun pontet fins que el camí baixa més valent). Trobarem un trencall a mà esquerra ens permet arribar-nos fins a un mirador.
Retornarem al camí de ronda per baixar fins a la platja de les Roques Planes. Remuntarem de nou per unes escales que ens permetran prosseguir camí cap a la platja de la Roca del Paller. Tornarem a pujar fins arribar a la Cala dels Esculls i passarem per un túnel a traves del qual accedirem a la Cala del Forn. Vorejant l’aigua arribarem després a la gran platja de Can Cristus i a la següent de les Torretes. Un nou tram de pujada primer i baixada després ens portarà a la petita platja de Cap Roig i a la més gran de Sant Jordi.
Des d’aquest punt es podia remuntar cap a Belladona, però el camí està barrat.
Per retornar podem pujar per unes escales dretes que ens portaran a la carretera que va des de Platja d’Aro fins a Torre Valentina. Cal advertir, però, que es tracta d’un tram pesat i no gaire bonic. Així que és preferible no fer la caminada circular sinó retornar pel mateix camí pel qual hem vingut.
Entre anada i tornada haurem fet uns 7 quilòmetres fàcils, sense gairebé ni adonar-se’n.
Foto de família de l’Àngel. Podeu veure les restants fotos del seu àlbum, així com les de l’àlbum de l’Albert, clicant sobre els seus noms.
Sortida d’octubre
Font de la Tosca. Vallfogona del Ripollès
Aquarel·la de la que n’és autor el Lluís Mas
Anirem fins a Vallfogona de Ripollès on deixarem el cotxe en el pàrquing de la Plaça de l’Era de Can Rafart.
Recorregut
Des del balconet de la plaça veiem els indicadors que ens marquen l’inici del camí que baixa en direcció Castell de Milany (GR-3) i seguirem la ruta marcada amb rodones de color morat. Baixem fins el Pont Medieval que travessa la Riera de Vallfogona i farem una curta incursió cap a la dreta en direcció cap al castell de Milany, incursió que ens permetrà gaudir dels voltants del riu per després retornar fins el pont i continuar pel camí que ara ens portarà a una passera sobre la riera que creuarem per visitar la casa del Molí.
Des de la casa seguirem els senyals morats fins que trobarem una pista que remunta i que seguirem fins que al sortir del bosc, a la dreta, trobarem un trencall que per una pista de terra ens portarà a la Plana Gran des d’on gaudirem d’una bona visió de Vallfogona.
Retornarem a la pista que havíem deixat fins que en un trencall a dreta la deixem per agafar-ne una altra de terra que ens portarà fins la Font de La Tosca i dels seus entorns tan interessants. Visitarem després l’indret on es feien teules (Forn del Pinetar de la Teularia) que es troba seguint un camí que remunta a dret i que arrenca a pocs metres de la Font.
Des d’aquest punt podríem continuar pujant fins a un forn de calç (3 km) i retornant, ja baixant, pel saltant del Torrent de la Masica retornaríem a la pista que ens portaria fins la Tosca.
De tornada des de la Font de la Tosca desfarem camí seguint la pista de terra primer i després la pista encimentada. Passarem pel costat de la casa de El Trull i després per un pont sobre la Riera de Vallfogona i entrarem de nou a Vallfogona del Ripollès pel costat del cementiri i de l’església de Sant Julià.
Continuem per la plaça de la Salut, el carrer de Puig Estela i podem arribar-nos fins al castell de La Sala, abans de retornar al pàrquing on hem deixat el cotxe.
Una agradable caminada tranquil·la pel mig d’uns bonics paisatges, gaudint de l’aigua, ponts i de un salt ben curiós, sense gaire desnivell, amb un recorregut, fent les extensions, de poc més de 6 quilòmetres.
Recomanable fer-la a la tardor pels colors dels arbres i pel nivell d’aigua.
Foto de família de la que és autor l’Àngel. Podeu veure les fotos de l’Anna C. i del Joan i de l’Olga clicant sobre els seus noms.
Sortida de setembre
Viladrau. Ponts i pontets
Anirem fins Viladrau. Una bona opció des de Sabadell és anar per la C-17 fins a l’Hostal de les 4 carreteres i sortir en direcció Seva i Viladrau. Quan faltin un parell de quilòmetres per arribar-hi tombarem a dreta per entrar al pàrquing del Restaurant La Solana i deixarem els cotxes.
Recorregut
Agafarem ara la pista que baixa cap a la Riera Major i al cap de 100 metres girarem per la pista de mà dreta que, en 160 metres ens portarà fins una cruïlla on agafarem el trencall de la dreta. El de l’esquerra ens portaria a la depuradora. Continuarem pel camí paral·lel a la carretera. En alguns punts hi trobarem senyals en forma de 8 blanc sobre fons vermell. Al cap de poc més de mig quilòmetre, davant de Can Pau Moliner, continuarem pel camí que surt baixant a esquerra i que al cap de 80 mts travessa la riera pel pont de Moliner. Un corriol ens permet ara baixar a la Riera Major.
Tornarem al camí del pont i continuarem fins que passats uns 300 mts veurem un petit saltant d’aigua. Seguirem i passarem pel costat de la Font de les Ametistes que ens quedarà a esquerra. 500 metres més endavant arribarem a una cruïlla on un cartell indica que es podem pujar a la Font de Fontanelles. Seguirem endavant i el camí comença una suau ascensió. Al cap de 180 mts, començarem a baixar fins arribara una bassa d’aigua verda, que ens quedarà a la dreta. Seguirem baixant per la pista de l’esquerra que aviat ens portarà fins una amplia pista, des de la que baixarem a la que rodeja el camp de Polo de Viladrau per seguir cap a la dreta fins a trobar de nou la Riera Major on visitarem la passera i el pont de la Noguerola. Desprès de passar per les cavallerisses i veure el pont trencat, donarem la volta al camp de polo i tornarem a la bassa abans esmentada des d’on retornarem a l’inici tot desfent el camí d’anada.
Un recorregut fàcil i bàsic de poc més de 5 qms a partir del qual descobrirem rieres, ponts, pontets i arbres i que es pot fer més extens si visitem fonts, o si ens volem arribar fins a la Sala continuant per la pista del costat del Club de Polo.
Heus aquí la foto de família dels participants en la primera sortida d’aquesta nova temporada que ja és la desena…! La imatge és obra de l’Àngel. Podeu veure les fotos fetes per la Marisol, clicant sobre el seu nom.
I aquí teniu l’aquarel·la que de la sortida n’ha fet el Lluís.
Comentaris recents