Fa uns dies, comentant amb els alumnes de darrer curs dels Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra les possibilitats de treball que se’ls obrien una vegada finalitzada la carrera, observava el posat de suma preocupació que tots, sense excepció, ostentaven. No n’hi havia per a menys. El seu futur professional—com el de molts universitaris—és, com a mínim, incert… No tenen clar que puguin desenvolupar-se professionalment en la matèria per la qual s’han preparat durant anys. El mercat de treball és el que és, amb unes espectatives de creixement de la demanda per sota de l’elevada oferta que prové de la continuada incorporació de joves i d’universitaris a la recerca de la primera feina, del primer i anhelat treball.

En qualsevol cas, davant del pessimisme dels estudiants, vaig optar per a traslladar-los la meva convicció de què s’havien de fer a la idea que allò del lloc de treball fix i per sempre, havia passat a la història i que es veurien obligats a canviar de feina, en més d’una ocasió. Els afegia que era precís que estiguessin preparats per a un futur, que és al tombar la cantonada, del qual no en sabem massa encara quin tipus de professionals demandarà. Ningú no sap com serà el món laboral d’aquí deu o quinze anys i en quines condicions es mourà. L’eclosió de les noves tecnologies de la comunicació dibuixen un horitzó ple de possibilitats i de canvis que ara no podem ni imaginar.

Sense haver de fer ciència-ficció, cal només deixar volar una mica la imaginació per a descobrir com canviaran les nostres històries personals i col.lectives quan, per exemple, les anomenades “autopistes de la comunicació” es facin presents en les nostres vides i tothom disposi d’ordinador dotat de mòdem apte per a connectar-se, a través de la xarxa telefònica, amb qualsevol punt del globus per a la recerca d’una informació, d’unes dades precisses… Quan això sigui possible—i us asseguro que no passaran massa anys perquè s’esdevingui així–, des de casa estant podrem accedir a serveis impensables que se’ns faran presents en la pantalla de l’ordinador. Pel mòdic cost d’una trucada telefònica urbana, tindrem accés a la consulta de les darreres notícies del dia—diari electrònic–, a la recerca d’una dada en la més prestigiosa enciclopèdia o d’una informació exacta i acurada abans de decidir la destinació de les vacances o, si ho voleu, podrem visionar aquell concert o aquella pel.lícula que ens havíem perdut…

Aquesta breu enumeració d’alguns dels invents que tindrem a l’abast, ens insinuen i ens anuncien el naixement de noves professions i la demanda de professionals preparats per a executar-les. També de la desaparició de vells oficis. Aquest futur, que ja és realitat, ens apunta transcendentals canvis en els processos productius industrials. Com a mostra un petit botó: En el moment que els “diaris electrònics”—accessibles a través de l’ordinador personal—siguin un fet, s’acabarà l’haver d’anar cada matí al quiosc de la cantonada per tal d’adquirir un exemplar del periòdic. Els diaris i revistes no s’editaran sobre paper sinó que ho faran damunt el format electrònic dels multimèdia. Fàcil és imaginar algunes de les repercussions quant a les indústries gràfiques o els efectes, positius, pel que es refereix a l’ecologia per la previsible reducció del consum de paper. A més, seguint l’exemple que ens ocupa, el periodista encarregat de confeccionar una informació, no caldrà possiblement que es traslladi a la redacció del seu mitjà per a traballar una informació. La telemàtica li permetrà que ho faci des de casa estant connectat, això sí, amb el seu centre de treball o empresa…

En els anys que venen desapareixeran professions i se’n promouran de noves. Només amb una bona formació i amb una mentalitat oberta serà possible fer front al repte de noves professions i a les exigències de nous professionals. Aquesta ha d’ésser l’actitud avui dels que es troben al final de la seva formació acadèmica.

Publicat a Diari de Sabadell, el 23 de juny de 1994