Els esdeveniments en l’àmbit de la política es precipiten. Això fa que sigui complexa no solament estar al dia del què està passant tant políticament, com econòmicament i socialment parlant, sinó que fins i tot disposar d’una percepció de la realitat suficientment rigorosa i contrastada. Potser és per això que les desqualificacions, les opinions i les veus més estridents són les que s’acaben imposant i les que més condicionen la conformació dels estats d’opinió. Sempre havíem cregut que els polítics i la política havien d’estar al servei de la ciutadania, dels seus posicionaments, de les seves demandes. I ara ens adonem que això no és així. Que la política i els polítics no acaben de sintonitzar amb els desitjos i amb els sentiments de la ciutadania; uns sentiments que, a més, interpreten a la seva conveniència. En aquesta tessitura no pot sorprendre a ningú que la desafecció entre ciutadania i política cotitzi a l’alça, i que el diàleg entre Catalunya i Espanya sigui una entelèquia o, si ho preferiu, una quimera. Espanya va a la seva i no està disposada a escoltar. O, per ser més precisos, és una part d’Espanya la que no vol escoltar a una part, també, de la ciutadania. Em refereixo a aquella part de l’Espanya més políticament inamovible, més sibil•linament casposa i centralista. La conseqüència és que el debat polític, a Catalunya i a Espanya, s’ha radicalitzat i mediatitzat. I mentre això passa, el dèficit democràtic no ha deixat de créixer… En aquestes condicions és impossible poder destriar el gra de la palla a l’hora de trobar solucions a uns “desencontres” que per resoldre’ls ja no són suficients ni les bones paraules ni tampoc els gestos…

Tanmateix deu ser perquè els temps són complicats, que a voltes no donem valor a les bones notícies que, malgrat sigui en compta-gotes, ens arriben. Sense anar més lluny, aquesta darrera setmana han estat com a mínim dues les bones notícies que tenen a veure amb Sabadell. D’una banda, la referida a la represa de les obres de prolongació del traçat del Ferrocarrils de la Generalitat pel subsòl sabadellenc. De l’altra, i de signe ben diferent, l’èxit assolit pels Castellers de Sabadell en ocasió de la jornada castellera de diumenge passat a Tarragona, on es van classificar en novena posició en el concurs que servia de teòrica cloenda a la que haurà estat la millor temporada de la colla sabadellenca des la seva fundació l’any 1994. Poques coses a afegir a la magnífica trajectòria dels Castellers de Sabadell els darrers anys. En tot cas animar al saballuts a continuar per aquest camí a major glòria i honor de la colla mateixa i de la ciutat que l’acull.

Pel què fa a la represa de les obres constructives del Metro de Sabadell assenyalar que apart de la circumstància gens baladí de la recuperació d’uns llocs de treball que s’havien perdut, permetran culminar un projecte decisiu per a la millora del transport urbà i metropolità, així com de la mobilitat ciutadana. La represa coincideix amb l’inici d’unes altres obres: les de la rehabilitació d’un espai central i vital de la ciutat a partir d’un projecte que inicialment ha  aprovat l’Ajuntament de Sabadell i que no ha estat exempt ni de polèmica ni de debat; un projecte entorn el qual la Fundació Bosch i Cardellach ha anunciat que es pronunciarà en ben pocs dies. Falta saber fins a quin punt l’Ajuntament estarà disposat a recollir les propostes que des d’aquesta entitat li puguin arribar i també si la represa de les obres de prolongació del ferrocarril repercutirà en els treballs de superfície. Sigui com sigui tot apunta que el 2016 podrem estrenar ampliació del traçat ferroviari, i que en conseqüència disposarem de l’oportunitat de millorar l’actual estructura del transport públic urbà, comarcal i metropolità.

Publicat a Diari de Sabadell, l’11 d’octubre de 2012