Vivim en una societat hipòcrita, en la qual el que fa tothom es vol presentar com si  només afectés a uns pocs. Res no s’ha d’objectar a la sentència del cas Filesa. Contràriament, però, sí que s’ha de qüestionar que en casos semblants, els jutges hagin aplicat un mesuró diferent a l’hora de fallar-los. Naseiro, Sóller, Casinos…, són alguns dels noms de casos de finançament irregular de partits polítics que recentment  han passat pels tribunals. El cas Filesa, com a mínim, s’ha fallat de forma ben diferent a aquells.

Deixant a banda el mesuró aplicat per la justícia en el cas Filesa són, això no obstant, els mateixos socialistes els que també usen diferents vares de mesurar quan es tracta de salvar els “seus”. Ningú, dins l’aparell del PSC, no ha posat en dubte la honorabilitat de Josep M. Sala. De la mateixa manera que ningú del PSC –llevat d’alguna honrosa excepció– no ha sortit en defensa de l’honorabilitat del sentmenatenc Carles Navarro.

Ho deia en començar La contra. La societat és hipòcrita. Però ho és a tots els nivells. La justícia, diuen, és igual per a tothom. Però és més igual per a uns que no pas per a uns altres, que deia Perich. Des d’ara, i parafrasejant al malaguanyat dibuixant de còmics, haurem de dir que la solidaritat de partit és igual per a tots i cadascun dels militants, però més igual per a uns que no pas per a uns altres. La diferència, en el cas de la sentència judicial, és la d’afectar a socialistes i no pas a populars o convergents. La distància, en el cas del PSC, és la de dir-se Carles Navarro i no pas Josep M. Sala.

Publicat a El 9 Nou, el 13 de novembre de 1997