Segur que els noms de Filesa i Gürtel acabaran vinculats per sempre més a dos dels casos de finançament il•legal a partits polítics més escandalosos de l’encara curta història de la democràcia espanyola. Més en concret, del finançament il•legal dels dos grans partits estatals que des de l’octubre de 1992 s’han alternat en el govern de l’Estat. El cas Filesa –i la xarxa d’empreses associades– va acabar, després d’un llarg recorregut pels mitjans de comunicació i pels tribunals, amb nombroses víctimes damunt l’escena política del moment. Especialment a Catalunya des d’on Filesa operava i on va deixar sentir més la seva força devastadora. El cas, juntament amb alguns altres de corrupció política vinculats als socialistes –casos Luis Roldán o Juan Guerra d’entre d’altres–, va acabar essent determinant per a la pèrdua de credibilitat del PSOE davant l’electorat. La situació va ser aprofitada pel PP que en col•laboració amb alguns mitjans de comunicació, hi va veure l’oportunitat de poder afeblir al seu contrincant polític i poder fer-se amb el govern de l’Estat, tal com va succeir després de les eleccions de 1996 quan Aznar les va guanyar per un escàs marge. Recorden allò de “la dulce derrota” i “de la victoria amarga”?

Passats uns anys ara és el cas Gürtel el que amenaça en ser una repetició corregida i augmentada del què Filesa va ser per als socialistes. Un cas, el Gürtel, que ha anat creixent  de mica en mica, sense que ningú fos capaç de no posar-hi deturador. És d’aquesta manera com el cas que amaga un possible finançament il•legal del PP i qui sap si una trama d’enriquiments personals, acabarà enganxant de ple als populars tal com estem veient aquests darrers dies en què el cas es va estenent més enllà dels seus límits geogràfics inicials al País Valencià. Davant la seva magnitud els socialistes s’han adonat de l’oportunitat que se’ls brindava per afeblir la credibilitat dels populars en la seva carrera cap a La Moncloa. I això especialment en uns moments delicats –políticament parlant– per als socia listes i per al seu líder i president del govern José Luis Rodríguez Zapatero.

Entre els casos Filesa i Gürtel s’hi poden descobrir les similituds que cadascú hi vulgui trobar. En qualsevol cas és evident que –com diuen els castellans– “aquellos polvos [del cas Filesa], esos lodos [del cas Gürtel]”. I és que si els partits polítics no van saber extreure conclusions del cas Filesa i decidir-se per fer front a la complexa qüestió del finançament dels partits polítics, estava més que anunciat que tard o d’hora es podia tornar a desencadenar un nou escàndol com el que ara tenim amunt la taula. Clar que en aquesta ocasió tot apunta a què les ramificacions del cas poden ser dissortadament més espectaculars que no pas va passar amb Filesa. De fet els noms que surten a la palestra com a afectats per Gürtel i la trama que l’acompanya són a hores d’ara força rellevants dins l’estructura del PP. Ha estat d’aquest manera com aquella hipocresia política amb la qual es va tractar el cas Filesa per part de tothom, ha retornat desfermada ara, però, contra el PP.

I no només això. Amb el soroll del rerefons que el cas Gürtel genera, els missatges de Mariano Rajoy de critica al govern per no saber fer front a la crisi econòmica que patim perden credibilitat. Especialment quan el mateix líder del PP es mostra incapaç d’agafar les regnes del cas Gürtel per posar, com a mínim, ordre a les seves files i forçar la dimissió de les persones afectades. I no ens equivoquem: la responsabilitat de la ressonància mediàtica del cas Gürtel radica en les filtracions de les quals el PP acusa a policies i a fiscals sinó en no saber frenar el cas a temps. Mariano Rajoy s’“oblida” a més que també van ser filtracions als mitjans de comunicació les que varen ampliar l’abast del cas Filesa. Llavors, els militants del PP asseguraven que gràcies a les filtracions la ciutadania podia conèixer més detalls de la trama Filesa. Com que ara les tornes han canviat, les percepcions també ho han fet. La memòria és massa curta però les hemeroteques expliquen com les coses van ser.

Sigui com sigui, ja que tots els indicis confirmen que darrera el cas Gürtel s’hi troba el finançament il•legal d’un partit polític. Una lacra que, de moment, la vigent Llei de Finançament dels partits polítics de 2007 tampoc no ha frenat.

Publicat a Diari de Sabadell, el 1r d’octubre de 2009