• Dimecres 1 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Catalunya (quai) lliure de peatges” (El Periódico)
“Sánchez aparca la reforma dels delictes de sedició i rebel·lió” (La Vanguardia)
“Espanya, un dels primers països amb un 70% de vacunats” (El País)
“Barreres amunt” (El Punt Avui)
“El final dels grans peatges” (Ara)

Avui hem pujat a Montserrat amb dos dels meus néts i ens hem enfilat fins a Sant Joan. Mentre recorria els camins que hi conduïen no m’he pogut estar de fer memòria dels meus anys de joventut en els que amb els pares i germans hi passàvem tot un mes a l’estiu. He recordat també les moltes bones estones passades amb la colla d’amics que hi vaig fer i que encara avui, de tant en tant, ens trobem… Vells i bells records!

  • Dijous 2 de setembre de 2021

“Els titulars de la jornada:
“Treball advoca per apujar 15€ el salari mínim d’aquest any” (El Periódico)
“Sanitat obre la porta a una tercera dosi de reforç” (La Vanguardia)
“El Govern planteja apujar el salari mínim a 1.000 euros el proper any” (El País)
“Menys barreres, més trànsit” (El Punt Avui)
“Tromba d’aigua a l’Ebre” (Ara)
“Tot preparat per la festa” (Diari de Sabadell)

De reton avui a casa de la meva passejada que ha estat molt urbana, em fixo en les façanes de les cases i dels blocs de pisos que no fa pas massa lluïen pancartes i llaços grocs que ara ja no hi són. Deu ser, penso, resultat del desengany en el que es veuen immersos aquelles persones que varen creure que ho “teníem tot a tocar” i que “tot és a punt”. Algú, penso també, hauria de pagar per les promeses fetes amb tanta pompositat quan se sabia sobradament que res no es tenia a punt i que l’assoliment de la independència en cap cas es trobava a l’abast i que s’assoliria en els 18 mesos que alguns prometien amb el compromís ferm que si això no passava no dubtarien en dimitiri de les seves funcions. Cal dir noms?

  • Divendres 3 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La vacuna convertirà les onades en brots, segons els experts” (El Periódico)
“Uns 20.000 alumnes es queden sense FP a Catalunya” (La Vanguardia)
“Casado vola els ponts dels pactes institucionals” (El País)
“Revés de la fiscalia” (El Punt Avui)
“Podem pressiona al PSOE amb l’elèctrica pública” (Ara)

Una dada preocupant continguda en el Pla de Gestió del risc d’inundacions a Catalunya ens diu que el 15% del territori urbanitzat en zones fluvials corre el risc d’inundacions. Ara fa just 59 anys, les riuades que assolaren el Vallès posaren de manifest que una de les causes que varen propiciar els quantiosos danys ocasionats i l’elevat nombre de víctimes, calia buscar-la en les moltes edificacions que s’havien anat fent a tocar del riu que augmentaren la força de les aigües al dificultar-ne el seu pas. Després es va netejar i canalitzar el curs del Ripoll i des de llavors i malgrat les avingudes que s’han produït darrerament, no se n’han derivat més danys. És evident, doncs, que res o ben poc aprenem de l’experiència i si a això hi afegim els efectes que es deriven del canvi climàtic no ens hauríem de sorprendre de les conseqüències de les barrancades que estem sofrint i que cada vegada es produeixen amb més assiduïtat. Res no en traiem –molt al contrari– de refer una i altra vegada allò que l’aigua s’ha emportat simplement perquè li barrava el pas.

  • Dissabte 4 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Hisenda demana dades d’ingressos del rei emèrit” (El Periódico)
“Aragonès obre una crisi al Govern per l’ampliació del Prat” (La Vanguardia)
“Hisenda demana a la Casa del Rei informació sobre els pagaments a Joan Carles I” (El País)
“De rècord en record” (El Punt Avui)
“Aragonès demana a Aena que rectifiqui el pla del Prat” (Ara)
“Festa Major” (Diari de Sabadell)

Cap de setmana de Festa Major. D’una Festa Major que per segon any consecutiu se’ns presenta devaluada. No pas pel què fa a la il·lusió i a les ganes de festa sinó per l’abast i la dimensió dels actes programats. Però les coses són com són i farem bé d’anar-nos acostumant a la ‘nova’ dimensió a la qual la Covid ens ha abocat. Però que això sigui així no ha d’evitar poder gaudir de la festa amb civisme i amb responsabilitat. No és ara temps pel desànim sinó que ho és per adonar-nos que hi ha altres maneres de poder fer les coses. De les situacions de crisi n’afloren oportunitats. Només cal identificar-les i treure’n profit.

  • Diumenge 5 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Als talibans se’ls jutgarà pels actes, no per les paraules” Josep Borrel (El Periódico</
“El Govern fa pinya entorn l’ampliació del Prat amb més condicions” (La Vanguardia</em
“Quan acabi el 2021 s’haurà pagat de llum el mateix que en el 2018” (Pedro Sánchez) (El País)
“No hem acabat la feina” Elisenda Paluzie (El Punt Avui)
“Consens al Govern per l’ampliació del Prat sempre que no es ‘destrossi’ la Ricarda” (Ara)

Surto al carrer ben d’hora, tal com ho faig cada dia, disposat a fer la meva passejada matinera habitual. No trigo a adonar-me d’un inusual desplegament de policia (mossos i policia local) a l’entorn del Parc Catalunya d’on surten nombrosos grups de joves que hi deuen haver passat la nit ‘celebrant’ amb un ‘botellot’ la seva particular manera d’entendre la Festa Major. El transitar d’ambulàncies amunt i avall em fa sospitar que s’ha produït més d’una i de dues intoxicacions etíliques. Des del Parc Catalunya adreço els meus passos cap el centre de la ciutat. El panorama que ofereixen carrers i places és francament llastimós amb papereres fora de lloc abocades al mig del carrer, jardineres tombades, ampolles i restes de begudes escampades arreu que els serveis de neteja municipals s’esforcen en revertir. Però de tot plegat, si ja em costa d’entendre que les lògiques ànsies de trobada i de diversió de la gent jove hagin de passar pel consum d’alcohol i de substàncies, se’m fa impossible acceptar que sobretot en concentracions d’aquesta mena sovintegin les agressions sexuals, com les que es varen produir la nit del divendres al dissabte, sense que cap dels ‘celebrants’ de la festa tingui el valor d’intervenir per evitar-les i denunciar-les…

  • Dilluns 6 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“L’independentisme inicia l’autocrítica quatre anys després” (El Periódico)
“Espanya té set milions de dosis a la nevera però la vacunació cau” (La Vanguardia)
“Una justícia sense renovar acara causes d’un gran calat polític” (El País)
“El teletreball es quedarà” (El Punt Avui)
“El Govern estudia canviar el protocol contra l’assetjament a l’administració” (Ara)

Avui i demà fa just quatre anys que al Parlament de Catalunya s’aprovaven les anomenades lleis de desconnexió (la del referèndum i la de creació d’una nova legalitat en substitució de l’espanyola, a aplicar en cas que el referèndum es guanyés). Unes lleis que s’aprovaren sense fer cas al Consell de Garanties Estatutàries, ni respectar el reglament de la Cambra ni l’Estatut pel què fa a l’alteració de l’ordre del dia i a la majoria qualificada dels dos terços de la cambra que en qualsevol democràcia es precisen per aprovar lleis fonamentals com en aquest cas ho eren les que finalment es varen aprovar per majoria simple que havien de donar pas al referèndum de l’1-O, a la proclamació de la independència el 27-O i a la resposta de l’Estat a l’aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola. A partir d’aquí la fugida a l’exili de Brussel·les de Carles Puigdemont i dels consellers Antoni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí, l’empresonament de 6 membres del Govern (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull), de la presidenta del Parlament Carme Forcadell i dels Jordi’s (Jordi Sánchez i Jordi Cuixart) i unes noves eleccions que malgrat foren guanyades per Ciutadans havien de donar a l’independentisme la majoria d’escons que els va permetre formar el Govern que presidí Quim Torra. Lluny queden avui els crits “tenim presa!”, les afirmacions “ho tenim tot a punt”, “en 18 mesos Catalunya serà independent”, quan ens trobem a les portes d’un altre 11 de Setembre i l’independentisme es debat encara sobre quina ha de ser l’estratègia a seguir per assolir l’objectiu proposat de fer de Catalunya un Estat independent.

  • Dimarts 7 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“L’oci nocturn obrirà si les ucis baixen de 100” (El Periódico)
“El salari mínim fa trontollar el diàleg social” (La Vanguardia)
“Lesmes urgeix a renovar ja el Poder Judicial amb la llei actual” (El País)
“No ho paeixen” (El Punt Avui)
“El Poder Judicial critica amb duresa els indults” (Ara)
“Final màgic de Festa Major” (Diari de Sabadell)

Això escrivia jo en el meu blog  (http://www.joanbrunetmauri.cat) el 28 de setembre de 2017 quan faltaven tres dies per l’1-O. “Quan falten tres dies pel que serà un nou dia històric per a Catalunya –i de retruc per l’Espanya que no s’adona de la crisi del model polític i territorial en el que ha entrat–, es fa impossible  predir què passarà diumenge i, sobretot, què passarà a partir de dilluns. I és que de mica en mica, entre els uns i els altres, ens hem –o ens han– instal·lat dins d’una olla a pressió en la que no ha de trigar en bloquejar-se  la vàlvula de seguretat a través de la qual s’allibera vapor i pressió. Sorprèn que ningú (tant d’aquí com d’allà) sigui conscient que quan la vàlvula es bloquegi definitivament, la pressió dins de l’olla no deixarà d’augmentar fins a provocar-ne l’explosió. L’acció i reacció dels uns i la reacció i acció dels altres ens ha conduit fins a aquest punt, tan proper al de no retorn, a partir del qual seran inevitables danys quantiosos per ambdues bandes. Més si tenim en compte que –passi el què passi a partir d’ara i de dilluns– costarà refer les relacions entre Catalunya i Espanya o, per a ser més precisos, entre els governs de Catalunya i d’Espanya; relacions que a despit de tot el què he apuntat fins ara, tard o d’hora caldrà necessàriament restablir”. No calia ser profeta per preveure’n les conseqüències de la mateixa manera que observem que de l’experiència res no n’aprenem.

  • Dimecres 8 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Els embargaments es tripliquen amb el final de l’escut social” (El Periódico)
“Interior alerta de bandes organitzades que val a la caça d’homosexuals” (La Vanguardia)
“El Govern rebutja de ple l’oferta del PP per al CGPJ” (El País)
“Menys restriccions” (El Punt Avui)
“Creixen els dubtes dins del Govern sobre el Prat” (Ara)

Constato una vegada més que l’actitud del PP d’anar a la contra de tot és, a més de la irresponsabilitat que projecta un partit que aspira a governar, està mancada del més mínim sentit d’Estat. La deslleialtat que el PP està mostrant vers el Govern Sánchez no es correspon, si de bon tros, amb que el PSOE va mostrar envers els Governs Aznar i Rajoy. Una sola dada en aquest sentit: les renovacions dels membres del Consell del Poder Judicial s’han fet sempre quan governava el PP i mai quan el Govern de l’Estat estava a mans dels socialistes. El cinisme de Pablo Casado inventant excuses de tota mena és estratosfèric i li serveix, en complicitat dels mitjans de comunicació que li són propicis, per tapar les seves mancances i misèries.

  • Dijous 9 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La falta de confiança deixa en l’aire l’ampliació del Prat” (El Periódico)
“El Govern central deixa en l’aire l’ampliació del Prat” (La Vanguardia)
“El Govern para la inversió al Prat pels recels de la Generalitat” (El País)
“Marxa enrere” (El Punt Avui)
“La ministra trenca la negociació i suspèn la inversió al Prat” (Ara)
“Firmes d’autors vs. Grans cadebes” (Diari de Sabadell)

Déu-n’hi-do de com se’ns acumulen els problemes. Als que generem nosaltres tots solets hem d’afegir els que ens creen o contribueixen a crear-nos altres. Demà passat és la Diada Nacional de Catalunya que enguany es presenta més dividida que no pas mai no ja entre la ciutadania sinó que també entre l’independentisme mateix que des de fa anys se’n ha fet amo i senyora. Dos dies més tard, taula de negociació entre els Governs d’Espanya i de Catalunya. En el rerefons de tot plegat, la polèmica derivada de la proposta que el Govern espanyol havia fet d’ampliació del Prat gràcies, en gran part, a la nostra tradicional incapacitat de posar-nos d’acord a com ens cal fer les coses, ens passem el dia discutint si són llebrers o perdiguers mentre les oportunitats se’ns esmunyen entre els dits, talment com si d’aigua es tractés.

  • Divendres 10 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Els tècnics de la Generalitat van avalar el pla d’Aena” (El Periódico)
“L’executiu ajorna cinc anys la inversió al Prat i la Generalitat demana temps” (La Vanguardia)
“La frenada d’El Prat complica el pla Sánchez per a Catalunya” (El País)
“Xantatge i diàleg” (El Punt Avui)
“Incredulitat del món econòmic pel desacord del Prat” (Ara)

Amb dos dels meus quatre nets, decidirem ahir anar a tancar la temporada d’un estiu intens a Castelltallat on, en un mas, hi tenen residència uns bons amics de pràcticament tota la vida. La jornada va resultar-nos ben rodona tant per ells –els meus néts— com per a mi. Per a ells perquè van gaudir il·lusionats amb experiències que solament es poden viure en una masia que basa la seva economia en el bestiar, el conreu dels camps i en el turisme rural. Per a mi, per l’ocasió que tinguérem de fer amb el Pere un repàs a la nostres vides professionals i vivències comunes en l’àmbit de la comunicació institucional. A fora, una pluja intensa que feia temps no visitava aquells paratges. Ganes de tornar-nos a veure i ganes de tornar a gaudir de la xerrada serena i tranquil·la. Gràcies Pere i gràcies Anna pel vostre acolliment i per les vostres atencions…

  • Dissabte 11 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Encara tenim 20 dies per negociar El Prat” /Raquel Sánchez) (El Periódico)
“Un independentisme dividit recupera la Diada al carrer” (La Vanguardia)
“El debat ambiental pel Prat fractura governs i partits” (El País)
“Lluitem i guanyem la independència. A les 17.14, com sempre” (El Punt Avui)
“La Diada de la reconstrucció” (Ara)
“La vacunació no ha fet els deures” (Diari de Sabadell)

Una forta tempesta acompanyà ahir la vigília de la Diada que enguany es veurà força devaluada per moltes i molt diverses raons. Una, la baixa de cotització quant a l’emoció que des de l’independentisme s’havia aconseguit. I això, fonamentalment, perquè darrera l’emoció i no hi ha la raó –el projecte– necessària per avalar-la. Sense emoció, sense il·lusió, cap projecte és possible. Però sense raó, sense arguments, sòlids i contrastats, tampoc. Tot i això, o precisament per això, la Diada està quedant una mica amagada darrera el vintè aniversari de l’atemptat contra les torres bessones a Nova York i amb aquest tràgic fet el món va començar a canviar radicalment.

  • Diumenge 12 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Manifestació multitudinària però dividida pel diàleg” (El Periódico)
“L’independentisme es reafirma al carrer abans de la taula de diàleg” (La Vanguardia)
“Generalitat: ‘No frenarem el d3esenvolupament de l’aeroport” (El País)
“Ho hem tornat a fer” (El Punt Avui)
“L’independentisme resisteix al carrer” (Ara)

Encetem avui el que ha de ser el darrer tram de les nostres vacances d’estiu a l’aeroport d’El Prat des d’on ens desplaçarem a Granada. I això precisament en el dia en el que en l’espera que es reuneixi la taula de diàleg entre els governs d’Espanya i de Catalunya, una de les qüestions que ocupen més espai en els mitjans de comunicació juntament amb la taula de diàleg, és el debat entorn l’ampliació d’una de les pistes de l’aeroport que posaria en perill el protegit estany de La Ricarda.

  • Dilluns 13 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La polèmica de l’aeroport plana sobre la taula de diàleg” (El Periódico)
“La negociació per ampliar el Prat podria prorrogar-se un any” (La Vanguardia)
“La Sala Militar, una solució pel Suprem” (El País)
“Del carrer a la taula” (El Punt Avui)
“Alcaldes del PDCAT registren les sigles de Junts” (Ara)

“Andaluces de Jaén, aceituneros altivos decidme en el alma quién, quién plantó los olivos” es pregunta Miguel Hernández en un dels seus poemes que popularitzà Paco Ibáñez, que no he pogut deixar d’evocar avui, camí de Villanueva del Arzobispo, quan contemplava l’espectacle que a l’observador ofereixen els camps d’oliveres que al llarg de desenes i desenes de quilòmetres flanquegen la carretera. “No los levantó la nada, –sentencia el poeta– ni el dinero ni el señor, sino la tierra callada, el trabajo y el sudor. Unidos al agua pura y a los planetas unidos, los tres dieron la hermosura de sus troncos retorcidos. Cuántos siglos de aceituna, los pies y las manos presos, sol a sol y luna a luna, pesan sobre nuestros huesos. Jaén levántate sobre tus piedras lunares, no vayas a ser esclava, con todos tus olivares”…

  • Dimarts 14 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Les elèctriques hauran d’absorbir l’alça de l’estiu” (El Periódico)
“Sánchez fa un gest a ERC i assistirà a la taula de diàleg” (La Vanguardia)
“El Govern rebaixa la llum i el gas a costa de les elèctriques” (El País)
“Ni parlar-ne” (El Punt Avui)
“Sánchez es reunirà amb Aragonès abans de la taula de diàleg” (Ara)
“Ventall d’obres” (Diari de Sabadell)

Aquest matí, quan visitàvem la petita i interessant ciutat de Baeza, el guia ha utilitzat una expressió que m’ha resultat familiar, ja que els sabadellencs la fem servir en ocasions, manllevada de Joan Oliver, per explicar el nostre caràcter. Ha estat quan el guia ha definit el ric patrimoni arquitectònic renaixentista de Baeza com “un poco de estar por casa” si es comparava amb el que exhibeix la seva ciutat veïna Úbeda, més gran i arquitectònicament també més esplendorosa, amb la que des del 2003 ostenta el títol de ciutat patrimoni de la humanitat atorgat per la UNESCO. Clar, però, que això no evita que Baeza guanyi en grandesa a Úbeda quant a la dimensió i projecció dels poetes que l’han trepitjat i cantat: Jorge Manrique (“Coplas a la muerte de su padre”), Antonio Machado (“Apuntes” i “Viejas canciones”), Federico García Lorca (“A una Ciudad perdida”)… Serveixin els versos de l’universal Machado extretes del seu poemari “Viejas canciones” com el millor recurs per il·lustrar el meu comentari d’avui; un dia que ha començat gris i plujós.

“Ya había un albor de luna
en el cielo azul.
¡La luna en los espartales,
cerca de Alicún!
Redonda sobre el alcor,
y rota en las turbias aguas
del Guadiana menor.
Entre Úbeda y Baeza
—loma de las dos hermanas:
Baeza, pobre y señora;
Úbeda, reina y gitana—.
Y en el encinar,
¡luna redonda y beata,
Siempre conmigo a la par!”

  • Dimecres 15 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La taula de diàleg fixarà mètode de treball  calendari ” (El Periódico)
“La crisi entre socis de Govern enterboleix la taula de diàleg” (La Vanguardia)
“Aragonès exclou a Junts per salvar la taula de diàleg” (El País)
“Taula tocada” (El Punt Avui)
“Crisi al Govern per la taula de diàleg” (Ara)

“Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!”…

En aquests versos d’Espriu escrits en plena dictadura, pensava jo aquest matí mentre escoltava les informacions que des de Catalunya m’arribaven quant a la crisi –greu crisi– oberta en el si del Govern ara per la composició de la taula de diàleg amb l’Estat, i passejava pels tristos carrers de la ciutat de Linares immersa en una profunda i doble crisi conseqüència de la desfeta econòmica que el tancament de les mines de plom el darrer terç del segle passat i la marxa d’empreses a altres indrets comportà. I malgrat Linares manté avui el caràcter propi d’una ciutat industrial patrimonialment interessant, els esforços per revertir la situació no acaben de reeixir sobretot per la manca de projectes suficientment motivadors però també per la fugida de talent i de gent jove. Linares és a hores d’ara una de les ciutats més envellides i amb l’atur més desbocat de tot Espanya.

  • Dijous 16 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“S’asseuen i parlen” (El Periódico)
“Sánchez i Aragonès acorden dialogar sense sotmetre’s a terminis” (La Vanguardia)
“Sánchez i Aragonès blinden el diàleg a despit del desacord” (El País)
“Sense terminis” (El Punt Avui)
“Negociació sense terminis” (Ara
“El pàrquing del centre a un pas de la sortida” (Diari de Sabadell)

Passejo de matinada pels carrers de Villanueva del Arzobispo que és la població que ens ha acollit aquests dies de sojorn per terres jaeneses. Mentre camino evoco els indrets visitats. Penso sobretot en la bella i sorprenent –per nom, àrab i jueva– Iznatoraf i en les renaixentistes i inoblidables ciutats de Baeza (“pobre y señora”) i Úbeda (“reina y gitana”), patrimoni de la humanitat… Concloc que ha estat una immensa sort gaudir-ne en tota la seva dimensió, alhora paisatgística, arquitectònica i sobretot humana.

  • Divendres 17 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Un de cada 10 joves abusa de les pantalles” (El Periódico)
“El repte de Biden dispara la tensió amb la Xina” (La Vanguardia)
“EUA i Xina tensen tensen el pols pels submarins nuclears” (El País)
“Mala maror” (El Punt Avui)
“Espanya el país de l’OCDE amb més repetidors” (Ara)

No podíem tornar a casa sense abans haver visitat el Parque Natural de las Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas que amb 214.300 hectàrees és l’espai protegit més gran d’Espanya i el segon d’Europa després de la Selva Negra alemanya. El parc, des de 1983, està declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO i des de 1987 zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i presenta una bellesa paisatgística i riquesa biològica d’incomparable valor mediambiental emmarcat per la coexistència, segons es indrets, d’activitats econòmiques diverses i a voltes complementàries (agràries, forestals, ramaderes, hoteleres…). En el parc neixen, d’altra banda, els rius Segura i Guadalquivir que presenten la característica que mentre el primer desemboca a la Mediterrània (per Guardamar de Segura), el segon ho fa a l’Atlàntic (per Sanlúcar de Barrameda).

  • Dissabte 18 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Catalunya entreveu una vida normal a l’arribar a 5,6 milions de vacunats” (El Periódico)
“Espanya deixa enrere la cinquena onada i prepara la fi de les restriccions” (La Vanguardia)
“Espanya treu el cap a la normalitat de sempre” (El País)
“Caduquen vacunes” (El Punt Avui)
“El TC se suma a l’ofensiva de la dreta contra Sánchez” (Ara)
“El Govern va fer l’indult conscient que s’havia comès una aberració” (Carme Forcadell) (Diari de Sabadell)

Com aquell qui diu sense temps de refer-nos de la recent estada per terres jaeneses, avui ha  tocat encetar la que ja és la catorzena temporada de la Colla Muntanyes Planes formada per un grup d’amics que sota el guiatge de l’Àngel Colomer ens trobem el penúltim dissabte de cada mes per visitar algun racó de la geografia del nostre país i, alhora, compartir passejada i conversa. L’estrena d’aquesta temporada l’hem fet a El Figueró, des d’on hem recorregut els bells indrets que la riera de Vallcàrquera ofereix als visitants.

  • Diumenge 19 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La taula de diàleg es reunirà quan hi hagi un altre acord” (Isabel Rodríguez) (El Periódico)
“El fre a l’ampliació del Prat redueix la inversió a 250 milions” (La Vanguardia)
“Sánchez a Aragonès: ‘Esto va en serio, no es para ganar tiempo” (El País)
“Hi ha marge per refer la taula de diàleg amb Junts” (Tània Verge) (El Punt Avui)
“L’hora de la negociació” (Ara)

Després de força dies de no fer-ho, avui he recuperat el vell costum –la rutina– de llegir, sempre sobre paper!, la majoria d’articles d’opinió que es publiquen en els diaris que compro al quiosc. Una pràctica que per mor de les vacances i de les escapades que durant l’estiu he tingut la sort de poder fer, tenia abandonada. I si us he de ser sincer he de confessar que els temes més tractats pels columnistes d’allà i d’aquí –i també que mereixen l’atenció dels titulars que obren edició–, són força semblants als de fa unes setmanes a despit que els posicionaments i arguments hagin evolucionat d’acord amb les circumstàncies, sobretot després que dimecres passat es produís finalment l’encontre entre els governs d’Espanya i de Catalunya asseguts a l’entorn de l’anomenada taula de diàleg. El “sit and talk” que tant reclamaven alguns i que ara tant menystenen. Al marge, però, de les opcions lògiques que cadascú legítimament pugui defensar, deixeu-me que us digui que el sol fet que els governs d’Espanya i de Catalunya hagin fet el gest –de moment és només un gest!— d’asseure’s al redós d’una taula i parlar, no deixa de ser una bona notícia, més després de tants anys de desencontres i desencerts.

  • Dilluns 20 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Cap empresa tecnològica m’ha demanat ampliar El Prat” (Ada Colau) ” (El Periódico)
“L’erupció del volcà de La Palma obliga a evacuar més de 5.000 persones” (La Vanguardia)
“Un nou volcà amb set boques posa en alerta a La Palma” (El País)
“Aeroport del Prat: I ara què?” (El Punt Avui)
“Les entitats temem un allau de desnonaments a la tardor” (Ara)

El volcà que ahir sortia de la seva letargia a la illa canària de La Palma ocupa avui els principals titulars en tots els mitjans de comunicació. De nou s’ha posat de manifest que nosaltres els humans no som els amos del planeta, sinó que són les lleis de la natura qui el regenta, de manera que solament coneixent-les millor amb l’ajut de la ciència, i respectant-les se’n poden prevenir-ne els seus efectes.

  • Dimarts 21 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Pànic sota el volcà” (El Periódico)
“La Comissió Europea insta a PSOE i PP a renovar ja la cúpula judicial” (La Vanguardia)
“La lava s’ho emporta tot al seu pas i augmenta el risc de gasos tòxics” (El País)
“L’embolic elèctric” (El Punt Avui)
“La lava engoleix un centenar de cases” (Ara)
“Sis de cada deu pacients” (Diari de Sabadell)

Quan anàvem a escola vàrem aprendre que la tardor començava el 21 de setembre encara que ara sabem que l’equinocci que marca la fi de l’estiu i l’inici de la nova estació no coincideix fil per randa amb aquest dia. Sense anar més lluny, aquest any, el pas d’una estació a l’altra es produirà el capvespre de demà, dia 22. Sigui com sigui el cert és que entrarem a la tardor amb una climatologia adversa que en general –i llevat d’alguna excepció com la d’enguany– és normal a la zona de la Mediterrània on pel xoc de masses d’aire de temperatura diferents es produeixen fortes tempestes de curta durada que alhora originen grans avingudes d’aigua en rius i torrenteres. . Ho vàrem comprovar ahir mateix a Sabadell i en d’altres punts de Catalunya i cas que es confirmen els pronòstics, ho veurem altra volta els propers dies. És així com a una primavera extremadament seca i a un estiu força calorós (no tant a Catalunya com a la resta d’Espanya i fins i tot d’Europa), seguirà aquesta tardor que arrenca amb una DANA (sigles que corresponen a depressió aïllada a nivells alts) que és un fenomen –també conegut com a gota freda– que consisteix en la formació de depressions tancades, definides i persistents amb aire fred, separades o despreses de la zona font des d’on s’origina i que al seu pas deixarà importants quantitats d’aigua caiguda amb ben poc temps. Vivim temps revoltats i per cert no pas només des d’un punt de vista estrictament meteorològic…

  • Dimecres 22 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El Govern planteja allargar els ertos fins a finals de gener” (El Periódico)
“Les tecnològiques catalanes demanen l’impuls intercontinental del Prat” (La Vanguardia)
“La casa es troba en la boca del llop. Rescatem tot el què podem” (El País)
“Hi treuen ferro” (El Punt Avui)
“El Govern es fixa coma objectiu fer gratuïta l’escola bressol” (Ara)

Com a mínim hi ha dos moments a l’any en els que a nivell personal ens proposem nous objectius. L’un, quan l’any comença. L’altra, quan ho fa un curs nou. També, en general, ho fan les institucions, governs inclosos. Precisament ahir llegia que un dels objectius que Govern i Parlament de Catalunya s’han marcat per aquesta legislatura és l’aprovació d’una llei electoral pròpia. De fet, aquesta és una de les assignatures pendents des de la reinstauració de la Generalitat arran la reiterada incapacitat mostrada pels partits polítics a l’hora de posar-se d’acord. La pedra a la sabata que ho impedeix és la formula a aplicar en el territori a l’hora de traduir vots en escons. És per això i pel pes que cada formació política té en el territori que uns partits –els que aposten per una major igualtat del pes del vot– han vetat les propostes dels altres –els que aposten per un sistema que s’apropi a l’actual— i a l’inrevés. I aquest és el quid de la qüestió… I és que aquesta és una llei que per la seva transcendència precisa disposar del suport dels 2/3 de la cambra catalana per ser aprovada.

  • Dijous 23 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Barcelona blinda 13 zones per evitar ‘botellons’ per la Mercè” (El Periódico)
“La desmobilització per vacunar-se provoca que caduquin 100.000 dosis ” (La Vanguardia)
“El lent avanç de la lava cap el la mar augmenta el seu potencial destructiu” (El País)
“Tercera dosi” (El Punt Avui)
“La Mercè tindrà més policies per frenar els botellons” (Ara)
“Discoteques, lluny de reobrir” (Diari de Sabadell)

Pels informatius radiofònics m’assabento que a Catalunya s’han perdut, per haver caducat, entre 70 i 100 mil vacunes en gran part per una mala planificació. Una pèrdua que comporta que com aquell qui res s’hagin llençat al riu un milió d’euros si ens atenem al preu de cada vaccina. Encara no he sortit de l’estat d’estupefacció quan llegeixo el resum d’un informe d’Amnistia Internacional que d’entre d’altres consideracions, denuncia la cobdícia farmacèutica que fa que els països més pobres quedin postrats davant la Covid-19. Davant això, ingènuament, em pregunto com pot ser que abans de deixar que les vacunes caduquin no són enviades als països que n’estan mancats, encara que només sigui per egoisme –la qual cosa seria greu per si mateixa–, ja que la pandèmia no estarà sota control fins que la gran majoria dels 10 mil milions de persones que habitem el planeta estiguem vacunats.

  • Divendres 24 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Itàlia deté Puigdemont i obre la possibilitat d’entregar-lo” (El Periódico)
“Itàlia deté Puigdemont en aterrar a Sardenya” (La Vanguardia)
“Itàlia deté Puigdemont” (El País)
“Puigdemont detingut” (El Punt Avui)
“Carles Puigdemont detingut a l’Alguer per la policia italiana” (Ara)

Al marge de l’opinió que cadascú pugui tenir sobre el president estat de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, la seva detenció per la policia italiana a la illa de Sardenya és, com a mínim i d’entrada, inoportuna i sospitosa per dues raons. La primera, pel fet que la detenció es produeix només una setmana després que la taula de diàleg entre els governs d’Espanya i de Catalunya s’hagués posat en marxa. La segona, per situar a l’executiu espanyol, i en especial al seu president, en una situació extrema després de l’aposta que s’havia marcat d’acarar el conflicte Catalunya – Espanya. Davant això, oportú deu ser preguntar-se a qui beneficia i a qui perjudica tot plegat, i qui sap si en la resposta trobarem part de l’explicació. Perquè no cal que ens enganyem, els beneficiats per la detenció són el mateix Puigdemont (que s’estava veient relegat el seu protagonisme) i l’extrema dreta espanyola (que aposta pel com pitjor millor). Els grans damnificats, ERC amb Pere Aragonès (que es veurà sotmès a moltes més pressions dels sectors independentistes més radicals) i d’una manera molt especial Pedro Sánchez (que continuarà en el centre de la diana de la dreta i l’extrema dreta). El braç executor de la maniobra, el poder judicial. I tot en vigiles de l’1-O. De veritat considereu que hem de continuar creient en les casualitats?

  • Dissabte 25 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“La justícia espanyola lliura a Itàlia una altra batalla amb Puigdemont” (El Periódico)
“Itàlia posa en llibertat Puigdemont, que podrà tornar a Bèlgica” (La Vanguardia)
“Puigdemont queda lliure, però haurà de tornar al jutjat sard a l’octubre” (El País)
“Tutto bene!” (El Punt Avui)
“Puigdemont en llibertat” (Ara)
“Un de cada deu trens va tard” (Diari de Sabadell)

Dia frenètic el d’ahir, tant des d’un punt de vista polític com personal. Des d’un punt de vista polític pel fet que, en ben poques hores, l’explosió politicomediàtica que la detenció a Itàlia de Carles Puigdemont provocà –de la que d’entre d’altres efectes en podria haver derivat la dinamitació de la taula de diàleg– quedà apaivagada, que en cap cas vol dir que controlada. Caldrà estar atents als esdeveniments, just quan ens trobem en vigílies de la commemoració dels dies ‘històrics’ de l’1 i del 3-O. A destacar, en qualsevol cas, la prudència dels governs espanyol i català davant el cas, així com el silenci de les institucions europees. Des d’un punt de vista personal, pel contrast entre un matí que vaig començar amb una prova clínica sense més importància però sempre molesta al Parc Taulí i una tarda-vespre de ple gaudi amb el programa del concert d’inici de temporada de l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció d’Andrés Salado i l’actuació magistral de la jove violoncel·lista Mariona Camats.

  • Diumenge 26 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“El ‘botellon’ agita Barcelona” (El Periódico)
“ERC avança i el PSC amplia l’avantatge sobre un Junts a la baixa” (La Vanguardia)
“L’adeu de Merkel deixa a la UE i Alemanya davant un desafiament inèdit” (El País)
“Operació d’estat” (El Punt Avui)
“Auf wiedersehen frau Merkel” (Ara)

De la passejada d’avui, dues bones impressions. La primera, el retrobament després de l’estiu, amb un bon amic que des de fa anys m’acompanya de tant en tant en les meves rutes matineres; un amic amb qui comparteixo força aficions, algunes afinitats i sobretot hores de conversa i de contrast de pensament. La segona, que es deriva de la primera, el repàs urgent que hem fet a l’actualitat cultural, a partir de posar en comú les respectives experiències quant a llibres llegits, indrets i exposicions visitades i pel·lícules visionades els darrers mesos. El contrapunt, la mort, ahir, d’Antonio Franco. Una persona íntegra, un periodista immens, amb qui malgrat jo no havia treballat mai, sí que havíem coincidit en diversos escenaris i moments al llarg de les nostres respectives trajectòries professionals; una persona a qui he d’agrair moltes coses, però especialment l’afabilitat amb la que sempre, sempre, em va distingir.

  • Dilluns 27 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Les llistes d’espera milloren però lluny de l’època pre-Covid” (El Periódico)
“Un tripartit, el relleu més probable de Merkel després de la mínima victòria de l’SPD” (La Vanguardia)
“Els socialdemòcrates avantatgen als conservadors en un renyit pols” (El País)
“Molt Alta Tensió” (El Punt Avui)
“Els dos grans partits alemanys poden optar a la cancilleria” (Ara)

L’estiuet de Sant Martí (11 de novembre) o estiuet de Sant Miquel (29 de setembre) “és un suposat episodi atmosfèric de caràcter anual descrit per la meteorologia popular i en el qual, a l’hemisferi nord, la temperatura s’eleva per sobre dels valors dels dies anteriors” segons s’explica a la Viquipèdia. Sigui com sigui aquest suposat episodi atmosfèric no fa més que confirmar-nos allò que sobradament ja sabíem: que l’estiu ha periclitat i que la tardor s’ha instal·lat entre nosaltres. Una tardor que enguany hem encetat assistint a una altra mostra de la força d’una naturalesa que res no entén de les accions i dels comportaments a voltes irracionals dels humans. No és la primera vegada que la illa de La Palma pateix una erupció volcànica amb efectes devastadors com l’actual de la Cumbre Vieja. Els antecedents més immediats els tenim a tocar: 1949 i 1971. A partir d’aquesta constatació la pregunta, certament ingènua, flueix amb facilitat: com pot ser que davant aquesta vulnerabilitat més que demostrada d’una part de la illa, no se n’ha regulat la urbanització minimitzant-ne els usos residencials i evitar d’aquesta manera una gran part dels danys ara causats?

  • Dimarts 28 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“L’impost de societats pujarà el 15% el 2022” (El Periódico)
“L’executiu aprova avui el pla aeroportuari sense l’ampliació del Prat” (La Vanguardia)
“Casado rep consells de Rajoy i missatges d’Ayuso” (El País)
“Ressaca pel botellot” (El Punt Avui)
“Acord per allargar els ERTO fins al 28 de febrer” (Ara)
“20 milions de la UE” (Diari de Sabadell)

Ahir, al deixar a un dels meus néts al seu entrenament de hoquei sobre patins al palau d’esports, vaig decidir aprofitar l’estona d’espera per baixar a les pistes municipals d’atletisme. En arribar-hi, en veure el munt d’infants que s’hi exercitaven no em vaig poder estar de recordar els dies de la meva infantesa a Can Colapi quan, un llavors joveníssim Josep Molins, venia a buscar-nos per baixar amb ell a les pistes, que ni de bon tros es trobaven tant preparades com les actuals. Una vegada allà, ell mateix tenia cura de dirigir-nos l’entrenament i de motivar-nos perquè l’afecció de l’atletisme calés entre nosaltres. D’aquella fornada en sorgiren alguns bons atletes, d’entre els quals en destaco en Fèlix Lluch. Òbviament aquest no va ser el meu cas i després de participar en una Jean Bouin vaig optar per ‘retirar-me’. Al cap de pocs dies m’apuntava al Palestra Xispa, un equip de handbol d’infantils que pertanyia a parròquia de La Puríssima, que entrenava l’entranyable Fidel Roca i que d’alguna manera era la pedrera dels equips superiors del Palestra que tan bons jugadors de handbol donà al C. E. Sabadell, tals com el González o el Vilardell, dels quals no en recordo malauradament el nom. Tampoc en handbol estava jo cridat precisament a fer un gran paper… Ja veieu, en qualsevol cas, com una simple passejada és capaç de fer reviure tants formidables records!

  • Dimecres 29 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Les estafes ‘online’ es disparen amb la pandèmia” (El Periódico)
“Aragonès defensa el diàleg i demana unitat als seus socis de Govern” (La Vanguardia)
“El Constitucional debat un pacte per suavitzar la presó permanent” (El País)
“No serà senzill ni ràpid” (Pere Aragonès) (El Punt Avui)
“Aragonès demana als socis que no debilitin la taula de diàleg” (Ara)

Mentre dic adéu amb el meu passeig matiner a uns paisatges distants d’aquí que m’han estat habituals les darreres dècades però que a partir d’ara ho seran esporàdicament, m’assabento del traspàs d’un bon company de professió, el també periodista Ramon Padrós. No hi ha cap dubte aquest estiu i aquest inici de tardor hauran estat excepcionals per moltes raons que no cal enumerar. També quant a la desaparició d’amics i companys amb els que havia compartit força moments. La vida continua…

  • Dijous 30 de setembre de 2021

Els titulars de la jornada:
“Els preus es desboquen” (El Periódico)
“L’electricitat impulsa la inflació fins la taxa més alta des del 2008” (La Vanguardia)
“La lava del volcà de la Palma guanya al mar fins a 10 hectàrees” (El País)
“Joc d’equilibris” (El Punt Avui)
“El Govern rebutja posar data a un nou referèndum” (Ara)
“Homenatge de la ciutat a Josep M. Benaul” (Diari de Sabadell)

Avui he de fer meves les paraules de Manel Camps Bosser que tot seguit reprodueixo. El teatre, les escoles de teatre de Sabadell, formen i han format bons actors i actrius que excel·leixen o que en el futur excel·liran en les cartelleres barcelonines i de les grans ciutats. L’enhorabona als que ho feu possible!

“La gala anual de Sabadell Teatre Associació (STA) s’ha doctorat avui a l’aula magna del teatre a Sabadell: La Faràndula. Sota la direcció exquisida de Toni Ten, l’acte, que cada any i des de en fa sis serveix per aixecar el teló de la temporada de teatre no professional local, ha tingut lloc aquest vespre i ha assolit el llistó més alt en el teatre més gran de la ciutat i amb una platea fins a la bandera. Ha estat un èxit en tots els sentits i un molt digne i merescut homenatge als Tallers de Teatre, una escola de formació humana i la veritable pedrera de la professió teatral. Reconèixer la tasca dels tallers i dels seus monitors ha estat un encert més, com també ho ha estat el record emotiu i els llargs aplaudiments cap a tots els teatreferits que ens han deixat: Toni Berch, Kim Torras, Eduard Gutés, Carles Castellví i Salvadoe Fité. Us en deixo unes imatges i vídeos i un tast del que serà la temporada 2021-2022., que ha de ser la de la represa.”

Podeu veure també: