De ben segur que quan els socialistes van posar en marxa el procés d’unes eleccions primàries per a la nominació del seu candidat a president del govern, ningú no s’imaginava el terrabastall que s’ocasionaria i l’impacte que la iniciativa tindria. I no solament en el sí de la família socialista sinó que també sobre el conjunt de partits polítics i de la ciutadania en general. Es pot assegurar que la proposta socialista sorgida del seu darrer Congrés federal, va ser formulada més per una qüestió d’oportunitat per tal de recuperar un cert  protagonisme polític que no pas per la ferma convicció que era aquest el camí que tocava emprendre després de la pèrdua de les eleccions del 1996. Sigui com sigui del desenllaç de les primàries, més enllà de la nominació del que serà candidat a la presidència del govern pels socialistes en les properes eleccions generals, se’n han derivat dues conseqüències immediates: una en favor del sistema democràtic; l’altre en favor del PSOE, el partit que va prendre la iniciativa i va tenir la valentia de deixar a banda discursos retòrics per endinsar-se en el camí de la renovació interna del seu partit.

No hi ha cap mena de dubte que hi haurà un abans i un després del 24 d’abril i que la data de l’endemà de Sant Jordi, quedarà inscrita amb lletres d’or en la història de la democràcia espanyola. Divendres passat, per vegada primera al nostre país, els militants d’una organització política es pronunciaven sobre les seves preferències quan al candidat que els havia de representar a l’hora d’intentar guanyar les eleccions i accedir al Palau de La Moncloa per encapçalar el govern de l’Estat. El resultat del procés canviarà la relació de forces fins ara existent en el PSOE i obligarà a la resta de partits, diguin el que diguin, a replantejar-se desfasats models organitzatius i representatius, sovint allunyats de la realitat de cada dia i dels interessos dels ciutadans.

Sense les primàries, segur que Joaquín Almunia hauria estat el candidat a la presidència del govern per part dels socialistes. La relació de forces internes del partit així ho hauria propiciat després d’escoltar les agrupacions territorials sovint en mans del denominat aparell. Però els militants socialistes han volgut –en aplicació dels compromisos congressuals del PSOE i  gràcies a la valentia del seu Secretari general Joaquín Almunia de sotmetre’s a unes primàries–, que fos l’altre candidat, l’exministre Josep Borrell, qui encapçalés el proper cartell electoral socialista. A partir d’ara, es produiran indubtablement moviments a la casa socialista. Com també n’hi haurà en les cases de les altres formacions polítiques si és que no volen perdre pistonada en relació al procés endegat pels socialistes. Caldrà esperar uns dies per a conèixer l’abast i les conseqüències que l’elecció de Borrell tindrà en el PSOE. Això no obstant, malgrat la decisió inicial d’Almunia de posar el seu càrrec a disposició de l’executiva, no hauria de constituir cap problema a l’hora de conviure, sota un mateix sostre, l’encara avui Secretari general de l’organització –elegit arran un procés congressual– i el candidat a candidat a la presidència del govern, nominat mitjançant l’exercici democràtic d’una persona –en aquest cas d’un militant– un vot. Passi el què passi en el sí de l’organització socialista, la democràcia ha assolit un nou desafiament en el nostre país, tot obrint una escletxa a través de la qual podrà entrar l’aire fresc capaç de renovar la viciada atmòsfera dels cenacles en els quals els aparells dels partits prenen les seves decisions.

Comptat i debatut, les primàries del PSOE, han de ser saludades amb renovat entusiasme per part dels demòcrates, tot esperant que només siguin un primer i important pas cap a la recuperació de la il·lusió dels ciutadans per la política. Amb les primàries, els socialistes acaben de prestar un servei a la democràcia i al país i, alhora, han encetat el procés tendent a fer coincidir l’interès general dels seus electors amb l’interès de partit. Com hauria de ser sempre.

Publicat a Diari de Sabadell, el 30 d’abril de 1998