En la seva paradoxa de la tolerància, Karl Popper escriu que “la tolerància il·limitada pot conduir a la desaparició de la tolerància. Si estenem la tolerància il·limitada fins i tot a aquells que són intolerants; si no ens trobem preparats per defensar una societat tolerant contra les presses dels intolerants, el resultat serà la destrucció dels tolerants i, juntament com ells, de la tolerància. (…) Hem de reclamar, en el nom de tolerància, el dret a no tolerar la intolerància”. Una reflexió precisa que ve molt a tomb després de veure com ahir a Madrid, en el decurs d’un dels debats electorals que precedeixen les eleccions madrilenyes a la SER, els amants de la bronca per la bronca com a gran argument, aconseguien la fi que perseguien: fer saltar pels aires les normes de comportament cívic consubstancials amb la democràcia. Per reflexionar-hi! Més en temps en els quals el feixisme –els feixismes– treuen partit dels desencisos de la ciutadania i de la feblesa de la democràcia per a fer-se amb el suport d’aquells sectors socials que queden enganxats per l’actitud xulesca i les proclames demagògiques que emanen dels seus líders contingudes en el discurs altisonant que formulen contra l’establishment (polític liberal i mediàtic) que utilitzen per amagar el menyspreu que senten cap a qualsevol forma d’humanisme, l’odi que professen envers la fragilitat humana (masclisme, racisme, xenofòbia…) i la visió cabdillista amb la qual conceven l’exercici del poder. Al feixisme, als totalitarismes, se’ls combat amb arguments i, sobretot, evitant caure en el joc pervers de la bronca per la bronca, a partir de la qual se’ls acaba atorgant el protagonisme que persegueixen i que per definició els hauria de ser negat. Al feixisme se’l combat i quan no se’l combat vol dir que s’hi col·labora.
Combat al feixisme!
Molt d’acord. I el que a mi em dol és que se’ls doni aire mediàtic als mitjans -evidentment em dol més en els mitjans de finançament públic- i en l’arc parlamentari que hi hagi aquesta tolerància des de partits que haurien d’estar obligats per la deologia que els quedi a fer-los-hi un cordó sanitari, com a mínim, i que no li facin, que votin en contra de fer el buit a l’ultradreta, com et mostrava en aquell whatsapp qu et vaig enviar i no em vas contestar. o que la presidència del Congrès sigui massa tolerant amb les intervencions de l’extrema dreta. I que en l’estament judicial encara hi resti una bona colla de conxabats amb el franquisme.
Així que moltes tesis de Karl Popper i d’altres pensadors que emeten idees per advertir la societat, però si aquells poder que podrien evitar que acabem en mans dels intolerants tenen tanta por a arriscar-se a fer passes dràstiques i decidides per posar fre al feixisme no ho fan, la societat que es mobilitzi perdr força, i la que no es mobiltza queda exposada a les gargamelles del llop.