Fa només deu dies que encetàvem un nou any que com tots els seus predecessors se’ns presenta en el seu debut curull de dubtes i d’incerteses. Que això sigui així no és òbviament cap novetat ja que per definició el futur és incert, malgrat puguem conèixer alguns dels moments que en el decurs de l’any arribaran i que sens dubte el condicionaran. És el cas per exemple de les eleccions municipals –que juntament amb les europees– tindran lloc el proper diumenge 26 de maig. Si ens cenyim als resultats que de les urnes se’n poden derivar quant a les eleccions municipals, i si ens atenem a com estan les coses tant a nivell general de país com a nivell local, no ha de ser agosarat apuntar el risc que correm de trobar-nos amb un ajuntament políticament més fragmentat que no pas l’actual. I és que, també en la política local, els protagonismes i els personalismes s’imposen a les propostes i projectes de ciutat.

Fa quatre anys, les eleccions municipals es veien com l’oportunitat de posar punt-i-final a un estil ben determinat d’exercir l’alcaldia amb l’esclat del cas Mercuri que ens col·locà en un primeríssim pla de l’actualitat política del país que mai no hauríem volgut. Prova de les expectatives que llavors niaven en amplis sectors ciutadans, la tinguérem en què des de diversos sectors ciutadans s’endegaren debats d’entitat diversa que es plasmaren en documents no sempre presentats públicament, que recollien algunes de les fortaleses i de les oportunitats de les quals la ciutat disposava. D’entre aquests debats, pel seu abast en va sobresortir el que va promoure la Fundació Bosch i Cardellach sota el títol de Sabadell a debat, en el que hi prengueren part un nombre notable de ciutadans i de ciutadanes, ja fos a títol personal o en representació d’ens locals. Del debat –que es va perllongar en el temps durant sis mesos–, en resultà un document en el que després de fer-se una diagnosi sobre l’estat de la ciutat, s’apuntaven les línies estratègiques i les accions prioritàries que des de la Fundació Bosch i Cardellach es consideraven podien ser un bo punt de partida d’un debat ciutadà més ampli que contribuís a avançar cap a definir un projecte de ciutat que fos compartit pel màxim nombre d’actors que, si en una cosa coincidien llavors i coincideixen avui, era i és en la predisposició a treballar per recuperar el paper de ciutat capdavantera del país que Sabadell havia estat.

Ara, quan som a les portes d’unes noves eleccions municipals, desanima veure observar com en comptes de recompondre estratègies i aliances en benefici de la ciutat, les opcions que se sotmetran a la consideració de la ciutadania el darrer diumenge de maig es diversifiquen. L’experiència d’aquest mandat deixa ben clar que la manca de lideratges potents i la fragmentació del consistori han estat factors clau per a dificultar els avenços cap a un projecte de ciutat suficientment engrescador. És en aquest context que s’ha de posar de relleu la iniciativa de la Secció de Territori i Espai Urbà de la Fundació Bosch i Cardellach al promoure ara el Fòrum Idees Sabadell que neix amb la voluntat “d’exposar, debatre i divulgar projectes urbans impulsats, especialment, per la societat civil i que tinguin un impacte en la transformació i model de ciutat”. Cal fer vots perquè les idees que sorgeixin del Fórum no caiguin en sac foradat i que d’una vegada per totes els nostres edils deixin de mirar-se el melic per escoltar més al conjunt de la ciutat.

Publicat a Diari de Sabadell, el 10 de gener de 2019