Sortida de novembre
Sant Andreu de la Vola. Fageda de la Grevolosa
Per l’autovia de l’Ametlla anirem fins a Vic (per la C-17) i després continuarem en direcció Ripoll fins la sortida 69 (la C-37) que pels túnels de Barcons condueix a Olot. Seguirem fins a la sortida de Sant Andreu de la Vola. Travessarem l’autovia per damunt del túnel, i seguirem per anar a buscar la carretera BV-5224 en direcció Olot. En arribar al quilòmetre 23,5 deixarem els vehicles.
Recorregut
Agafarem la pista que, sense asfaltar, baixa i que ens queda a mà dreta de la carretera. Passarem la cadena que impedeix el pas de vehicles i seguirem. En 150 metres deixarem a mà esquerra una pista, també ample, amb un cartell que indica “Grevolosa”. Continuarem recte uns 600 metres fins que arribarem al Collet de la Paia. Des d’aquest punt surten 4 corriols. Nosaltres prendrem el que ens queda més a mà esquerra que és prou ample i que planeja durant uns 400 metres per baixar després uns altres 100 m. fins a arribar al pla i l’ermita de Sant Nazari.
Farem una parada per en acabat pujar per una altra pista ampla, la qual. Després de 100 metres deixarem per prendre un corriol que puja uns 100 metres i que ens portarà al Collet dels Gamarussos que és on comencen a veure’s uns espectaculars arbres i que en 200 metres més ens portarà a un bosquet d’altíssims faigs. Continuarem ara per un altre ben marcat corriol, que va pujant durant uns 300 metres enmig de la fageda i que gira cap a mà dreta. El seguirem fins a trobar una nova pista des de la qual iniciarem la tornada.
Seguirem per aquesta pista uns 280 metres, ara cap a l’esquerra i arribem al Collet de la Grevolosa. Seguirem la pista que baixa a esquerra i que ens portarà fins on hem deixat els cotxes.
La passejada, de gairebé uns 6 quilòmetres i que presenta un desnivell baix de 320 m amb bons trams de pistes i alguns corriols fàcils, ens permet gaudir d’una de les fagedes més rellevants del país, amb arbres monumentals.
La foto de família és obra de l’Àngel. Si cliqueu aquí podreu veure l’àlbum de fotos que de la sortida hem confegit i que cada sortida superen a l’anterior en qualitat.
Sortida d’octubre
Muntanyola. La Creu de la Miranda
Anirem fins a l’osonenca població de Muntanyola. Hi podem anar per l’Autovia de l’Ametlla, la C-17 fins a la sortida 54 (Moià, Collsuspina, Taradell). Seguirem per la N-141c en direcció Collsuspina fins al trencall a Muntanyola (BV-431). Deixarem els cotxes en l’esplanada de l’església de Sant Quirze i Santa Julita, des d’on començarem la passejada.
Recorregut
Seguirem ara pel carrer de Can Ros, fins que uns 100 metres més enllà del trencall que, a dreta, indica “Les cabres del Peyu”, hi ha una corba a la dreta que baixa cap a Can Ros. Continuarem per la pista, ara de terra, que just ens queda al davant. Anem seguint la pista principal revoltant un parell de turonets amb bones vistes sobre part de Tona, el Montseny i el Tagamanent. La continuarem durant uns 1,7 qms, fins a trobar els indicadors de la “Creu de Miranda”. La vista des del Mirador de La Creu, és àmplia i podem veure el Pirineu, les Guilleries, Cabrera, el Montseny, Tagamanent, Castell de Tona i els boscos de Collsuspina.
La tornada la farem pel corriol pel qual hem pujat. La baixada alternativa per la casa del Vila no és aconsellable perquè està prohibit el pas i hi ha gossos. Tornarem a “l’aparcament” continuant per la pista, fins al cap d’uns 250 metres, en l’anomenat Coll de la Canal des del qual, en la mateixa direcció de la pista, surt un ampli camí que al cap d’uns 850 metres ens portarà fins a Sobrebosc, una mansió modernista en runes. Per retornar a la pista per la qual veníem, anirem enrere fins que uns 200 metres més enllà, veurem un trencall que segueix més a la dreta i que puja lleugerament i que, al cap de 500 metres, desemboca en la pista per la qual ja hem passat a l’anar cap a La Creu i que ens portarà fins on hem deixat els cotxes.
En total haurem fet uns 5 qms.
Tot i això, per completar la passejada ens podem arribar fins als corrals de “les cabres d’en Peyu” i pujar a la masia de Bellavista, per admirar el paisatge. Això significa allargar la passejada un parell de quilòmetres més.
Podreu veure l’àlbum de fotogradies de la sortida si cliqueu aquí mateix.
Sortida de setembre
Avinyó. Torre dels Soldats
Anirem fins a Avinyó.Un dels objectius de la passejada d’avui és visitar la Torre dels Soldats, a la qual s’hi pot arribar tant des de la població d’Avinyó com des d’un trencall a dreta que surt de la carretera que porta a Sant Feliu Sasserra (qm. 55,4) que seguirem fins a trobar-nos amb una pista asfaltada que ens permetrà baixar fins a les torres de conducció elèctrica.
Nosaltres accedirem a la Torre dels Soldats des d’aquest punt on deixarem els cotxes. Cal tenir en compte que no es tracta d’una circular i que cal preveure que el retorn el farem per Avinyó.
Recorregut
Començarem la passejada trepitjant la polsosa i àmplia pista que després de passar per damunt la Riera de Relat, s’enfila uns 90 metres, alçada en la qual es troba el pla del Molí de l’Oliva. Hem anat seguit fins ara un GR, amb les seves marques blanques i vermelles que, per anar a la Torre dels Soldats, deixarem tot vorejant el camp de la masia de l’Oliva. No obstant i això, val la pena fer una “extensió” seguint per la pista de l’esquerra, marcada com a GR, i anirem pujant. D’aquesta manera podrem veure des de dalt de la cinglera, el meandre de la Riera Gavarressa.
Retornem al pla de l’Oliva i ara agafem un camí ampli que el va revoltant (la masia ens queda a la dreta) i que ens portarà fins a un tram del camí ramader, molt ben delimitat a banda i banda per una tanca de pedra, molt agradable de resseguir. Quan s’acaba aquest tram, continuarem per la pista uns 500 metres més fins a arribar al trencall que tronarem a mà dreta que passant per un bosquet de pins, ens portarà fins a la Torre dels Soldats.
Per continuar, desfarem aquest corriol del bosc fins a arribar de nou a la pista que seguirem a dreta, direcció Avinyó. Al cap d’uns 800 metres arribarem a un pantà on es reüllen les aigües grises de l’escorxador frigorífic d’Avinyó. Passarem, més endavant, pel costat d’una granja que es troba en el pla dels Pins Bons. Ara, la pista revolta cap a la dreta primer i més endavant cap a l’esquerra, per anar a trobar el meandre de la Riera Gavarresa. Pel pont Vell travessarem la riera i després enfilarem una pista asfaltada per arribar a Avinyó.
Es tracta d’una aèria caminada, aquest cop no-circular, per àmplies pistes, amb desnivells suaus, sense “pedres al cami”, amb varis interessants “objectius” (el camí ramader, la vista sobre el meandre de la Riera Gavarresa, el bosc pintat, la Torre dels Soldats i el Pont Vell d’Avinyó), amb un recorregut de 7,5 qms i un desnivell de 185 metres, per uns indrets ben bonics i interessants de conèixer.
La foto de família és obra de l’Àngel i, si voleu, podeu veure l’àlbum coral de fotos d’aquesta sortida. Per fer-ho només cal que cliqueu aquí.
Comentaris recents