Que la nostra és una ciutat de mobilitat altament complicada ho sap tothom i, d’altra banda, no és descobrir cap secret proclamar-ho. Que hi ha solucions que si bé són possibles aplicar-les en d’altres ciutats similars a la nostra aquí no funcionen, atesa la nostra especial geografia urbana allargassada i amb molt escasses vies de caràcter longitudinals que permetin recórrer-la de nord a sud o a l’inrevés. Si a això hi afegim que vivim en una ciutat mancada de vies orbitals que facilitin el trànsit rodat que no ha d’entrar a la ciutat i que estiguem immersos en l’execució d’obres d’infraestructures viàries i ferroviàries, obtindrem una possible explicació del perquè diàriament hem de patir col•lapses, que no ens hem pas d’enganyar, no tenen ni tindran solució a curt termini. I no la tindran almenys fins que les obres viàries i ferroviàries actualment en execució acabin i els vehicles a motor i els trens transitin, respectivament, per ambdues infraestructures. Davant aquesta nostra particular “magnitud de la tragèdia” en matèria de trànsit, només hi caben aplicar altes dosis de paciència i d’imaginació. I és que per no tenir la nostra ciutat, no té ni tan sola plafons que, com en moltes d’altres ciutats, informin de la congestió viària i de l’estat d’ocupació dels pàrquings de la ciutat.

Així les coses, no és estrany que per qualsevol persona conductora, només pensar que ha de moure’s en vehicle motoritzat per Sabadell o que ha de travessar la ciutat, li vinguin tots els mals i se li dispari l’adrenalina sobtadament. Segur que quan les obres infraestructurals acabin, recuperarem una part de la mobilitat perduda. Però què hem de fer mentre això no passi? Mentre la millora i els seus resultats no arribin caldrà imaginar escenaris que minimitzin les dificultats viàries amb les quals ens trobem i també les queixes de la ciutadania. Escenaris i mesures que d’altra banda són reclamats pels comerços i pels comerciants del centre de Sabadell que veuen com entre les obres i els efectes de la crisi perden clients pel fet que no s’atreveixen a acostar-se a les seves botigues a l’hora d’eectuar les compres habituals. I és que comptat i debatut, per ningú no és temptador “passejar-se” per un centre de la ciutat en el qual obres i tanques l’han transformat com si d’una trinxera es tractés i on, a més, trobar una plaça d’aparcament és tasca impossible.

Per tot això, des de l’Ajuntament s’està intentant treure profit de l’avinentesa que brindarà la segona edició del Pla Estatal d’Inversió Local per dotar-se d’un programa destinat a desenvolupar un sistema avançat d’informació per als conductors i conductores que es disposen a entrar a la ciutat o que vulguin desplaçar-se d’un punt a l’altra de la geografia local i informar-los de l’estat de les principals vies en temps real, suggerir rutes alternatives i presentar la disponibilitat de places d’aparcament en els diferents pàrquings de la ciutat. Tot plegat per intentar disminuir els col•lapses circulatoris i d’un major volum de circulació provocat per vehicles a la cerca d’una plaça d’aparcament.

Sigui com sigui, la instal•lació d’un sistema d’informació com el que es pretén instal•lar és una altra de les mesures que ha de ser ben rebuda malgrat reconèixer que arribarà massa tard. En tot cas –per allò de veure el got mig ple i no pas mig buit– haurem de suposar que el retard en l’aplicació d’un sistema informatiu com el que es pretén instal•lar, recollirà experiències d’altres sistemes ja instal•lats, per millorar-ne les prestacions i incorporar les més avançades tecnologies disponibles en matèria de mobilitat. Ha de ser també mitjançant mesures d’aquesta tipologia que es podran millorar les condicions medioambientals i apostar per una mobilitat més sostenible, que bona falta ens fa.

Publicat a Diari de Sabadell el 3 de desembre de 2009