L’equip de govern de l’Ajuntament de Sabadell passa per temps difícils. El grup de regidors de la coalició IC-Els Verds malgrat la seva notable majoria i per allò de la unitat d’acció de l’esquerra, varen establir un pacte de govern amb els del PSC. Però la felicitat no és mai completa. I ara, els esquitxos de l’anguitisme, han arribat fins l’equip que lidera Antoni Farrés. Una part de regidors de la coalició han decidit mantenir-se sota la disciplina d’IC mentre que uns altres han proclamat la seva independència envers la força política per la qual foren elegits i a la qual deuen el seu escó.

La situació del grup polític majoritari a l’Ajuntament de Sabadell, això no obstant, no ha de ser motiu de preocupació només per als que es troben directament afectats per la crisi que viu IC-Els Verds. A més ha de preocupar al conjunt de l’esquerra. Més en uns moments en els quals la dreta estatal s’està mostrant forta,  bel·ligerant i, fins i tot, prepotent. La desunió de l’esquerra afebleix els sectors progressistes. Una desunió que troba en Julio Anguita un dels seus responsables. Ell i els seus seguidors, són curosos a l’hora de denunciar, com seria políticament correcte, l’acció política del PP. Contràriament no tenen cap mania quan es tracta de fuetejar durament als socialistes -la seva obsessió- i a tot allò que pugui fer ferum de diàleg i col·laboració entre l’esquerra. Perquè Anguita es considera senyor i major de l’esquerra a Espanya i no s’adona -o millor, no vol adonar-se- que amb la seva actitud no fa res més que consolidar la dreta en el setial que ara ocupa.

Publicat a El 9 Nou, el 4 de desembre de 1997