Qui més qui menys és a punt de començar les vacances o qui sap si de posar-hi punt i final. I és que la frontera entre el mes de juliol i el d’agost marca, per a molts, un abans o un després dels dies teòricament més esperats de l’any, com ho són els de les vacances. Però per diferents causes, no tothom en gaudeix de la mateixa manera ni tampoc les vacances no són agradables per a tots; depèn del tarannà personal, de les circumstàncies i, perquè no dir-ho, de la dependència laboral que a cadascú acompanyi i, en darrera instància, de les experiències acumulades al llarg de les sèries vacacionals que a cadascú ha correspost al llarg dels anys.

En qualsevol cas, pels que les vacances és sinònim d’alliberament de la feina diària i pels que, per això mateix les esperen ansiosament amb l’objectiu de canviar, encara que sigui provisionalment, la cadència del ritme de vida al qual es troben sotmesos al llarg de l’any i pels que, a més, volen treure el màxim de profit de les seves vacances i conèixer altres realitats, es poden trobar amb que hagin de fer front a un calvari en forma de modernitat: és a dir el d’haver de veure com les hores es consumeixen en les impersonals terminals de qualsevol aeroport en l’espera que el transportista de torn compleixi amb la seva obligació i ens traslladi al punt de destinació que havíem contractat, sense que el passatger, ara com ara, res no pugui reclamar.

El cert és que des que el transport aeri s’ha popularitzat i des que és més fàcil accedir-hi gràcies a les tarifes econòmiques, els transportistes assumeixen compromisos de transport que saben perfectament no podran complir. Però tant els hi fa. Les clàusules del contracte que s’estableix entre transportista i viatger quan, per endavant, es paga la prestació del servei, deixa ben clar que la responsabilitat del transportista es limita a traslladar-nos al punt de destinació sense que es digui mai en quan temps i com i sense que tampoc es facin responsables de les possibles pèrdues d’altres vols que un retard en el transport pot ocasionar.

En especial hi ha una companyia aèria Air Europa que assíduament apareix en els mitjans de comunicació per ser la causa d’amotinament. Mai i en cap cas no s’ha imposat a aquesta reincident companyia, cap mena de sanció per incompliment de contracte ni tampoc per danys i perjudicis causats als passatgers arran la pèrdua d’enllaços i de nits d’hotel. Més aviat, quan el clima s’eleva com a conseqüència de la incompetència de la companyia, s’opta per enviar la Guàrdia Civil per tal d’evitar que el personal que ha pagat religiosament el seu bitllet, es rebel•li, quan el que s’hauria de fer en aquests casos es detenir als responsables de la companyia. Arran això no pot estranyar que el famós “Curro” dels seus anuncis estigui perdut pels mars del Carib davant la dificultat de poder-ne tornar…

El negoci aeri deu l’únic que funciona sense estar obligat per clàusules d’incompliment ni de danys i perjudicis. També sense que l’autoritat competent faci absolutament res per a evitar que l’abús al qual se sotmet als viatgers continuï vigent. Hora deu ser que algú comenci a posar ordre a aquesta situació per tal d’evitar que, com sempre, sigui el client el que pagui els neulers de la incompetència professional d’uns quants.

Publicat a Diari de Sabadell, el 27 de juliol de 2000