Sortida de maig 

SANT JULIA de VILATORTA. Búnquers del Camp d’Aviació

Anirem fins a Sant  Julià de Vilatorta  anirem en direcció a Vilalleons. Després de creuar l’Eix Transversal, a l’alçada del quilòmetre 2, prendrem una pista asfaltada en direcció a Sta. Eugènia de Berga, i un quilòmetre més enllà, deixarem els cotxes en el lateral d’entrada a l’olmeda.

Recorregut

Entrarem a la pista en la qual es fa Memòria Històrica de la Guerra Civil espanyola i ben aviat trobarem un plafó explicatiu i el primer refugi. La ruta, envoltada de camps, passa per un agradable i ombrívol bosc i està molt ben indicada. No obstant això, en el primer trencall, en lloc de seguir-la, ens desviarem per visitar un altre búnquer, el Refugi de Llopart. Fins no fa gaire es podia entrar en aquests búnquers i recórrer les seves galeries, però a causa del seu estat han acabat per tapiar-ne els accessos. Tornem a la pista que hem deixat, i uns 200 metres més endavant, deixarem a dreta, el trencall que condueix al Molí del Llopart. Seguirem recte per tal que al cap d’uns 300 metres trobem les dues entrades del Refugi de l’Estat Major, ara tancat amb una reixa. Continuarem uns 150 metres més abans no arribem a l’antiga cabana de guàrdia i després travessarem, girant a esquerra, una riera per arribar al búnquer que havia estat el polvorí –també amb l’entrada tapiada– on es emmagatzemaven les bombes per als bombarders republicans.

Per tornar farem el camí al revés, però ens aproparem a la casa El Llopart des d’on disposarem d’una vista sobre el que havia estat un camp d’aviació, però que mai no va acabar de funcionar, tot i que s’hi havien construït diversos avions que tampoc arribaren mai a enlairar-se.

Tornarem a la pista que, ara, ens portarà de nou a l’olmeda.

Aquesta ruta dels búnquers, pot fer-se circular en un recorregut d’uns 13 qms. Nosaltres n’haurem fet un tast de poc més de 3 qms.

 

La foto de família és, com sempre, de l’Àngel. Podeu veure la resta d’imatges de la passejada obtingudes pels caminaires clicant aquí mateix.


 

 

Sortida d’abril

Folgueroles. Puig Castellet

Per la passejada d’avui anirem en cotxe fins a Vic i continuarem per l’eix tranversal (direcció Girona) fins la sortida 187 (Folgueroles, Calldetenes, Sant Julia de Vilatorta). Continuarem per la N-141d direcció pantà de Sau, deixant Folgueroles a la nostra esquerra. Continuarem per aquesta carretera fins que poc abans d’arribar al qm 6 trobarem una altra sortida que ens portaria a Folgueroles. Compte perquè en aquest punt, a mà dreta, surt una pista senyalitzada que baixa cap a l’Àrea d’Esplai de la Font Trobada on deixarem els vehicles.

Recorregut

Ara ja a peu sortim del pàrquing per la pista que tenim a tocar fins que uns 100 metres més endavant, prendrem el trencall que surt a esquerra. Es tracta d’una pista no tan marcada com la que deixem que, entre els camps de les Planes, ens portarà fins a la bassa i el mas de Masdencoll. Vorejarem el mas per l’esquerra i seguirem l’àmplia fins, que al cap d’1 qm, quan ens creuem amb el Torrent de les Costes, agafarem un corriol ben marcat a esquerra que va pujant fins a superar un desnivell d’uns 50 metres. Aquest corriol, empedrat en alguns trams, ens portarà fins a una àmplia pista que baixa i que seguirem fins que al cap de poc més d’uns 100 metres arribem a les recuperades restes del que havia estat un castell ibèric o Casol de Puigcastellet. Uns panells informatius ens parlen de la seva importància.

Continuem la passejada refent camí per la pista per la qual hem vingut, la qual deixarem en la primera cruïlla (uns 50 metres abans d’arribar al corriol per on havíem pujat) cap a l’esquerra per superar un altre desnivell d’uns 25 metres. Uns 500 metres més endavant trobarem la roca o el petit Dolmen del Camell que deu el seu nom a la seva forma singular.

Continuem per la pista fins que al cap de 100 metres iniciarem el recorregut de tornada. Seguirem uns 450 metres fins a una pronunciada corba a dreta i després a esquerra. Travessarem després una pista que seguirem cap a l’esquerra i que baixa i que en uns 800 metres ens portarà a la plana, a l’alçada de la cabana i del mas de Can Gabells mentre passem entre prats i camps a tocar de Sant Julià de Vilatorta. Continuarem pel costat dels torrents de Tramuntana i després de Folgueroles fins que passem de nou per davant de Can Tramuntana. Al cap de 100 metres ens incorporarem a la plana pista del Camí Oliva que ens portarà fins a la Font Trobada on hem deixat els vehicles.

La foto de família, com sepre, és obra de l’Àngel. La resta d’imatges de la sortida obtingudes pels caminaires les podeu veure si cliqueu aquí mateix.


Sortida de març

L’Ametlla de Merola. Vorejant el Llobregat

Anirem fins a la colònia de L’Ametlla de Merola on arribarem per la C-16 (sortida 73, Viver i Serrateix, Prats de Lluçanès i Navàs). Allà deixarem els vehicles a l’ampli aparcament que trobem a l’entrada de la colònia.

Recorregut

Ja a peu, farem un tomb per la colònia i anirem fins a l’església, i al bar-restaurant que hi ha al darrere, per continuar per la zona d’horts. Seguirem cap a l’esquerra per l’àmplia pista que discorre pel costat del Llobregat. Continuarem per aquesta arbrada pista fins que arribem a la “Palanca de l’Ametlla”. Passarem per sobre el riu, des d’on prendrem un corriol que ens permetrà baixar a la zona rocosa del dic de la resclosa del Llobregat pel qual desaigua el canal. Tornarem a la pista, que ara revolta unes cases i que seguirem fins que en un encreuament, la deixarem per agafar el camí que surt a esquerra i que baixa cap al riu. Seguirem la pista, gaudint del paisatge, fins que s’aparta del Llobregat. Anirem ara a buscar una carretera asfaltada la qual seguirem fins a trobar un corriol que, a esquerrak, baixa i que seguirem pràcticament un parell de quilòmetres abans no arribem a una passera que ens permetrà superar la Riera de Merlès. Passarem pel davant de la colònia de Cal Riera i per la passera que travessa el Llobregat.

De tornada prendrem un corriol estret que ressegueix el Llobregat i que discorre per una zona de petits cingles amb curioses vaumes; corriol que, més endavant, tomba a dreta per anar a buscar, al cap d’un quilòmetre i mig, una altra passera que ens permetrà salvar un tram d’aigua. Continuarem pel camí que circula al costat del riu i que després de 800 metres, gira a dreta per anar a buscar una àmplia pista que seguirem fins a situar-nos damunt el dic de la reclosa que hem vist a l’inici de la passejada. I d’aquí anirem a l’Ametlla de Merola i a l’aparcament.

Passejada senzilla seguint part de la ruta “Vorejant el Llobregat”, d’uns 8 quilòmetres.

La foto de família, com sepre, és obra de l’Àngel. La resta d’imatges de la sortida obtingudes pels caminaires les podeu veure si cliqueu aquí mateix.


Sortida de febrer

Collsuspina. Mirador del Roc Gran

Anirem fins a Collsuspina i deixarem els vehicles a l’aparcament públic que es troba a la sortida del poble.

Recorregut

Començarem la passejada pel carrer Major i arribarem al carrer Camí de Vic. Seguirem per la ben senyalitzada i àmplia pista i després de deixar enrere el cementiri ens endinsarem en el bosc de Casanova. Voltejarem camps i arribarem als tres roures monumentals. Seguirem per la pista que ara travessa el camp de Can Jordà i pujarem lleument per un marcat corriol fins que 300 metres més endavant, enllaçarem amb una altra àmplia pista que seguirem a dreta., que al cap d’uns 300 metres, va a parar a una nova pista ampla. Nosaltres el seguim cap a la dreta (cap a l’esquerra és per a on, posteriorment, tornarem.Al cap d’uns 200 metres, ja en el Pla del Querol, girarem a esquerra i passarem una casa i un corral, fins que trobarem un corriol que baixa pel bosc i que desemboca en un camp.Just en aquest punt, a esquerra, neix un altre corriol que s’enfila fins a mitja cinglera i que, al cap d’uns 300 metres, ens conduirà fins a la vauma i cova de l’Os. Visitarem aquest interessant indret i, després de tornar enrere fins a l’origen del mateix corriol pel qual hem arribat, buscarem, a l’altra banda del camp, un corriol que en uns 250 metres baixa fins a una nova pista, la qual seguirem, a esquerra, uns 800 metres, fins que arribarem a una casa i un encreuament de pistes. Nosaltres prendrem la que surt a esquerra uns 300 metres, fins que arribarem a tocar de la carretera, des d’on agafarem un ampli camí que surt a dreta, que seguirem per espai d’uns 900 metres, fins a arribar al Roc de la Guàrdia que s’aixeca sobre l’Osona i des d’on disposarem de bones vistes. Baixarem del Roc Gran, per seguir un corriol que al cap d’uns 600 metres desemboca en una pista que seguirem a dreta fins a la font de l’Abeuradora. Des d’aquí pujarem per un corriol que surt d’aquí mateix per passar, al cap d’uns 100 metres, per sota d’una vauma. Continuarem pujant fins a arribar a la carretera.

En aquest punt iniciarem la tornada cap a Collsuspina per la pista que condueix al Puigsagordi pel qual ja havíem passat a l’anada. Quan ens trobem amb els senyals que ens indiquen la direcció a prendre per anar a la cova de l’Os, agafarem el camí que surt a dreta pel qual continuarem uns 400 metres fins a la cruïlla que porta a Can Jordà. Nosaltres continuarem per la pista de l’esquerra uns 250 metres, fins a la cruïlla per la qual també havíem passat a l’anada. Baixarem en direcció als 3 Roures i d’allí, cap a Collsuspina.Es tracta d’una passejada de poc més de 7 quilòmetres en el decurs de la qual gaudirem de bonics paisatges, bones vistes, miradors, cova, font, vaumes i arbres, sempre a cavall de les comarques del Moianès i d’Osona.

Com que la ruta és circular, els punts 1, 2 i 3 del mapa que obre aquesta ressenya, indiquen on els camins (vermell i blau) es troben, per si algú no vol fer tota la caminada i prefereix tornar abans o esperar a la resta del grup.

Per veure la resta de les imatges que durant la passejada han captat els caminaires, només cal que cliqueu aquí mateix.


Sortida de gener

Casserres. Serrat de la Madrona

Anirem fins a Casserres per l’autovia C-16 direcció Berga que deixarem a la sortida 88 direcció Casserres. Una vegada dins Casserres, seguirem pel Passeig Bisbe Comellas. Passarem pel davant de la plaça de santa Maria i girarem pel carrer Camí de Cardona. Uns 850 metres més endavant trobarem un indicador de direcció que resa “Alzina dels Colls”. Aquí deixarem els cotxes.

Recorregut

Anirem ara, a peu, cap a l’Alzina dels Colls. Continuarem per la pista, vorejant camps. 150 metres més endavant revoltarem en direcció sud i pels camps dels Colls del Lledó passarem entre dos edificis vells, una casa i una granja. Continuarem uns 200 metres més fins a trobar una granja. La pista desemboca ara en una carretera asfaltada que seguirem, a esquerra, uns 300 metres fins a arribar a l’antic Hostal Nou, ara reconvertit en casa rural. Deixarem la carretera asfaltada i girarem a dreta per continuar per una ampla pista de terra, que suaument va pujant vorejant el camp llarg de Cal Visó fins que arribarem a un trencall que prendrem a dreta cap a la Miranda de La Madrona i després, més amunt, fins al Serrat de la Madrona.Per tornar prendrem un corriol que baixa cap al sud. Un 50 metres més endavant trobarem un replà i passarem per un corriol que ens permetrà accedir a la pista asfaltada una mica més enllà. Per la carretera fem uns 125 metres fins que arribarem a un trencall que prendrem a dreta i que en 400 metres ens portarà a una altra gran casa rural, el Puig. Seguirem per la pista uns 800 metres fins que arribem al conjunt d’edificis/granges de La Roquera. Des d’aquí, la pista ens portarà de nou a una carretera asfaltada que seguirem uns 400 metres fins que arribarem a les cases de Fonollet. Seguirem i ara passarem pel davant de Cal Paraire i de Cal Sastre. Uns 400 metres més endavant arribarem al carrer Camí de Cardona que seguirem a dreta, per arribar al punt que hem deixat els cotxes.

En total haurem fet uns 7 quilòmetres.

La foto de família, com sempre. és de l’Àngel Colomer. Podeu veure l’àlbum de la sortida confegit amb les aportacions de totes les persones caminaires clicant aquí mateix.

Tanmateix, com que a la colla hi ha un munt d’artistes, us convidem a visitar els treballs de l’Anna Cruells i del Lluís Mas inspirats i produïts arran aquesta sortida. Felicitats!


Sortida de desembre

Mura. Sant Jaume de la Mata i Cova Estrella

Deixarem els vehicles al pàrquing de Coll d’Estenalles.

Recorregut

Des del pàrquing (875 m) prendrem una àmplia pista que forma part del GR-5) que deixarem a l’altura de la Bassa de la Mata per enfilar-nos fins a l’Ermita de Sant Jaume (929 m) des de la qual disposarem d’una molt bona vista sobre el Vallès, el Barcelonés, Bages i Berguedà. Després de gaudir del paisatge tornarem al GR-5 fins al trencall que, a dreta, ens portaria cap a la Font Freda. Des d’aquest punt disposem de dues possibilitats:

  1. Continuar per la pista per la que veníem fins al Coll de Garganta i pujar fins a l’explanada rocosa (917 m) des d’on disposarem d’unes excel·lents vistes sobre Montserrat i el  Montcau.
  2. Visitar una petita cova que darrerament està de moda, on diuen que s’hi guarden les estrelles i d’aquí el seu nom de cova de l’Estrella. Per anar-hi haurem de prendre el camí que surt just a esquerra a l’altura del trencall de la Font Freda. Camí que ben aviat es converteix en un corriol que segueix els pals d’una línia elèctrica i que, després, revolta i baixa, per arribar a un mirador amb finestra i que continua baixant dret fins a trobar-se amb el corriol que baixa del Coll de Garganta. Continuem ara a esquerra per trobar, a dreta, un pendent que ens porta als 8 metres d’ascens que condueixen a l’entrada de la cova. Portarem cordes perquè el tram, encara que curt, és dificultós, tot i que val la pena.

Després de visitar la cova, retornarem pel corriol i ja directament pel que puja pel coll de Garganta, fins a arribar a la pista (GR-5).

El retorn pot fer-se pel mateix camí o bé baixar fins a la carretera. En quest darrer cas caldrà anar fins el Coll d’Estenalles per recuperar els vehicles. D’aquí que pot ser aconsellable deixar-ne un a l’aparcament que hi ha just quan el camí arriba a la carretera, per després acompanyar als altres conductors fins el pàrquing del Coll d’Estenalles.

En total una passejada d’uns 6 quilòmetres amb, això sí, amb un cert desnivell.

La foto de família, com sempre, és de l’Àngel. Si cliqueu aquí mateix podeu veure el recull de fotografies obtingudes pels caminaires


Sortida de novembre

Sant Andreu de la Vola. Fageda de la Grevolosa

Per l’autovia de l’Ametlla anirem fins a Vic (per la C-17) i després continuarem en direcció Ripoll fins la sortida 69 (la C-37) que pels túnels de Barcons condueix a Olot. Seguirem fins a la sortida de Sant Andreu de la Vola. Travessarem l’autovia per damunt del túnel, i seguirem per anar a buscar la carretera BV-5224 en direcció Olot. En arribar al quilòmetre 23,5 deixarem els vehicles.

Recorregut

Agafarem la pista que, sense asfaltar, baixa i que ens queda a mà dreta de la carretera. Passarem la cadena que impedeix el pas de vehicles i seguirem. En 150 metres deixarem a mà esquerra una pista, també ample, amb un cartell que indica “Grevolosa”. Continuarem recte uns 600 metres fins que arribarem al Collet de la Paia. Des d’aquest punt surten 4 corriols. Nosaltres prendrem el que ens queda més a mà esquerra que és prou ample i que planeja durant uns 400 metres per baixar després uns altres 100 m. fins a arribar al pla i l’ermita de Sant Nazari.

Farem una parada per en acabat pujar per una altra pista ampla, la qual. Després de 100 metres deixarem per prendre un corriol que puja uns 100 metres i que ens portarà al Collet dels Gamarussos que és on comencen a veure’s uns espectaculars arbres i que en 200 metres més ens portarà a un bosquet d’altíssims faigs. Continuarem ara per un altre ben marcat corriol, que va pujant durant uns 300 metres enmig de la fageda i que gira cap a mà dreta. El seguirem fins a trobar una nova pista des de la qual iniciarem la tornada.
Seguirem per aquesta pista uns 280 metres, ara cap a l’esquerra i arribem al Collet de la Grevolosa. Seguirem la pista que baixa a esquerra i que ens portarà fins on hem deixat els cotxes.

La passejada, de gairebé uns 6 quilòmetres i que presenta un desnivell baix de 320 m amb bons trams de pistes i alguns corriols fàcils, ens permet gaudir d’una de les fagedes més rellevants del país, amb arbres monumentals.

La foto de família és obra de l’Àngel. Si cliqueu aquí podreu veure l’àlbum de fotos que de la sortida hem confegit i que cada sortida superen a l’anterior en qualitat.


Sortida d’octubre

Muntanyola. La Creu de la Miranda

Anirem fins a l’osonenca població de Muntanyola. Hi podem anar per l’Autovia de l’Ametlla, la C-17 fins a la sortida 54 (Moià, Collsuspina, Taradell). Seguirem per la N-141c en direcció Collsuspina fins al trencall a Muntanyola (BV-431). Deixarem els cotxes en l’esplanada de l’església de Sant Quirze i Santa Julita, des d’on començarem la passejada.

Recorregut

Seguirem ara pel carrer de Can Ros, fins que uns 100 metres més enllà del trencall que, a dreta, indica “Les cabres del Peyu”, hi ha una corba a la dreta que baixa cap a Can Ros. Continuarem per la pista, ara de terra, que just ens queda al davant. Anem seguint la pista principal revoltant un parell de turonets amb bones vistes sobre part de Tona, el Montseny i el Tagamanent. La continuarem durant uns 1,7 qms, fins a trobar els indicadors de la “Creu de Miranda”. La vista des del Mirador de La Creu, és àmplia i podem veure el Pirineu, les Guilleries, Cabrera, el Montseny, Tagamanent, Castell de Tona i els boscos de Collsuspina.

La tornada la farem pel corriol pel qual hem pujat. La baixada alternativa per la casa del Vila no és aconsellable perquè està prohibit el pas i hi ha gossos. Tornarem a “l’aparcament” continuant per la pista, fins al cap d’uns 250 metres, en l’anomenat Coll de la Canal des del qual, en la mateixa direcció de la pista, surt un ampli camí que al cap d’uns 850 metres ens portarà fins a Sobrebosc, una mansió modernista en runes. Per retornar a la pista per la qual veníem, anirem enrere fins que uns 200 metres més enllà, veurem un trencall que segueix més a la dreta i que puja lleugerament i que, al cap de 500 metres, desemboca en la pista per la qual ja hem passat a l’anar cap a La Creu i que ens portarà fins on hem deixat els cotxes.

En total haurem fet uns 5 qms.

Tot i això, per completar la passejada ens podem arribar fins als corrals de “les cabres d’en Peyu” i pujar a la masia de Bellavista, per admirar el paisatge. Això significa allargar la passejada un parell de quilòmetres més.

Podreu veure l’àlbum de fotogradies de la sortida si cliqueu aquí mateix.


Sortida de setembre

Avinyó. Torre dels Soldats

 

Anirem fins a Avinyó.Un dels objectius de la passejada d’avui és visitar la Torre dels Soldats, a la qual s’hi pot arribar tant des de la població d’Avinyó com des d’un trencall a dreta que surt de la carretera que porta a Sant Feliu Sasserra (qm. 55,4) que seguirem fins a trobar-nos amb una pista asfaltada que ens permetrà baixar fins a les torres de conducció elèctrica.

Nosaltres accedirem a la Torre dels Soldats des d’aquest punt on deixarem els cotxes. Cal tenir en compte que no es tracta d’una circular i que cal preveure que el retorn el farem per Avinyó.

Recorregut

Començarem la passejada trepitjant la polsosa i àmplia pista que després de passar per damunt la Riera de Relat, s’enfila uns 90 metres, alçada en la qual es troba el pla del Molí de l’Oliva. Hem anat seguit fins ara un GR, amb les seves marques blanques i vermelles que, per anar a la Torre dels Soldats, deixarem tot vorejant el camp de la masia de l’Oliva. No obstant i això, val la pena fer una “extensió” seguint per la pista de l’esquerra, marcada com a GR, i anirem pujant. D’aquesta manera podrem veure des de dalt de la cinglera, el meandre de la Riera Gavarressa.

Retornem al pla de l’Oliva i ara agafem un camí ampli que el va revoltant (la masia ens queda a la dreta) i que ens portarà fins a un tram del camí ramader, molt ben delimitat a banda i banda per una tanca de pedra, molt agradable de resseguir. Quan s’acaba aquest tram, continuarem per la pista uns 500 metres més fins a arribar al trencall que tronarem a mà dreta que passant per un bosquet de pins, ens portarà fins a la Torre dels Soldats.

Per continuar, desfarem aquest corriol del bosc fins a arribar de nou a la pista que seguirem a dreta, direcció Avinyó. Al cap d’uns 800 metres arribarem a un pantà on es reüllen les aigües grises de l’escorxador frigorífic d’Avinyó. Passarem, més endavant, pel costat d’una granja que es troba en el pla dels Pins Bons. Ara, la pista revolta cap a la dreta primer i més endavant cap a l’esquerra, per anar a trobar el meandre de la Riera Gavarresa. Pel pont Vell travessarem la riera i després enfilarem una pista asfaltada per arribar a Avinyó.

Es tracta d’una aèria caminada, aquest cop no-circular, per àmplies pistes, amb desnivells suaus, sense “pedres al cami”, amb varis interessants “objectius” (el camí ramader, la vista sobre el meandre de la Riera Gavarresa, el bosc pintat, la Torre dels Soldats i el Pont Vell d’Avinyó), amb un recorregut de 7,5 qms i un desnivell de 185 metres, per uns indrets ben bonics i interessants de conèixer.

 

La foto de família és obra de l’Àngel i, si voleu, podeu veure l’àlbum coral de fotos d’aquesta sortida. Per fer-ho només cal que cliqueu aquí.