imagescabl631o.jpg

Hi ha dies que tenim la sensació que tot ens va a favor. Dies en els que fins i tot diríem que tothom fa i ens fa bona cara. Es tracta d’uns dies en els que encara que ens arribi alguna notícia poc favorable, difícilment arribarem a suposar que res estigui contra nosaltres. Tanmateix, però, hi ha dies que sense cap motiu aparent, asseguraríem que el món ha decidit girar-se definitivament a la nostra contra i que qualsevol cosa que fem o ens proposem no ens acaba de sortir ni de funcionar com convindria. Són precisament aquests dies que estem girats i que ens deixem portar pels aires de derrota, quan ens sentim menys capaços de saber com donar valor positiu a qualsevol fet o oportunitat que se’ns presenti. Quan patim un dia d’aquests per oblidar, abans de donar-hi més voltes, optem per atribuir-ne les causes als elements, o potser al fet d’haver-nos llevat amb el peu que no tocava per concloure que millor hauria estat que aquell dia no haguéssim sortit de casa… Però si hi parem atenció, tant els dies que els déus i els vents ens són favorables com en els que no ho són tant, ens adonarem que les causes que ens acaben portant cap a tenir percepcions més positives o menys, troben el seu origen en el nostre estat d’ànim general; un estat d’ànim que, al seu torn, és el resultat d’una concatenació de fets i/o de circumstàncies diverses que són les que acabaran establint el nostre to vital del dia.

Dissabte passat va ser per a mi un dels dies positius. Un d’aquells dies que t’adones que estàs de més bon humor. Tant favorable va ser el meu estat d’ànim durant tot el dia, que aquell vespre vaig poder conciliar el són amb més rapidesa que no pas és habitual en mi. ¿Què havia passat que no passés en d’altres dies? Simplement que en una mateixa data havien confluït uns fets per a mi positius i que al cap i a la fi varen estar els responsables de tenir una percepció positiva de la jornada. ¿Que quins van ser aquests fets? Res que fos especialment transcendent. Només un parell d’aniversaris i una victòria esportiva significada, almenys per als que tenim una certa debilitat pel C. d’E. Sabadell. ¿Que de quins aniversaris es tractava? Molt fàcil: d’una banda del 10è de la “nova” Ràdio Sabadell, amb una destacada tasca i dedicació professional de moltes persones al darrera que ha fet que l’emissora sigui avui un referent en l’àmbit mediàtic local; de l’altra un aniversari –en aquest cas d’una derrota–, però que va tenir la virtut de traslladar-me a temps pretèrits, just quan el C. d’E. Sabadell militava a la Primera divisió estatal de futbol i que pel fet d’haver quedat classificat en quart lloc en la lliga 1968-69, va tenir l’opció de jugar per primera i única vegada fins avui, una competició internacional. I és que dissabte passat feia 42 anys que el C. d’E. Sabadell havia estat eliminat de la llavors anomenada Copa de Ciudades en Feria (actualment copa de la UEFA) a mans –o millor a peus— de l’equip belga del Bruges. Un Sabadell que ara a la Segona divisió, ens havia de donar –també dissabte– una nova alegria aquesta temporada al derrotar al Barça B en el seu propi feu del Miniestadi.

Ja veieu com n’és de senzill, a partir de la suma d’uns fets determinats, extreure’n un conjunt de sensacions positives susceptibles d’aixecar-nos el nostre to vital… Clar que per aquesta mateixa regla de tres, atès els temps de sovintejades males notícies que patim, correm el risc d’acabar-nos instal•lant en un estat on l’optimisme i el bon rotllo no hi tinguin cabuda… En qualsevol cas haurem de confiar que vindran temps millors.

Mentre haurem d’aprofitar petites alegries i bones notícies per intentar posar bona cara al mal temps, tot i que sabem que ara com ara això no és precisament fàcil…

Publicat a Diari de Sabadell, el 6 d’octubre de 2011