L’estava esperant. Ella arribà quan el concert ja havia començat. Se li apropà. Dalt de l’escenari, la banda de torn encadenava els temes de forma magistral. Ella i ell, malgrat la munió que assistia al concert, s’havien trobat. Ell se li acostà. I ella s’acostà a ell. Unes carantonyes i un bes de benvinguda. El concert continuava i tothom gaudia de la música que emplenava la coquetona plaça. Ara, ell, la prenia per la cintura i, a cau d’orella, li deia quelcom que la va fer riure d’allò més. Ella li va correspondre amb un xiuxiueig que, a jutjar pels efectes, també devia ésser oportú i divertit. El líder de la banda, presentava els components del grup. El concert enfilava la recta final. La peça que ara sonava imposava que qui més qui menys es deixés portar per la força de la música. Ella i ell també. I no tardaren en fondre’s en un bes, el qual fou seguit, no quedava cap més remei, per tots els que envoltaven la parella. La banda tocava la darrera melodia de la nit. Ell i ella ‘passaven’ de la música i de tot plegat. El concert acabà. El públic reclamava la presència de la banda damunt l’escenari. Els crits i els aplaudiments del públic es fonien, en una bella composició, amb el bes d’ella i d’ell. L’estiu era en el seu punt més àlgid i la nit era jove. Qui sap si en aquell concert i en aquella nit es gestà l’inici d’una història d’amor. I és que les nits d’estiu són nits de somnis i de fantasies. Gaudim-les!

Publicat a El 9 Nou, el 14 d’agost de 1995