Que la vida política reclama l’aplicació d’un major nivell de principis ètics, no és pas un secret. Els ciutadans, tal com van les coses, comencen a dubtar dels polítics en general i això no és pas bo. I és que la política, dissortadament però possiblement també per culpa dels mateixos polítics, no transita per moments massa estel·lars. Però tampoc no ens hem d’enganyar. Perquè els polítics són reflex de la societat i quan la societat, en el seu conjunt, traspua mediocritat, es fa difícil que els polítics –com passa amb els arquitectes, els metges o els periodistes– no siguin també mediocres; això sigui escrit salvant les honroses excepcions que n’hi ha i més de les que pensem.

La vida política europea es troba navegant enmig d’un mar brucelós. La d’Espanya no n’és l’excepció i ha entrat en una dinàmica perversa. Els errors que van cometre els socialistes quan eren al govern serveixen ara d’excusa als governants populars, els quals –per tal de defensar-se d’acusacions de corrupció que els afecten– apliquen el dubtós argument de què amb els socialistes tot era pitjor i s’obliden dels missatges d’ètica i de regeneració de la vida política que, abans, adreçaven als electors. Mentre, els ciutadans, assisteixen astorats a l’espectacle del tu pitjor, el verb dimitir no s’incorpora al diccionari polític i són escassos els  polítics que, davant la magnitud d’algunes tragèdies, tenen la valentia d’assumir les seves responsabilitats i plegar.

La recent dimissió de Josep Borrell com a candidat a la presidència del govern espanyol, hauria de fer reflexionar. I és que si s’apliqués la mesura que Borrell ha usat i que l’ha portat a la renuncia, serien molts els polítics que haurien de renunciar a les seves responsabilitats públiques. Borrell ha fet bé en dimitir a despit que tot sembla indicar que la seva lliçó servirà de ben poc. S’imposa, doncs, que al marge de sectarismes de qualsevol mena, s’obri un debat destinat a repensar el funcionament de les estructures i de les institucions democràtiques en temps de globalització i de societat de la informació. Això vol dir, d’entre altres possibles iniciatives, fer front als debats pendents entorn la reforma de la llei electoral, la limitació en el temps d’exercici de càrrecs polítics i representatius, el finançament de partits polítics i l’ètica en la política. Solament d’aquesta manera podrà evitar-se que es consolidi la manera de fer d’alguns polítics, basada en engegar el ventilador i escampar la porqueria, abans de no fer front a responsabilitats d’honestedat i ètica pública i política. Mentre això no passi, la democràcia i els demòcrates ho tindran malament.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 21 de maig de 1999