imagen-2721.png

La ciutadania ha votat i ha decidit. A la vista de quins han estat els resultats electorals a la nostra ciutat, caldrà convenir que la fotografia consistorial, quant a distribució d’escons, s’haurà mogut ben poc en relació a la que havia estat vigent durant els darrers quatre anys. Que s’hagi mogut poc no vol dir que no ho hagi fet d’una manera substancial, ja que dels sis partits i coalicions que ocupaven escons en el plenari municipal anterior, s’ha passat als cinc que ocuparan escons durant la legislatura que ara comença. I això pel fet que ERC, contra tots els pronòstics, no va aconseguir diumenge superar el mínim del 5% dels sufragis emesos necessaris per poder optar a la distribució d’escons. L’escó que perd ERC serà ocupat per la única força política que en el consistori sabadellenc haurà crescut en nombre d’escons: el PP.

Davant aquest balanç, algunes consideracions urgents. La primera: no és bo que ERC desaparegui del mapa consistorial local. Però els vots són els que són i caldrà preguntar-se què se’n ha fet dels vots que es varen pronunciar per la independència en ocasió del referèndum del Dret a decidir, qui els ha capitalitzat i perquè. Per extensió, els resultats obtinguts per ERC porta a pensar que potser no n’hi ha prou en posar l’accent en la independència a l’hora de fer-se amb els vots de la ciutadania, almenys quan el què està en joc són escons municipals. La segona: la ciutadania, en el seu conjunt, s’ha comportat col•lectivament mimèticament a com s’havia pronunciat en les eleccions municipals del 2007 a l’atorgar un grau de confiança i de representació semblants als partits i a les coalicions que formaven part del consistori, si exceptuem el cas d’ERC. A partir d’aquesta constatació, caldrà interrogar-se en relació a les raons per les quals s’han repetit resultats. Més si tenim en compte que Sabadell ha estat una de les poques ciutats que ha trencat la tendència general seguida en les eleccions municipals a Catalunya, amb un PSC en retrocés i hores baixes i una CiU que avança posicions en comparació a anteriors consultes municipals, la qual cosa atorga més mèrit a la victòria socialista. La tercera consideració: a Sabadell, la dreta i l’extrema dreta, continuen disposant d’una baixa acceptació. Només cal observar els resultats que el PP ha obtingut aquí i comparar-los amb els que els populars han assolit en d’altres indrets, i molt especialment, els precaris resultats que la xenòfoba PxC ha obtingut a casa nostra.

Ho escrivíem abans. Sabadell és una de les poques ciutats que ha fugit de la tendència seguida pel vot municipal a Catalunya. Segurament perquè com havia passat en totes les eleccions municipals, a la nostra ciutat es continua optant per votar a la gestió, a la persona i a l’equip que l’acompanya, més que no pas a un partit. S’imposa que els partits i les coalicions que seien en els escons de l’oposició que facin la seva reflexió en relació a la seva tasca i manera d’actuar que, en qualsevol cas, no ha estat avaluada positivament per la ciutadania. Pel què fa al partit que continuarà governant la ciutat sota el lideratge de l’alcalde Bustos, no s’hauria de deixar portar pels efectes de l’èxit assolit –malgrat la campanya que fonamentalment contra l’alcalde s’ha desfermat– i s’ha de mostrar obert al diàleg amb els sectors més crítics de la ciutat. No pas perquè no ho hagi fet fins ara, sinó perquè ha de ser bo sintonitzar amb els interessos globals de la ciutat, de les seves associacions i organitzacions. Es tracta de trobar les millors solucions als problemes pels qual travessem i construir plegats el Sabadell de progrés pel qual la majoria ha apostat.

Publicat a Diari de Sabadell, el 26 de maig de 2011