Que a Sabadell tenim de tot i força és una evidència que no admet discussió. Que som una ciutat que destaquem en diverses facetes de la vida, tampoc no presenta gaire dubtes. Que fins i tot som capdavanters i referents en algunes activitats i iniciatives ciutadanes, és una realitat de la que pocs haurien de dubtar. I si aquests són alguns dels ‘pros’ que ens abelleixen i que haurien de servir per estimular la nostra a vegades massa baixa autoestima, comptem amb massa ‘contres’ que ens priven que aquesta força i dinamisme que la ciutat atresora, suri i llueixi amb tota la dimensió que correspondria. I el principal dels ‘contres’ que hem de saber superar és que no acabem de saber com ens ho hem de fer per capitalitzar, per posar en valor, les potencialitats que atresorem, i fer-ho tant internament com externament. D’altres ciutats, amb molt menys que nosaltres, saben treure profit de les seves oportunitats. Tot això ve a tomb pel fet que en el decurs dels darrers dies han coincidit dos fets suficientment rellevants que acaben per posar de manifest que quelcom no acabem de fer bé a l’hora de projectar iniciatives i èxits ciutadans.
El primer fet al qual m’he de referir són les III Jornades d’Escacs Infantils ‘Ciutat de Sabadell’ que organitzades i promogudes per la Societat Coral Colon i pel Consell Esportiu, van desenvolupar-se al Casal Pere Quart i entorns aquest darrer cap de setmana. Va ser un dels ponents convidats a les Jornades, el periodista i investigador d’escacs Leontxo Garcia, qui en el decurs de la seva intervenció va destacar el treball que a la nostra ciutat es fa pel què fa al foment i promoció entre escolars del joc d’escacs; una importància que ningú discuteix però que de ben segur som també els primers en desconèixer. Fins i tot Garcia va assegurar que Sabadell és avui un referent en el món dels escacs tant en la seva vessant estrictament esportiva com en la vessant pedagògica i social no només a nivell d’Estat sinó que també més enllà de les nostres fronteres. Aquestes III Jornades d’Escacs Infantils coincidien pràcticament amb la recent aprovació al Congrés dels Diputats d’una proposició no de llei que demana la implantació i el foment dels escacs a les escoles; una circumstància que va contribuir a atreure encara a més participants arribats d’arreu. I ja que parlem d’escacs, val la pena fer notar que un estudi elaborat a partir del programa ‘Escacs a l’escola’ promogut per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb les universitats de Girona i Lleida, apunta que els alumnes que reben classes d’escacs, milloren el seu rendiment en matemàtiques i en comprensió lectora, dues disciplines en les que precisament els escolars del nostre país treuen uns dels pitjors resultats en les proves PISA.
El segon fet el vàrem viure en ocasió del merescut encara que sobri acte de descoberta d’un monòlit al Parc Catalunya que ens fa memòria de les gestes fins ara assolides per l’equip de waterpolo femení del CNS. Un equip que sens dubte és el millor que en qualsevol disciplina esportiva ha tingut la ciutat com ho confirmen les 3 Copes d’Europa, les 2 Supercopes d’Europa, les 12 Copes de la Reina, les 12 Lligues estatals i les 7 Supercopes d’Espanya que concreten el palmarès de les ondines locals. A això cal sumar que sobre les nadadores locals recau la base de la selecció estatal de waterpolo que avui ostenta els títols de campiona d’Europa i del món, i de sotscampiona olímpica. Malgrat la rellevància d’aquests èxits, el cert és que des de la ciutat mateixa no acabem de donar valor a la feina que fan aquestes noies fora de sèrie que passegen el nom de la ciutat i del Club arreu del món. És per això, que sense voler treure la més mínima rellevància a la descoberta del monòlit d’homenatge que s’aixeca al costat del llac del Parc Catalunya, hauria estat desitjable haver apostat per un acte capaç de congregar un gran nombre de ciutadans i de ciutadanes i demostrat d’aquesta manera l’orgull que sentim per aquestes waterpolistes i pel Club que tants dies de glòria han donat, estan donant i segur que donaran a la ciutat. Un Club que el proper any complirà els seus primers 100 anys de vida.
Publicat a Diari de Sabadell, el 12 de març de 2015
I podem afegir altres esdeveniments que no ajuden a tenir una bona relació amb l’entorn.
Dimarts passat a l’Acadèmia de Belles Arts, es va inaugurar l’exposició de gravats d’en Vila Arrufat, que es posen a la venda per recaptar fons per poder restaurar els frescos de la capella de Sant Sebastià de Montmajor. A l’acte hi assistiren els familiars de l’artista, i la més alta representació de l’alcaldia de Caldes i de l’eclesiàstica, però CAP ressò mediàtic i CAP representació del nostre il·lustríssim consistori.
Realment seria convenient fer dels escacs una disciplina més a l’escola. Motiva al practicant per posar atenció i fer càlculs mentals de desenvolupen notablement les seves capacitats per absorbir altres coneixements. On s’ha de firmar?
Les nostres nedadores són excepcionals i n’estic orgullós d’elles com a sabadellenc de fet. La campanya de reconeixement caldria fer-la des de fora de Sabadell ja que la nostra premsa i la nostra ràdio són extremadament locals.