El convencionalisme d’un llenguatge políticament correcte (però qui sap si socialment incorrecte), ha pretès acostumar-nos a la normalitat de protegir sota el paraigües de danys col·laterals, a les accions i a les actuacions que sovint resulten del tot injustificables.

Aquesta setmana han tornat a estar d’actualitat els actes de vandalisme que els caps de setmana es produeixen als entorns de l’estació de Sabadell Sud de Renfe, que s’estenen fins als combois de la companyia i que atempten contra la integritat dels usuaris dels trens de rodalies. A l’hora de buscar responsabilitats, és fàcil adduir que la causa rau en la manca de serveis de seguretat que protegeixin les instal·lacions i el material ferroviari i evitin que les actituds incíviques, irresponsables i vandàliques puguin consumar-se. Però no ens enganyem, aquesta mena d’actituds són els efectes col·laterals d’unes circumstàncies i d’unes situacions sobradament conegudes.

Per això, la solució si es volen evitar comportaments vandàlics, no passa per disposar de més policia. Passa, en tot cas, per atacar amb decisió, les causes que fan que aquesta mena de danys col·laterals es produeixin. I és que ben mirat, a Sabadell continua tenint un problema -anomenat Zona Hermètica-, que sovint esdevé focus des del qual es desencadenen comportaments de persones absolutament reprovables. La qüestió és saber què cal fer per resoldre -d’una manera políticament correcte-, un problema amb efectes col·laterals tant preocupants.

Publicat a El 9 Punt, el 6 de noviembre de 2002.