Dimecres, 19 de febrer de 1997. És a dir, ahir mateix. Les autopistes de la informació són un fet. Internet ja és als ordinadors de no poques cases. Els E-mails s’afegeixen a les dades que es contenen en les targetes comercials i de visita. De les plataformes digitals en parla tothom, a despit que ningú no sap massa de què va la cosa. Els fets telemàtics desborden qualsevol imaginació i tot sembla que s’acceleri d’allò més. Els que estan més en contra de les noves meravelles de la tècnica i de les seves possibilitats, ja no els queda més remei que acotar el cap i acceptar que, efectivament, els signes del temps estan canviant. Fa unes dècades ja ho cantava Bob Dylan. Però ni ell ni ningú no podia suposar llavors que els canvis serien tants i tan radicals, fins el punt que hi ha qui assegura que ens trobem en el llindar del que serà -és ja- la segona gran revolució de la tècnica.

Dimecres, 19 de febrer de 1997. La rapidesa en les comunicacions són un fet i afecten, d’una o altra manera, gairebé a tothom. Això no obstant hi ha qui encara no s’ha assabentat dels celèrics canvis que ens venen a sobre i passa de tot. Com passa de tot el servei -servei dieu?, m’interroga un agut lector- de Correus. I és que hem de convenir que Correus és el què es vulgui menys un servei eficaç. Almenys a Sabadell. Per exemple, ahir dimecres, arribaren a casa un munt de cartes. Els matasegells exhibia una gamma de dates notable. En un parell de matasegells podia llegir-se: “Barcelona. 21.01.97”. Tot un mes per anar de Barcelona a Sabadell i arribar a casa! I és que hi ha coses que mai no canviaran…

Publicat a El 9 Nou, el 20 de febrer de 1997