Avui és l’endemà del date line establert Pere Aragonès quant a les negociacions per a la seva investidura presidencial i subsegüent formació de Govern. És evident, però, que ERC i JuntsxCat no tenen presa. Bé, per a ser més precís, qui no té presa és JuntsxCat que sense cap mena d’escrúpol actua en aquesta negociació de la mateixa manera que considera que ERC ho va fer quan s’havia d’investir a Quim Torra. A JuntsxCat li interessa dilatar les negociacions al màxim per tal de treure’n el major rèdit polític possible. Entre els arguments que utilitzen per a justificar la seva actitud dilatòria, addueixen que hi ha precedents sobrats a Europa de països que han passat mesos i mesos immersos en negociacions i sense Govern. Tot un cúmul de cinisme argumental en uns moments tan crítics com els que estem vivint. Tothom sap que sense Govern no hi ha pressupostos. Que sense Govern la maquinària administrativa s’anquilosa. Que sense Govern no hi ha inversions públiques amb les que contribuir a la generació d’ocupació i sobretot de la confiança sense la qual és impossible que un país progressi. Sense Govern, el nombre de persones desateses que ho passa malament augmenta i aquestes sí que com a mínim tenen pressa. Molta pressa. Només una dada: a Sabadell, les entitats del Tercer Sector atengueren, el 2020, a 55 mil persones. És a dir: a un de quatre sabadellencs. Entendreu que em quedi amb la sensació que pagarem amb escreix aquesta ineficiència o, si ho preferiu, inconsciència d’uns polítics als quals el manca tenir presa.