Sovint trobem en els mitjans de comunicació noves que no sabem si prendre-les seriosament o no. Es el cas de la que aparegué, fa dies, en la premsa escrita. La notícia informava al lector de què uns cent mil “Cetmes” (un model de fusell-ametrallador) adquirits per l’exèrcit espanyol presentaven, després d’un cert temps d’ús, una “lleuguera desviació del canó” amb “pèrdua de precisió”. La companyia fabricant de l’enginy reconeixia les “deficiències tècniques” observades en l’arma, però alhora tranquilitzava als usuaris i a l’opinió pública afirmant que, això no obstant, la “seguretat dels soldats estava garantida” (?)…

Vaig suposar que devia estar garantida en temps de pau… Perquè no vull ni imaginar que podria passar en cas de conflicte. Més o menys això: Els nostres intrèpids soldats, defensors dels interessos “patrios”, marxarien damunt el camp de batalla. En albirar l’enemic es prepararien, l’apuntarien amb el Cetme i, en disparar, en el millor dels casos deixarien fora de combat a una llebra o qui sap si potser a un ocell… Però no passaria res. A partir del primer tret, els nostres soldats ja no tindrien cap més problema amb l’arma. Abans no poguessin apuntar i disparar de bell nou, l’enemic ja hauria acabat amb cadascun d’ells… Sempre, és clar, que no es donés el cas que l’enemic usés també fusells fabricats per la mateixa fàbrica d’armament en la qual s’abasteix l’exèrcit espanyol.

Com que mai no hi ha mal que bé no porti, si els exèrcits d’arreu del món usessin l’armament espanyol, aviat acabaríem amb les guerres. A despit que segur que no guanyaríem en d’altres destrosses… Però, al cap i a la fi, la seguretat dels nostres soldats no es veuria afectada… Es bo de saber-ho…

Publicat a El 9 Nou, el 5 de febrer de 1996