L’automòbil pren la corba malament. Un vianant està de sort perquè un arbre s’interposa entre on ell es troba i la trajectòria del vehicle. Amb l’impacte, l’arbre, d’arrels escasses, perd la verticalitat i cau. Una façana el detura i el deixa inclinat sobre la vorera. Un veí avisa la Policia Municipal. Minuts més tard arriba, diligent, la patrulla. Els agents s’ho miren. “Si l’arbre fa nosa -sembla que pensen- el millor deu ser eliminar-lo”. Prenen una serra mecànica i intenten engegar-la. L’enginy es nega a fer-ho. Quan finalment arrenca, s’apropa al lloc dels fets un membre de les brigades municipals. Parlamenta amb els agents. Els convenç que és millor intentar retornar l’arbre a la seva posició inicial abans d’adoptar mesures més dràstiques. Tots tres, com si d’un sol home es tractés, retornen l’arbre a la verticalitat. Un cop llesta la feina constaten que el vegetal només presenta una petita ferida. La que li ha produït el cotxe en el moment de l’impacte. Mentre el membre de la brigada municipal s’assegura de l’estabilitat de l’arbre, els agents agafen la serra i marxen tot establint comunicació amb la central a través del walki-talkie.

L’escena és certa. Va ocórrer diumenge en una cèntrica plaça sabadellenca. Si no hagués estat per l’oportuna aparició de l’anònim membre de la brigada municipal, el resultat de l’actuació policial hauria estat dràstica i digne de passar a formar part de l’imaginari museu dels disbarats urbans. Matar mosquits a canonades continua essent habitual. Més del què sovint pensem. Així ens van les coses…

Publicat a El 9 Nou, el 9 de setembre de 1999