La passada haurà estat, políticament parlant, la Setmana Santa més moguda des d’aquell dimecres sant del 1977 quan el govern que llavors presidia Adolfo Suárez procedia a legalitzar el Partit Comunista d’Espanya (PCE) de Santiago Carrillo. Des de llavors les Setmanes Santes han estat més o menys plàcides. Enguany, però, la crisi de govern desencadenada la vigília del diumenge de Rams, haurà trencat el clima polític imperant en aquesta època de l’any i ha obligat, si més no per allò de la imatge, a què els ministres es mostressin actius i no perdessin passada. Tot plegat amb la voluntat de deixar enrere comentaris i valoracions més o menys afortunats, en relació a les particularitats que presenten cadascun dels membres que s’han integrat en el nou govern o bé que han canviat de cartera. En aquest context de canvis governamentals, el ministre que els dies sants s’ha mostrat més posat en el vestit de la nova feina, haurà estat sens dubte el flamant ministre de Foment, José Blanco. Segur que seria ell qui encapçalaria un hipotètic rànquing de presència mediàtica des que va ser nomenat, conscient que calia marcar terreny quant als temes i a les qüestions heretades de la seva antecessora en el càrrec, la ínclita Magdalena Álvarez.

Si ens atenem al què aquests dies ha explicitat José Blanco, el nou ministre sembla disposat a posar el punt i final a alguns contenciosos, i especialment, als que des del seu ministeri afecten a Catalunya com ho són els anunciats traspassos de les rodalies de RENFE i dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell a la Generalitat de Catalunya. Uns traspassos que malgrat estar dibuixats en l’articulat de l’Estatut de Catalunya, fins ara no s’han concretat. Per Sabadell i per la instal•lació aeroportuària de la qual la ciutat disposa, es tracta d’uns traspassos que han de tenir una alta incidència en la dinàmica ciutadana. No endebades l’aeroport local és una instal•lació estratègica per a la prestació de serveis a la ciutadania i de desenvolupament de la ciutat. I és que aeroport i serveis complementaris a desenvolupar al seu entorn, han de jugar un paper rellevant de cara al futur tot atorgant valor afegit a les empreses que es puguin instal•lar en el naixent Sabadell Parc Empresarial que s’està construint a tocar mateix de l’aeroport. Arribats a aquest punt, bo serà recordar que un recent estudi elaborat per l’empresariat del Penedès-Garraf (l’ADEG), continua situant la comarca del Vallès Occidental al capdavant de la relació de les comarques més competitives de Catalunya. Un estudi que parteix de l’anàlisi de factors tals com les empreses de base tecnològica que existents a cada comarca, la qualificació professional de la mà d’obra de la qual disposen, els pols de desenvolupament existents o bé que es troben en procés de creació, l’ambient i la dinàmica de negoci, les infraestructures… I no és agosarat assegurar que una part important d’aquest lideratge que s’atribueix al Vallès Occidental és resultat de l’estructura industrial productiva i de serveis que avui encara presenta Sabadell i la seva comarca i de la potencialitat de les infraestructures presents i futures.

Tornant, però, a les declaracions del ministre de Foment, cal confiar que els traspassos de les rodalies de RENFE no s’allarguin més enllà d’uns “pocs mesos” i que no es trigui massa més en fer efectius els traspassos de les instal•lacions aeroportuàries de Girona, Reus i Sabadell. Serà d’aquesta manera que l’aeroport sabadellenc sumarà una major autonomia i possibilitats a les oportunitats de les quals Sabadell disposa. Més quan s’està treballant en el què ha de ser el Pacte local per la millora de l’ocupació i de la competitivitat, un instrument que articuli propostes i que contribueixi a preparar-nos millor per sortir de la crisi.

No avancem, però, esdeveniments. De moment caldrà donar temps al nou govern i als nous ministres. En especial a José Blanco, Elena Salgado i Manuel Chaves i els seus respectius ministeris de Foment, Economia i Cooperació Territorial, damunt dels quals recau una part de les claus que haurien de permetre acabar amb el massa dilatat clima de desafeccions que es dona entre Catalunya i Madrid.

Publicat a Diari de Sabadell, el 16 d’abril de 2009