Està comprovat que les relacions andorrano-espanyoles van per bon camí i més bé que mai! I malgrat que Andorra no és Espanya, tot marxa bé en les cordials relacions que han d’existir entre ambdós països. Una prova fefaent de què això és així i tot va bé, la tenim, per exemple, en l’augment dels controls duaners que darrerament es munten a la frontera entre Andorra i Espanya, per part de la policia espanyola. Uns controls que, ben mirat, ens retornen a temps pretèrits quan anar a Andorra era, pels catalans, una mena d’expedició cap a la terra promesa. Trobaríem pocs catalans, d’entre els que ja pentinem cabells blancs, que no recordin –no sense una certa melangia pel pas del temps– les trifulgues i les ansietats familiars a l’hora de tornar i haver de passar la duana espanyola després d’un dia de compres en terres andorranes. Les estratègies per a dissimular les peces de duralex que permetien renovar i modernitzar les vaixelles catalanes dels anys cinquanta. Aquell ai! posat al cor del pare de família, conductor de l’inefable siscents o de l’inovidable dos cavalls, en posar-se a la cua de la duana. Es tractava de veure si la Guàrdia Civil faria ulls grossos i res no posaria en perill la mercaderia adquirida. O, contràriament s’hauria de declarar i pagar les taxes que s’aplicaven a criteri del duaner de torn. Les cues a la frontera i els temps d’espera formaven part del dia d’excursió a Andorra i pel que sembla ens haurem d’acostumar de bell nou a aquella imatge.

Ara, arran la guerra al contraban del tabac i malgrat les mesures adoptades pel govern d’Andorra, les autoritats espanyoles han trobat una bona excusa per a tornar a imposar l’ordre, escorcollar vehicles i provocar cues quilomètriques a l’hora d’emprendre el retorn a casa després d’un cap de setmana o d’un dia d’estada a Andorra. Albert Pintat, ministre d’afers exteriors andorrà, es queixava amb raó davant l’ambaixador espanyol en el Principat per les mesures adoptades pel govern espanyol i, gairebé coincidint amb la queixa, el sotsdelegat del govern espanyol a Lleida, Joan Barios, felicitava al delegat provincial de l’Agència d’Administració Tributària, per la tasca i l’actuació dels funcionaris de duanes de la Farga d’en Moles. Això se’n diu entesa i coordinació.

És ben bé que cadascú es mira les coses des del seu particular punt de vista. Però el cert és que la qüestió del tabac no es resoldrà del tot fins que s’estableixi una clara col·laboració entre els governs andorrans i espanyols i no pas amb aplicació de mesures dràstiques i repressores adoptades només per una de les dues parts.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 27 de març de 1998